Literatura Medieval Catalana: Gèneres i Autors
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 5 KB
Gèneres de la Literatura Medieval
Gèneres de la literatura:
- Poesia trobadoresca (escrita en provençal i centrada en l'amor cortès).
- Narrativa didàctica (principis morals i religiosos; Ramon Llull i Bernat Metge).
- Narrativa històrica (4 grans cròniques).
- Poesia del segle XV (Ausiàs March, poesia més realista; Joan Roís de Corella).
- Novel·la cavalleresca (basada en llibres de cavalleria, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell).
La Poesia Trobadoresca
La poesia trobadoresca sorgeix al segle XII i XIII a Occitània, escrita en provençal. És la primera mostra de poesia culta no escrita en llatí. El trobador és el poeta que escriu aquest tipus de poesia; els joglars les cantaven. El tema més vist és l'amor cortès, la ideologia amorosa que trasllada al terreny amorós les relacions de vassallatge del feudalisme: el trobador, poeta enamorat, esdevé vassall de la dama, anomenada midons. Gilós és el marit gelós; lausangiers, els aduladors del marit; vassall, el senyor.
Els subgèneres de la poesia trobadoresca són: cançó, sirventès, plany, pastorel·la, alba, tençó.
Trobadors catalans: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Ramon Vidal de Besalú i Cerverí de Girona. Escrivien en occità.
Ramon Llull i la Prosa Catalana
Per quina raó podem destacar Ramon Llull en l'àmbit de la literatura europea? És el creador del català literari. Per la quantitat i qualitat literària. Primer a Europa que va utilitzar una llengua romànica per parlar de ciència, religió i filosofia, entre altres. Va escriure prop de 250 llibres en català, llatí i àrab (teologia, astronomia, filosofia, ciències exactes).
- Prosa: Llibre d'Evast e Aloma e de Blanquerna i el Fèlix o llibre de meravelles.
- Poesia: Llibre d'amic e amat, Lo desconhort i el Cant de Ramon, poemes rimats.
El Llibre de les Bèsties
El Llibre de les Bèsties tracta sobre les intrigues que enfronten els animals carnívors i herbívors. Representa les virtuts i els defectes humans. La guineu és la protagonista, simbolitza els defectes d'un mal governant. Serveix per a transmetre un ensenyament moral.
Les Cròniques Medievals
Característiques de les cròniques medievals:
- Immediatesa (fets contemporanis i immediatament anteriors).
- Detallisme (amb molts detalls, aporten experiències personals dels narradors i explicades de forma propera).
- Monarquisme (el protagonista és un monarca o una dinastia).
- Heroisme (pretén fomentar l'esperit patriòtic).
- Versemblança (ús del diàleg).
- Subjectivisme (forma objectiva, ús sovint d'episodis imaginatius i llegendaris).
- Uniformisme lingüístic (escrites en una prosa uniforme).
Les Quatre Grans Cròniques Catalanes
- Llibre dels feits
- Llibre del rei En Pere
- Crònica de Ramon Muntaner
- Crònica de Pere el Cerimoniós
Quins fets van marcar la Corona d'Aragó? L'expansió territorial de la corona catalanoaragonesa per la Mediterrània. Van sovintejar els conflictes entre la monarquia i els grups socials que dominaven Catalunya.
Conceptes Gramaticals
Tipus de Predicat
- Predicat nominal: verb copulatiu (ser, estar, semblar).
- Predicat verbal: verb predicatiu.
- Oració exhortativa: expressada amb signe d'admiració (!).
Sintagma Nominal
Nucli del sintagma nominal (SN): nom, pronom personal, adjectiu substantivat, infinitiu substantivat.
Determinants: articles, possessius, demostratius (aquest).
Quantificadors: indefinits, numerals i quantitatius.
Tipus de Verbs
- Transitius: En Josep recull les eines.
- Intransitius: L'alumne ha arribat.
- Reflexius: La Cristina es pentina.
- Recíprocs: La Maria i en Fulanito s'escriuen.
- Pronominals: Es cansa molt quan corre.
Semàntica
- Polisèmia: molts significats.
- Homonímia: s'escriuen i es pronuncien igual amb significats diferents.
- Homòfons: igual so.
- Homògrafs: igual lletra.