La Literatura Catalana de Postguerra i les Proposicions Adjectives

La literatura catalana (1939-1959)

Durant el període 1939-1959, la victòria militar de Franco i el seu règim dictatorial van comportar un intent de genocidi cultural i lingüístic contra Catalunya i el català. Els escriptors, però, es van mantenir fidels a la causa de la llibertat i la cultura.

• Poesia: Gènere privilegiat per la major facilitat de transmissió i pel seu caràcter minoritari. Destaquen Carles Riba, J. V. Foix, Pere Quart, Salvador Espriu...
• Narrativa: Va patir dificultats greus per desenvolupar-se, excepte a l'exili. Es tracten temes com la guerra, els camps de concentració, l'exili o la postguerra. Destaquen Joan Sales, Pere Calders, Joaquim Amat-Piniella...
• Teatre: Amb dificultats greus per desenvolupar-se. Destaca Josep Maria de Sagarra.
• Assaig: Destaca la reflexió sobre el país, amb autors com Josep Pla, Josep Ferrater i Mora, Agustí Calvet Gaziel...

Les proposicions adjectives

En la majoria de casos, les proposicions adjectives es distingeixen perquè van introduïdes per un pronom relatiu: que, qui, què, el qual (o la qual, els quals, les quals, la qual cosa) i on. Sovint, aquests pronoms relatius van precedits d'una preposició.

En alguns casos, però, no van introduïdes per un pronom relatiu, sinó que estan construïdes al voltant d'un participi.

Observació: No totes les proposicions encapçalades per un pronom relatiu són adjectives. Recorda que n'hi ha de substantives.

Tipus de proposicions

• Proposicions adjectives explicatives: Afegeixen una qualitat o una informació addicional al nom a què es refereixen. No limiten la realitat designada pel nom i se'n pot prescindir sense que s'alteri el significat bàsic de l'oració. En la llengua escrita, van separades de la proposició principal per comes.
• Proposicions adjectives especificatives: Delimiten o concreten la realitat designada pel nom a què es refereixen. Prescindir-ne alteraria el sentit fonamental de l'oració. En la llengua escrita, van al costat del nom sense comes.

Els pronoms relatius

Com el seu nom indica, els pronoms relatius tenen un doble valor:

• Com a relatius: Relacionen la proposició subordinada amb la principal, com ho faria una conjunció en les proposicions substantives.
• Com a pronoms: Es refereixen, dins del marc de la proposició subordinada, a una paraula o expressió de la proposició principal, anomenada antecedent (que no sempre és explícita). Alhora, dins de la subordinada, desenvolupen una funció sintàctica: subjecte, CD, etc.