Literatura Galega Contemporània: Narrativa, Lírica i Teatre

Literatura galega contemporània

Narrativa

Situació actual: Narrativa: l'any 1981 moren tres referents (Dieste, B. Amor i Cunqueiro), els espais dels quals són ocupats per mestres sorgits de la Nova Narrativa Galega (Ferrín Casares).

Característiques:

• Autors: van néixer després de 1950 i van començar a publicar després dels anys 80.
• Obres: diversificació d'estils sense precedents, renovadora, noves modalitats o temes: novel·la negra, novel·la crònica (Rosil, Valentín Carrera), novel·la de ciència ficció, novel·la d'aventures (A expedición do Pacífico, de Marilar Aleixandre).

Assaig

Als anys 70-80 apareixen revistes de pensament com Luces de Galicia i Encrucillada.

Característiques: econòmic i polític, sociolingüístic, teològic, filosòfic i literari.

Lírica actual

Promoció dels 80:

• Temes: intimistes sense abandonar la reivindicació social, metapoesia i telurisme.
• Formes: llenguatge molt cuidat, aparell estilístic molt elaborat, introducció del culturalisme.

Promoció dels 90:

• Temes: temes eterns desmitificats a través d'un to vivencial.
• Formes: llenguatge directe i col·loquial, redueixen la càrrega culturalista, procuren eliminar les barreres entre els gèneres i les arts.

El teatre actual: desenvolupament

Consolidació de companyies actuals, aparició de sales estables de teatre, festivals i certàmens de teatre i premis, centres de formació teatral, col·leccions, teatre infantil i juvenil.

Segons la renovació formal i de continguts dels «mestres de Ribadavia» (Ruibal, Lourenzo i Bolaño) hi ha dues promocions:

• Promoció dels 80: poca vinculació amb la representació, càrrega simbòlica i culturalista.
• Promoció dels 90: vinculades amb l'espectacle, cosa que fa que les seves obres estiguin fetes per ser representades directament.

Interferències i desviacions del galego estàndard

Interferències lingüístiques: situació de contacte i conflicte lingüístic, semblança estructural, absència històrica d'un model de galego estàndard. Ortogràfiques, fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques: la veu castellana conviu amb la gallega, però aquesta última veu restringit el seu ús a causa de la primera.

• Castellanismes lèxics adaptats: carreteira, estrada.
• Castellanismes lèxics plens: acera, beirarrúa.

Desviacions:

• Vulgarismes: alteracions pròpies d'un ús oral no cuidat: harmonització (pidir → pedir), dissimilació (telefano → telefono), metàtesi (probe → pobre), addició i supressió de fonemes, reduccions o vocalització de consonants.
• Hipergalleguismes: oficiña → oficina.
• Arcaismes.