La literatura del Segle XX i la poesia del Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,12 KB

 

Fernando Pessoa (1888-1935)



Fernando Pessoa va néixer a Lisboa sota el signe de Bessons, segons ell una premonició de la seva personalitat múltiple. Als vuit anys es traslladà a viure a Sud-àfrica amb la seva mare. Allà cursà tots els estudis en anglès, idioma que es convertí en la seva primera llengua literària i que li obrí les portes al món de la literatura anglesa. S’habituà a jugar sol amb amics imaginaris.


El 1905 va tornar sol i definitivament a Lisboa. Va continuar els seus estudis universitaris, però va abandonar l’any següent. Després d’un intent fallit de crear una petita empresa tipogràfica va decidir treballar només un parell de dies a la setmana com a traductor de correspondència estrangera en diverses firmes comercials. Va ser la feina que va mantenir tota la vida ja que li permetia sobreviure i li deixava prou temps per dedicar-se als projectes literaris.


Durant anys no va parar d’escriure mai, sobretot a les nits, en un dels cafès de la Lisboa antiga bevent aiguardent.


La característica més rellevant de l’obra de Pessoa és la multiplicitat de personalitats i de veus que presenta en un esforç per despersonalitzar-la i allunyar-la del seu jo més íntim, creant una mena de drama em gente a través d’una sèrie de personatges que ocupen el jo del poeta com si fos un escenari. Aquest tret és el que converteix la seva poesia en una de les més noves i exemplificants de la dissolució de la individualitat de l’home modern.


A través de la tècnica dels heterònims, Pessoa aporta tota una generació de poetes i prosistes a la literatura portuguesa de començaments del segle
XX.


Heterònim: personalitat fictícia d’un escriptor creada per un autor real, però dotant-la d’una biografia i d’un estil i pensament propis, totalment diferenciat del del propi autor.


Al llarg de la seva vida, Fernando arribà a crear més d’una setantena d’heterònims, tot i que són fonamentalment sis als qui més protagonisme dóna: quatre en poesia (Alberto Caeiro, Ricardo Reis, Álvaro de Campos i Alexander Search) i dos en prosa (Bernardo Soares i Antonio Mora).





Entradas relacionadas: