Literatura Grega,període jonicodòric

La Lírica → Orígens de la lírica romana

Els romans, van trigar a expressar literàriament els seus sentiments personals. No va se fins al segle II aC, quan sorgeixen els problemes socials interns (germans Grac), i quan la influència hel·lènica és acollida pel cercle dels Escipió i del general Lutaci Càtul, per introduir a la poesia la reflexió personal i el gust per expressar les intimitats anímiques.

Al segle I aC, la poesia lírica romana es va desenvolupar molt més gràcies a la formació del grup de poetes que eren anomenats despectivament per Ciceró poetae noui o neoterici perquè van innovar la poesia llatina deixant-se influir pels poetes grecs alexandrins (Cal·límac i Teòcrit).

→ Gai Valeri Catul

Catul (Verona 84?-54? AC) pertany a una família de cavallers, la més important dels poetae noui, i aconseguí assimilar la poesia alexandrina al llatí. A Roma es lliurà a la vida mundana i s’enamorà de una dona docta i sense escrúpols, interpretada com Clòdia esposa de Quint Marcel i germana del tribú Publi Clodi, enemic de Ciceró. Els poemes dedicats a Lèsbia, nom literari per referir-se a Clòdia, són considerats entre els millors de la poesia eròtica universal. Va perfeccionar tots els gèneres: peces curtes, poemes llargs i peces en dístic elegíacs. El gran mèrit del seu art poètic resideix en la perfecció formal, i en l'espontaneïtat sincera i delicada dels seus sentiments.

→ Tit Lucreci Car

Lucreci (96?-55? AC) va ser autor del que ha estat qualificat com el més bell dels poemes científics. En el gran poema de De rerum natura exposa la seva doctrina filósòfica inspirada en l’epicureisme. En la seva obra afirma que la matèria de l’Univers, formada per àtoms, bo és creada ni destruïda, que la religió és enemiga de la ciència, que l’ideal de l’ésser humà és la felicitat aconseguida per la serenitat. Des del punt de vista lingüístic s’ha de destacar que innovà el lèxic llatí amb calcs de mots procedents de la llengua grega.

Quint Horaci
Flac → La vida i les obres

El poeta Quint Horaci Flac va néixer l’anys 65 aC a Venúsia, al sud d’Itàlia, i va morir l’any 8 aC. Va passar la infància en un ambient camperol i als set anys, el seu pare l’acompanyà a Roma per estudiar. Als vint va marxar a Atenes per dedicar-se a la filosofia i per perfeccionar els seus coneixements, cosa molt habitual en aquell temps. Mentre era a Grècia va enrolar-se en l’exèrcit de Brutus, un dels assassins de Juli Cèsar, i, després de la desfeta de Brutus, tornà a Roma. Llavors va esdevenir secretari del fisc i es va dedicar a escriure. A l’any 38 aC Virgili el va presentar a Mecenàs, i això li va permetre accedir a formar part del cercle d’ intel·lectuals propers a August.

Les seves obres primerenques van ser dos llibres de sàtires i un d’Èpodes. Les priemres són divuit poemes escrits en hexàmetres en que l’autor ens ofereix retalls de la vida i critica els vicis de la societat del seu temps, personalitzant-los en contemporanis. Els Epodes són disset poemes també de to satíric però que no estan escrits en hexàmetres i tene un caire més líric; d’aquí que Horaci eks agrupés en un altre conjunt. L’objectiu de les invectives continuen sent personatges gairebé anònims que s’edevenen models de vicis i caràcters reprovables.

A continuació va escriure un seguir de poemes que anomenà Carmina (poemes lírics en llatí) i que la tradició grega ens ha llegat com a Odes. El coneixement que tenia de la literatura grega el va encoratjar a adaptar al llatí els principals versos i estrofes que havien utilitzat els poetes lírics grecs, com Safo, Alceu i Anacreont. Els arguments que tracta són molt variats i van des de temes històrics (celebració victòria August sobre Antoní i Cleòpatra a Àccium) fins a la seva filosofia de vida (cants a l’amor i a la bona vida).

En acabar aquests tres llibre d’odes va compondre dos llibres d’Epístoles en hexàmetres. Són cartes que tenen un destinatari real, però clarament convencional, ja que no és un altre que el públic lector. En aquestes composicions, Horaci continua reflexionant sobre la manera de viure felíç. A més hi introdueix un nou argument, la reflexió sobre la composició poètica, tema que tractarà extensament en una obra de maduresa, l’Art poètica, epístola adreçada als Pisons en la qual exposa la seva concepció de l’obra d’art com un tot unitari.

En la vellesa tornà a escriure un llibre d’Odes, el quart, en el qual el tema amorós cedeix terreny a l’exaltació de la dinastia regnant, o sigui August i la seva família. Per completar el repàs de la seva obra, afegirem que l'emperador li va encarregar la composició d’un poema per celebrar i agrair als déus l’entrada en una nova època (saeculum
) marcada per la Pau. Aquest himne, anomenat Carmén saeculare, va ser interpretat per un cor infantil de nes in nenes l’any 17 aC