Literatura Catalana: Renaixença al Segle XXI

Renaixença: moviment de recuperació de l'ús culte i literari

• Objectius:
• Conrear gèneres de literatura culta en català.
• Restablir institucions acadèmiques.
• Retornar al català el prestigi social i literari.
• Recopilació literària i folklore popular.

El Romanticisme i la seva influència en la Renaixença

El Romanticisme va propiciar revolucions liberals i processos nacionalistes a Europa i Amèrica.

• Va ser un corrent ideològic, artístic i literari a l'Alemanya del segle XVIII.
• Sentiments nacionalistes: Guerra del Francès i Carlines (1808).

Dues tendències del Romanticisme:

• Romanticisme conservador: antireligiós i exalta la llibertat artística.
• Romanticisme liberal: defensa idees revolucionàries i democràtiques.

Realisme i Naturalisme (1874): ascensió del catalanisme polític

Segle XIX: desenvolupament de grans ciutats i avenços de la ciència i la tecnologia.

• Situació socioamericana:
• Febre d'or (1871).
• Catalanisme.

Dues tendències del català:

• Català acadèmic.
• Català actual.

Trets del Realisme:

Moviment literari oposat al subjectivisme i idealisme. Es vol arribar a la novel·la.

Trets del Naturalisme:

Émile Zola n'és el creador, basant-se en teories científiques i filosòfiques. Representa l'evolució.

• Objectiu: objectivitat científica i referencial.

Poesia del segle XIX: la Renaixença va ser de caràcter romàntic

Manifestació del jo. Un dels primers, Joaquim Rubió i Ors.

Els escriptors van triar el gènere pels Jocs Florals i les idees de les llengües maternes.

Temes:

• Exaltació nacional.
• Reivindicació de la llengua catalana.
• El paisatge.
• La vida al camp.
• Poesia popular de tradició oral.

Subgèneres:

• El Romanticisme històric (època: Edat Mitjana).
• La cançó (autèntica i sincera).
• L'oda (composició en to elevat sobre assumptes importants).

Novel·la realista i naturalista (Narcís Oller):

Vol reproduir amb el màxim d'objectivitat la realitat social.

Trets que la defineixen:

• Observació freda de la societat.
• Versemblança.
• Psicologia complexa.
• Valor documental.
• Nova burgesia.

Tècniques:

• Objectivisme narratiu.
• Descripcions minuciosament.
• Diàlegs.

El Naturalisme:

Representa l'evolució i radicalització dels principis bàsics de la novel·la realista.

Naturalisme a Catalunya:

Josep i Joan pensen que el Naturalisme és la solució a l'esdeveniment literari en català.

Teatre del segle XIX:

L'autor cerca la llibertat amb:

• Desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics.
• Barreja de la prosa i el vers.
• Rebuig de les tres unitats clàssiques.
• Major varietat de situacions i personatges.

Drama romàntic:

• Característiques:
• Amor: passió absoluta.
• Heroi: individu misteriós.

En la segona meitat del segle XIX es produeix la introducció de la llengua catalana en el drama històric.

Problemes de la narrativa catalana:

• Manca d'una tradició narrativa.
• Manca d'una llengua unificada.
• Els autors no són professionals.
• Inexistència d'un públic lector.

Modernisme:

Trets:

• Trencament.
• Obertura a Europa.

Característiques:

• Modernitat.
• Individualisme.
• Enfrontament amb la societat.
• Professionalització.

Temes:

• Conflicte artista-societat.
• Nacionalisme.
• Natura i paisatge.
• Actitud vitalista.

Noucentisme:

• Tractat de Versalles.
• Normativització de la llengua: Pompeu Fabra.
• Objectius: socials i lingüístics.

Poesia modernista:

Es decanta per la poesia lírica.

Etapes:

• 1892-1898: es trenquen els Jocs Florals (poesia intimista).
• 1989-1911: diversitat d'escoles poètiques.

Temàtica:

• La mort, el misteri, el paisatge com a estat d'ànim.
• Temes patriòtics.
• Natura.
• Reflexions construïdes.
• Dolor personal o col·lectiu.

Poesia noucentista:

Característiques:

• Idea d'artifici i depuració de la realitat.

Temes:

• La vida senzilla i quotidiana.
• Ambient ciutadà.
• Una natura idíl·lica i civilitzada.
• La feminitat.
• L'envelliment.

Avantguardes:

Representen una singularitat respecte al conjunt d'Europa.

Temes:

• Marxisme.
• Bel·licisme.
• Esports.
• Subconscient.

Característiques:

• Cubisme.
• Futurisme.
• Dadaisme.
• Surrealisme.

Tècniques:

• Collage.
• Cal·ligrama.
• Salt de falla.
• Paraules en llibertat.
• Supressió parcial dels signes de puntuació.

Períodes de l'avantguarda catalana:

• 1a etapa: influències del cubisme i el futurisme.
• 2a etapa: ressò de les tesis surrealistes.

Jacint Verdaguer (Osona, 1845): solidificació de la Renaixença

Trets principals:

• Temàtica: religiosa, lírica i patriòtica.
• Riquesa lingüística.

Obres romàntiques:

Cançó del Canigó (poema èpic): 1886, en la Renaixença. Parla d'una Catalunya mítica en el passat i de la fe cristiana.

Anàlisi del Canigó:

• Argument: el fet de simbolitzar el nou ordre cristià a Catalunya.
• Personatges: històrics i fantàstics.
• Forma: es caracteritza per la potència i la riquesa d'imatges.

Narcís Oller: creador de la novel·la catalana moderna del segle XIX

Etapes:

• 1a (1875-1882): conrea el conte o narrativa.
• 2a (1883-1906): escriu la major part de les novel·les.

Temes:

• La industrialització.
• L'oposició o tensió entre el camp i la ciutat.
• La inadaptació de l'individu.
• Estudi o seguiment de l'individu.

Novel·les:

• La papallona: narra la història d'una jove modista i òrfena i té elements naturalistes.
• L'Escanyapobres: parla de l'avarícia.
• La febre d'or: es proposa documentar un procés històric i s'estructura en: la pujada (procés d'ascensió) i l'estimbada (la crisi i l'ensorrament de tot el món).

Àngel Guimerà:

Estrena Gal·la Placídia. La seva trajectòria es divideix en:

• Etapa romàntica i introducció d'elements realistes.

Joan Maragall:

És concebut com un guia per a la societat que cal regenerar.

S'agrupa en:

• Poesia decadentista (expressió d'estats d'ànim).
• Poesia vitalista (és optimista).
• Poesia natural (la natura, etc.).
• Poesia nacionalista (defineix les característiques ètniques catalanes).

Josep Carner (Barcelona, 1884):

Té quatre períodes:

• Etapa de deformació.
• Etapa noucentista.
• Etapa postsimbolista.
• Etapa d'exili.

Característiques de la poesia noucentista carneriana:

• Rigor formal.
• Domini i control de la llengua.
• Pas del real a l'ideal.
• Visió del món plàcida i ordenada.
• Humor i ironia.