Literatura: Gèneres, Moviments i Tendències

Text literari: un acte de comunicació

El text literari és un acte de comunicació amb característiques complexes i peculiars. El missatge és l'element central, on predomina la funció poètica, i sempre té un caràcter subjectiu. L'emissor és l'autor del text. L'escriptura és el canal, que permet que l'emissor segueixi transmetent el seu missatge. El receptor és el lector o l'oient. El canal de transmissió del text literari pot ser oral o escrit. El context comprèn totes les circumstàncies històriques i socials. El codi és la llengua literària.

La llengua literària

La llengua té qualitats artístiques; busca agradar i sorprendre a través de la musicalitat i d'expressions. Hi ha un predomini de la connotació, que és la capacitat que té un mot de suggerir significats diversos. Les figures literàries permeten canviar l'ordre lògic de les frases o alterar el significat habitual. La llengua literària es distingeix per la presència d'arcaismes, cultismes i estrangerismes.

Els gèneres literaris

• La narrativa: un narrador explica uns fets reals o ficticis, escrits generalment en prosa. Hi ha poesia narrativa, com l'epopeia o poesia èpica, que explica les gestes heroiques de personatges llegendaris. Presenta subgèneres, els més importants són el conte i la novel·la. S'hi inclouen l'assaig, l'article periodístic, les memòries o el dietari.
• El teatre: comprèn obres en què l'acció es presenta a través dels diàlegs. Té tres subgèneres: la tragèdia (desenllaç desgraciat), la comèdia (acció des d'un punt de vista humorístic) i el drama (el protagonista s'enfronta a conflictes interns).

Moviments i Tendències

Edat Mitjana

La figura central és el cavaller. Les relacions de vassallatge constitueixen la base d'un moviment poètic sorgit a Occitània: la poesia trobadoresca. La poesia trobadoresca és un tipus de poesia escrita en llengua vulgar, tracta un tema profà i es desenvolupa en l'ambient de la noblesa. El tema bàsic és l'amor, que rep el nom d'amor cortès. El poeta s'adreça a la dama; el seu amor és clandestí. La cançó és el principal gènere de l'amor cortès. Els trobadors componien la música dels poemes per ser cantats per joglars.

Edat Mitjana (s. XIV-XV)

Una profunda crisi marca l'aparició d'un nou sistema de valors. Aquesta concepció s'anomena humanisme, un moviment cultural que va aflorar al nord d'Itàlia. Dante en fou el principal precursor. Els humanistes professen un profund amor als llibres. Petrarca fou el divulgador del dolce stil novo. Els stilnovisti escriuen en llengua vulgar poemes d'amor, amor que conceben com a força purificadora. La màxima expressió és el Cançoner de Petrarca.

Edat Moderna (s. XVI-XVIII)

• El Renaixement: l'inicien els humanistes italians. La visió renaixentista de la vida desplaça la primacia medieval de Déu i centra l'interès en l'ésser humà. L'home renaixentista busca una explicació racional. L'art i la literatura s'inspiren en els models clàssics, buscant una bellesa basada en l'harmonia i l'equilibri.
• El Barroc: sorgeix al final del segle XVI i es caracteritza pel pessimisme, una actitud desenganyada davant la vida. El barroc es tenyeix d'angoixa, de desconfiança en les capacitats humanes. El contrast, l'exageració i la desmesura són trets de l'art i la literatura barroques.
• La Il·lustració: recupera l'esperit racionalista del Renaixement, defensa el predomini de la raó i la idea que tots els éssers humans són iguals.
• El Neoclassicisme: és el moviment que trenca amb l'estètica barroca i promou un retorn al classicisme. L'art esdevé tema de reflexió filosòfica i es desvincula de la cort i l'església.

Edat Contemporània (s. XIX)

Dues tendències bàsiques guien l'evolució de l'art contemporani: l'individualisme i el compromís amb la societat.

• El Romanticisme: moviment artístic on els romàntics proclamen la primacia del subjectivisme, rebutgen la realitat i proven d'evadir-se a través de la fantasia. S'interessen pel passat, pel folklore, pels indrets exòtics; només obeeixen la inspiració del seu geni creatiu.
• El Simbolisme: va iniciar-lo Baudelaire. Consideraven que l'objectiu de l'obra poètica és la llengua literària.
• El Costumisme: a través de l'article o quadre de costums, descriu aspectes pintorescos de la realitat quotidiana.
• A mitjan segle, el realisme posa fi a l'idealisme romàntic. La novel·la realista vol reflectir fidelment tots els aspectes de la realitat. El positivisme veia en la raó l'única eina per accedir a la comprensió del món i l'individu.
• L'Irracionalisme: una de les reaccions que es van produir contra el pensament positivista. Pensen que la voluntat i els impulsos vitals són els autèntics motors de la societat.
• El Marxisme: és una doctrina política i filosòfica derivada de Marx i Engels.

Edat Contemporània (s. XX i XXI)

• Modernisme: l'estètica modernista, que s'estén a totes les arts, vol compaginar bellesa amb funcionalitat i valora les formes sensuals de la natura.
• El Noucentisme: va néixer amb el propòsit d'impulsar la modernització i normalització de la cultura catalana.
• Les Avantguardes: comparteixen l'esperit revolucionari i la voluntat de ruptura amb els cànons.
• El Futurisme: exalça el progrés, les màquines, la velocitat.
• El Cubisme: aporta una nova concepció de l'espai i crea els cal·ligrames.
• El Dadaisme: valora l'absurd i l'espontaneïtat primitiva.
• El Surrealisme: el més influent, veu en el món dels somnis i del subconscient una realitat superior.
• L'Existencialisme: nega l'existència de Déu i de qualsevol veritat transcendental, i veu la vida com un procés absurd, sense sentit ni finalitat.
• El Realisme Màgic: introdueix elements fantàstics i estranys en la narració de fets quotidians.

Temes i tòpics

La vida, la mort, el pas del temps.