Literatura Medieval Catalana: Lírica Trobadoresca i Ramon Llull

Literatura Medieval (I). La lírica trobadoresca

Els primers poetes catalans: els trobadors

Aquesta poesia va ser la primera mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica, l'occità, i constituí la base de la lírica europea. No és estrany doncs, que els primers poetes catalans adoptéssim la llengua i la tradició trobadoresques.

La poesia catalana s'inicia amb la producció dels trobadors catalans, que escrivien les seves composicions en llengua occitana, la qual cosa caracteritza la literatura medieval catalana: la separació lingüística entre poesia i prosa. Mentre que la prosa s’escrivia en llengua catalana, la poesia de caràcter culte es feia en una llengua no autòctona, l'occità.

Trets que defineixen la lírica trobadoresca

El trobador i el joglar: el compositor i l'intèrpret.

• Els trobadors: autors de les composicions escrites en occità. En els segles XII i XIII, el concepte de trobador es contraposava al de poeta. Els poetes verificaven en llatí poemes, destinats a la lectura individual; els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s’interpretaven davant un públic cortesà. Els trobadors escrivien poemes perquè fossin cantats, tenien un gran prestigi i eren ben considerats en l’estratificada societat feudal. La informació sobre els trobadors ens ha arribat a través de les vides i les raons. La vida, text inclòs en els cançoners, recollia dades sobre la biografia i la personalitat del trobador. La raó era un escrit que comentava les motivacions i circumstàncies d’un poema concret.
• Els joglars: es dedicaven a entretenir i divertir tota mena de gent. Alguns joglars eren èpics, ja que interpretaven cançons de gesta. Aquests joglars disposaven d’una gran llibertat a l’hora de representar aquests poemes; improvisaven i de vegades alteraven passatges de l’obra. Els joglars lírics havien de transmetre amb exactitud, fidelitat i precisió les cançons que havien compost els trobadors.

Els gèneres poètics

Els gèneres poètics més característics són els següents:

• La cançó: gènere que representa l'excel·lència de la poesia trobadoresca i constituí el vehicle més important de la poesia amorosa.
• El sirventès: era el gènere de l'atac, de la ira, de la polèmica literària o política i del discurs moralitzador. Segons el tema, el sirventès es classificava com a sirventès moral, personal, polític i literari.
• El plany: gènere per mitjà del qual el trobador es lamentava per la mort d’un personatge important, generalment el seu senyor.
• L’alba: poema amorós que expressava l’enuig dels amants que havien de separar-se després de passar la nit junts. També hi intervenia el guaita, company del cavaller, que vigilava que els amants no fossin sorpresos pel gilós o pels lauzengiers i els avisava de matinada quan s'havien de separar.
• La pastorel·la: pertany a l'àmbit de la poesia amorosa. Descrivia la trobada i el diàleg en ple camp entre una pastora i un cavaller que mirava de seduir-la.
• La tençó i el tornejament: gèneres que expressaven debats entre trobadors, principalment sobre temes literaris.

El concepte d'amor: l'amor cortès o fin' amors

Els poemes amorosos dels trobadors sempre presentaven la mateixa situació: una dama poderosa i casada i un enamorat lleial i sotmès a ella. La dama era el senyor i se l'anomenava domna (senyora) o midons (el meu senyor). Aquests temes feien referència a una dama casada. El trobador era l'hom (vassall) i l'amor es convertia en servei. L'enamorat servia fidelment la dama de la mateixa manera que el vassall servia el seu senyor.

Ramon Llull

Ramon Llull va ser una figura excepcional en tots els sentits: va viure prop de vuitanta anys, no va tenir un lloc de residència estable, va renunciar a tots els seus béns materials, va viatjar per tot el món conegut, va dedicar-se amb passió a la predicació i va escriure nombrosíssimes obres, incloent-hi obres pseudocientífiques. Les dades biogràfiques que coneixem de Ramon Llull són majoritàriament transmeses pel mateix autor en textos en prosa.

Característiques de l'art lul·liana

Ideologia i objectius

Una de les característiques més rellevants de l'obra de Ramon Llull és l'extraordinària coherència, així com la seva activitat social, acadèmica, política i evangelitzadora. Els objectius de Ramon Llull, varen ser revelats per Déu i es redueixen a tres:

• Compondre un sistema filosòfic, que Llull anomenava Art, basat en la raó.
• Exercir una labor missional i de conversió dels pagans.
• La creació d'escoles per a predicadors missioners.

L'Art com a sistema de pensament

Sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.

Classificació de l'obra

Destaquen els títols més reconeguts:

• Prosa filosòfica i científica: Arbre de ciència.
• Art de predicació: Llibre de virtuts i pecats.
• Obra narrativa: Vida coetània.
• Obra poètica: Cant de Ramon.

Llengua i retòrica

Llull va escriure en diverses llengües. Dedica nou anys de la seva vida a l'estudi i a la formació acadèmica. El seu interès es coneixia com a estudi de les arts liberals. Llull es dedica a aprendre llengües: el llatí i l'àrab. Llull prioritzava el valor de la llengua com a vehicle comunicatiu. Va escriure algunes obres en àrab perquè era la llengua dels infidels; igualment va escriure obres filosòfiques en català, la qual cosa fou radicalment innovadora en una societat que tenia com a llengua de cultura elevada únicament el llatí.