Literatura Catalana: Postguerra - Actualitat

1. Context sociopolític i producció narrativa (Postguerra - 70)

La censura i la prohibició del català van marcar aquest període, dificultant la producció literària i provocant l'exili d'intel·lectuals. A València, va destacar la poesia. La narrativa, tot i afectada, va veure el sorgiment de diversos gèneres:

• Novel·la fantàstica i d'evasió: Amb humor i ironia, autors com Joan Perucho van crear mons imaginaris per escapar de la dura realitat.
• Novel·la psicològica: D'orientació catòlica i existencialista, amb autors com Xavier Benguerel i Mercè Rodoreda.
• Novel·la realista: Sotmesa a la censura, va retratar la vida de la postguerra amb autors com Josep Maria Espinàs i Manuel de Pedrolo.

A finals dels seixanta, la normalització lingüística va impulsar la recuperació de la producció narrativa.

2. Obra literària d'Enric Valor

Enric Valor va cultivar la prosa narrativa, des de les Rondalles Valencianes fins a la novel·la realista i rural, on retratava la dura vida als pobles. Després de dedicar-se a la difusió de la normativa lingüística durant el franquisme, va reprendre la creació literària.

Valor comparava la vida rural i urbana, de vegades idealitzant el camp, d'altres amb una visió més negativa. L'anàlisi psicològica dels personatges és un tret característic de la seua obra. A Cassana, retrata la societat valenciana del moment, amb descripcions detallades de paratges naturals, reflexions sobre els costums populars i la justícia humana. El seu estil acurat i el llenguatge cuidat mostren el seu amor per la llengua. La narració és versemblant i lineal, basada en la seua experiència de la naturalesa.

3. Psicologia dels personatges en Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda, influïda per autores com Virginia Woolf, va destacar en la novel·la psicològica, gènere que va conrear durant un llarg període. Marcada per l'exili, una vida amorosa agitada i la guerra, va crear personatges, sobretot femenins, sotmesos al pas del temps. L'evolució dels personatges s'entreteixeix amb la realitat que els envolta.

Rodoreda connecta els pensaments dels personatges amb la descripció dels llocs i situacions. Els diàlegs es fonen amb els pensaments, i els canvis d'estil en el discurs enriqueixen la narració. Les repeticions d'expressions esdevenen obsessions que defineixen cada personatge. Elements existencialistes, neorealistes i simbòlics conformen la seua obra. Aloma, precursora del seu estil posterior, i La Plaça del Diamant, retrat d'una dona de classe popular i els esdeveniments que marquen la seua vida, són exemples destacats.

4. Narrativa dels 70 fins a l'actualitat

La generació literària dels setanta, formada en el context del final del franquisme, va reflectir el desarrelament social i va crear una crònica social centrada en el món interior dels protagonistes. El realisme històric va donar pas a una nova narrativa amb les següents característiques:

• Actitud lírica i intimista, amb denúncia social i desengany polític.
• Intertextualitat i jocs amb el llenguatge.
• Revolta social i transgressió de les normes.
• Incorporació d'elements de la cultura moderna (cinema, música pop, còmic).
• Cultiu de diversos gèneres (històric, viatges, eròtic, policíac).

A partir dels vuitanta, la incorporació del català a l'ensenyament va propiciar la mescla de gèneres i la cerca d'un públic més ampli, amb l'objectiu d'educar en valors i fomentar la lectura.

5. Narrativa curta de Quim Monzó i la societat contemporània

Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana i la modernitat a través de la seua narrativa. Transforma la realitat amb la imaginació per connectar amb les inquietuds del lector, que són les dels personatges i de l'autor. Amb deformació, caricatura i absurd, Monzó mostra les contradiccions de la societat: incomunicació i solitud en un món massificat.

Les situacions absurdes expressen les frustracions i desitjos dels personatges, pocs però ben definits. Les relacions tenses o indiferents, marcades per la rutina, es trenquen amb situacions sorprenents. Monzó descriu la personalitat dels personatges: frustració, desencant, fantasies, desitjos, buidor, superficialitat i insatisfacció. Obres com "Uf", "Benzina" retraten parelles frustrades i l'avorriment en la relació. Formalment, utilitza l'humor amarg, la ironia, el sarcasme, frases curtes, col·loquialisme i vulgaritat.

6. Poesia de la Postguerra fins als 70

La poesia de la postguerra va evolucionar des de l'hermetisme inicial, amb influències de l'existencialisme francès i l'humanisme cristià, fins a diverses tendències:

• Poesia simbolista: Metàfores, símbols i rigor formal per expressar l'angoixa vital, la llunyania i el desarrelament.
• Poesia avantguardista: Experimentació amb el llenguatge, recursos visuals i contrastos entre llenguatge culte i col·loquial. Temes existencials, solitud, denúncia social i reivindicacions nacionalistes.
• Realisme social: Denúncia de les injustícies de la dictadura amb un llenguatge senzill i un fons religiós.
• Nova Cançó: Cantants que van difondre idees polítiques i van promoure la poesia clàssica.
• Anys setanta: Poesia introspectiva i hermètica, amb experimentació en el llenguatge.

7. Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la poesia

Vicent Andrés Estellés, reconegut als anys 70, va reflectir la realitat de la postguerra a La Nit, anticipant la poesia realista dels 60. A Llibre de meravelles, es presenta com el poeta que denuncia les misèries del poble. Les seues aportacions són:

• Narració de la crua realitat: Fam, mort, precarietat, dolor, amor, sexe i repressió moral.
• Estil col·loquial i literari: Inseparable de la seua temàtica i del poble.
• Referències a la cultura popular: Per mostrar la quotidianitat i denunciar-la amb ironia i paròdia.
• Teatralitat: Aparició del destinatari i caràcter col·loquial.
• Històries populars i llegendes urbanes: Com a font d'inspiració.

8. Producció poètica de Salvador Espriu

L'obra de Salvador Espriu va evolucionar des de l'existencialisme fins al realisme social:

• Existencialisme (40-50): A Les hores, plora la mort i la pàtria, evocant el passat i cercant una eixida.
• Realisme social (60): Temes com la guerra, la pau, el perdó i la tolerància. El poeta-profeta demana convivència, respecte i llibertat.

Característiques de la seua obra:

• Densitat i hermetisme, amb símbols del món antic.
• Mots que esdevenen símbols, relacionats amb la mort i la llengua.
• Pessimisme, amb tocs d'ironia i sàtira.
• Recreació mitològica per satiritzar, denunciar i moralitzar.

9. Poesia actual

Amb la transició, el realisme va entrar en crisi. Una nova generació, encapçalada per Pere Gimferrer, va canviar el focus del social a l'individual. Influïts pel simbolisme i el surrealisme, van experimentar amb el llenguatge com a instrument d'introspecció. Característiques:

• Trencament amb el realisme i actitud lírica i intimista.
• Intertextualitat i referències a altres autors.
• Recreació del món de la infantesa i la joventut.
• Incorporació de la cultura moderna (cinema, còmic).
• Retorn al simbolisme i al formalisme, amb un llenguatge elaborat.
• Retorn a l'existencialisme, crisi d'ideologies i revolta.
• Continuïsme amb accentuat experimentalisme i intimitat.

10. Ressò social de la poesia de Miquel Martí i Pol

La poesia senzilla de Miquel Martí i Pol va assolir gran difusió gràcies a cantautors com Lluís Llach i Rafael Xambó. El seu ressò social es deu a:

• Lligam al poble nadiu.
• Condició obrera, que el va connectar amb els lectors dels anys 60 i 70.
• Conseqüències de l'esclerosi múltiple.
• Compromís amb el país i la justícia social.
• Descripció de la realitat quotidiana d'obrers, mestresses de casa i jubilats.
• Llenguatge directe i narratiu, amb metàfores originals.

11. Renovació teatral (Postguerra - 70)

Després de la prohibició inicial, el teatre català va reprendre l'activitat amb reposicions i textos censurats. A partir dels 50, autors com Salvador Espriu, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo van destacar, i la traducció d'obres estrangeres va introduir el neorealisme, l'existencialisme i el teatre èpic. L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual va impulsar la formació i la coordinació de grups teatrals. Van destacar el teatre document i la sàtira política, amb grups com Pluja, el Rogle i Els Joglars. Posteriorment, van assolir prestigi Tricicle i Comediants. Autors destacats: Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.

12. Obra teatral de Manuel de Pedrolo

El teatre de Pedrolo, sorgit amb l'impuls de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, va utilitzar l'absurd per burlar la censura. Denuncia les limitacions a la llibertat i reflexiona sobre la condició humana. Temes com la repressió, la solitud i els conflictes socials, amb un pessimisme existencial. Ambientació imprecisa i noms inventats. Personatges immersos en el seu món interior, presoners del present i amb un passat confús. Llenguatge directe i ple de símbols.

13. Escriptura teatral actual

Característiques del teatre actual:

• Investigació de nous espais escènics.
• Rebuig del teatre escrit a priori i creació col·lectiva.
• Importància del director escènic.
• Influència de formes teatrals no occidentals.
• Barreja de mitjans expressius i incorporació de noves tecnologies.

14. Obra teatral i audiovisual de Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet, amb una inspiració realista i tècniques literàries diverses, va abordar la problemàtica de la generació de la postguerra. Obres destacades: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la radio parlava de Franco, A.R. i Testament, algunes adaptades al cinema. Creador de serials televisius com Poble Nou, la primera telenovel·la en català, que va abordar temes com el canvi de fortuna, la contraposició entre vell i nou, i problemàtiques socials com divorcis, adulteris i homosexualitat, amb l'objectiu de promoure la tolerància i la normalització lingüística.

15. Repercussió de l'assaig de Joan Fuster

Joan Fuster, el millor assagista català del segle XX, va ser un intel·lectual compromès amb la identitat dels territoris de llengua catalana. El seu estil fresc, desenfadat, irònic i càustic va ser perseguit durant la postguerra. Obres humanístiques destacades: El descrèdit de la realitat i Diccionari per a ociosos. En l'àmbit sociopolític, Qüestió de noms i Nosaltres els valencians van reflexionar sobre la qüestió de la llengua i la consciència nacional valenciana.

16. Assaig de Joan Francesc Mira i la realitat contemporània

Joan Francesc Mira reflexiona sobre la identitat, el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, la creació de símbols i la importància de les llengües. Partint de l'experiència personal, aborda la qüestió nacional valenciana i catalana. A Crítica de la nació pura, analitza el nacionalisme des de l'antropologia social, criticant els tòpics sobre la nació. Sobre la nació dels valencians i Cultura, llengües, nacions aprofundeixen en la complexa adscripció nacional dels valencians.