Literatura Medieval: Poesia Trobadoresca i Materia Bretanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB
Literatura Medieval
- La poesia trobadoresca: és la primera gran literatura de l'Europa medieval.
- Formada per: 2.500 poesies i 350 poetes.
- Poemes: acompanyats d'anotacions musicals
- El segle XII es considera el segle d'or
- Temas principals: guerra i amor
- Tres estils: el trobar ric o car, el trobar clus, el trobar lleu
Aportacions de la literatura medieval a la literatura occidental
- Trobadors occitans proporcionen la primera gran poesia, les novel·les de cavalleries són el punt de partida de l'imaginari artúric, doble stil novo forma part de la nova esfera humanística
Introducció
- Materia Bretanya: Narracions en vers del s.XII. Protagonitzades per un cavaller errant. Ambientades a la Gran Bretanya o petita Bretanya durant l'època medieval. Relacionada amb la mitologia celta. També es coneix com a circle artúric ja que les aventures cavalleresques tenen lloc a la cort del rei Artur
Característiques
- Espai i temps llegendaris. Personatges de caràcter fantàstic. Màgia (element fonamental). Fusió amb material del cristianisme medieval (SANT GRIAL)
Morgana
- És una poderosa fetillera, era germanastra del rei Artur (filla del matrimoni de Lograine i el seu primer espòs), ella i Ginebra s'odiaven
Perceval
- És un dels cavallers de la taula rodona, conegut per anar a buscar el Sant Grial, quan tenia 15 anys va voler convertir-se en cavaller, així que es va dirigir a Camelot
Mordret
- Fill del rei Artur i Morgana, una profecia indicava que destruiria el regne, durant un viatge d'Artur, es corona com a rei. Artur torna per enfrontar-se amb ell
Sant Grial
- La copa del Sant Sopar on Josep va recollir la sang de les ferides de Jesús, barreja d'elements llegendaris celtes i elements cristians
Rei Artur
- Fill d'Uther Pendregon i Lady Igraine, és educat per Sir Hètor com a fill seu, el mag Merlí el recollirà per formar-lo com a rei, extreu l'espasa Excalibur de la pedra àgica, funda Camelot i es casa amb Ginebra
Trobadors
El trobador és creador i intèrpret de les peces literàries i musicals, la poesia trobadoresca va ser un element clau per a la terminologia literària medieval, fins al punt que va influir en Petrarca i Sheakespeare
Dolce Stil Novo i Lírica Medieval
És una renovació poètica el nucli de la cual era a Florència, el terme prové d'un dels cants de la Divina Comèdia de Dant, per Dolce s'entén una selecció lèxica basada en la musicalitat, la suavitat i l'euforia, Novo fa referència a la consciènciad'un canvi d'estil i de temes, temes importants 'amor i religió'
Dant
L'aportació principal de Dant va ser la Divina Comèdia, escrita entre el 1306 i el 1321. Consta de tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Explica l'itinerari de Dant per l'infern i el purgatori fins que Beatriu el duu al paradís. Fusiona cristianisme i classicisme.
Petrarca
Petrarca va acabar de consolidar i madurar la literatura italiana prerenaixentista, es va instalar a Occitània, on va treballar per a la família Colomel. A banda de les obres Canzionere itrialfi (tota la seva producció literària és en llatí). A més d'escriure també va fer una gran tasca humanistica.
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio va ser un erudit que es dedicà tant a l’estudi dels clàssics com dels contemporanis, va escriure en toscà i en llatí. Coneixia els clàssics llatins de primera mà; i alhora valorava la literatura en romànica de l’època i la culta. Boccaccio és conegut sobretot per la seva obra el Decameró.
Geoffrey Chaucer
Va néixer a Londres i va viure una època agitada (pesta negra, guerres,…). Era de família acomodada i ocupà càrrecs de responsabilitat a l’administració reial. Pel que fa a la llengua, Chaucer és considerat el gran renovador de la llengua anglesa del seu temps.
Diferències Cavalleries / Cavalleresca
Cavalleries: Són sempre narracions fabuloses, que s'han situat en països exòtics i llunyans (sovint inexistents), protagonitzades per cavallers d'uns dots excepcionals i irreals.
Cavalleresca: Es proposa de reflectir la manera de viure dels cavallers errants, que existien i que sostenien batalles i bregues amb altres cavallers ben reals. Enaquest gènere, les aventures són més mesurades, els cavallers actuen guiats per les seves habilitats.