La literatura catalana de la postguerra: història i autors

La postguerra: característiques generals

La postguerra és el període posterior a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i coincideix amb la dictadura franquista. Aquesta etapa es caracteritza per una forta repressió política, social i cultural, especialment contra la llengua i la cultura catalanes. Amb la victòria del bàndol franquista, es produïren assassinats, empresonaments i censura contra les persones contràries al règim. A més, s’aboliren institucions públiques i partits polítics i es prohibí l’ús del català, que quedà reduït a l’àmbit privat i familiar. També desaparegueren organismes culturals, literaris i mitjans de comunicació.

Aquest període es divideix en tres etapes:

• 1939-1946: Màxima repressió franquista i exili de molts escriptors.
• 1946-1955: Consolidació de la dictadura i desencís. Apareixen iniciatives com el premi Joanot Martorell (1947) i col·leccions com El Club dels Novel·listes. Els autors utilitzaven símbols i mites per evitar la censura.
• 1955-1970: Lleu liberalització cultural. Es busca la normalització de la llengua, reapareixen editorials i revistes, i es recupera el teatre.

Poesia

La poesia fou el gènere literari que millor es pogué conrear, ja que era més fàcil de difondre en la clandestinitat.

Poesia simbolista (anys 40)

Centrada en el món interior, utilitzava metàfores i un llenguatge hermètic. Destaquen autors com Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Carles Riba (Elegies de Bierville, Salvatge cor).

Poesia d'avantguarda

El màxim representant fou Joan Brossa, que experimentà amb l'antipoesia i la poesia visual (Poesia rasa, El saltamartí).

Realisme històric (1959-1968)

La literatura esdevé una eina de lluita. Destaquen:

• Salvador Espriu: La pell de brau
• Pere Quart: Vacances pagades
• Vicent Andrés Estellés: Llibre de meravelles
• Miquel Martí i Pol: La fàbrica, El poble i Estimada Marta

També aparegué la Nova Cançó, moviment de cantants compromesos amb la llibertat.

Narrativa

Fou el gènere més perjudicat per l'exili i la censura. La recuperació no arribà fins als anys cinquanta.

• Anys 40-50: Autors com Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo i Enric Valor (Rondalles valencianes) escrivien des de l'exili utilitzant símbols.
• Anys 60: Predomini de la novel·la psicològica (Mercè Rodoreda amb La plaça del Diamant i Llorenç Villalonga amb Bearn o la sala de les nines) i la novel·la realista (Enric Valor, Baltasar Porcel).
• Anys 70: Escriptors com Terenci Moix i Carmelina Sánchez-Cutillas incorporen elements de la cultura pop, el còmic i el cinema.

Teatre

Fou fortament reprimit. Entre 1936 i 1946, el teatre en català fou prohibit a Catalunya.

• Anys 50: Apareix el teatre independent (Agrupació Dramàtica de Barcelona) i el teatre de l'absurd (Joan Brossa, Salvador Espriu).
• Anys 60-70: Renovació amb l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. El teatre esdevé un instrument de lluita política. Destaquen grups com Els Joglars, Comediants, Dagoll Dagom i La Fura dels Baus, i autors com Jordi Teixidor (El retaule del flautista) i Rodolf Sirera (El verí del teatre).

Assaig

Gènere marcat per la subjectivitat i l'opinió personal. A partir dels anys cinquanta, amb la relaxació de la censura, adquireix gran importància.

El màxim representant fou Joan Fuster, intel·lectual compromès amb la cultura valenciana. Obres destacades:

• El descrèdit de la realitat
• Nosaltres, els valencians
• Diccionari per a ociosos