Literatura Catalana: De la Poesia Trobadoresca al Tirant lo Blanc
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,52 KB
Poesia trobadoresca
Gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana, que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes, propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia.
Ramon Llull
Nascut a Mallorca el 1232 en una família noble, morí el 1316. Es casà amb Blanca Picany i fou pare de dos fills. Va fer vida a la cort i, als 30 anys, se li aparegué la figura de Jesucrist crucificat cinc cops. A partir d'aquesta conversió, es convencé que els infidels, sobretot els musulmans, havien de creure en l'existència del Déu cristià. Viatjà per la Mediterrània, aprengué l'àrab i buscà el suport econòmic i l'aprovació dels reis europeus.
Els tres objectius de Ramon Llull:
- Convertir els infidels al cristianisme.
- Fundar escoles i monestirs on els missioners poguessin estudiar teologia i llengües.
- Escriure llibres que servissin per demostrar que la religió cristiana era la veritable.
Humanisme i Cancelleria Reial
Humanisme català: és la denominació emprada per una part de la crítica tradicional per designar el moviment humanista a la Corona d'Aragó.
Cancelleria Reial: era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, creada pel rei Jaume el Conqueridor en assolir la majoria d'edat el 1218. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normativització lingüística de la llengua catalana.
Narrativa cavalleresca
És un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d'aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Hi va haver una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d'aquestes obres.
Tirant lo Blanc
Tres aspectes que converteixen l'obra en una novel·la versemblant i moderna: la categoria de novel·la total, el realisme, la incorporació de l'humor i l'eurocentrisme.
El Tirant es relaciona amb un seguit de personatges al llarg de les aventures. Els que prenen més rellevància en els episodis amorosos, a la cort de Bizanci, són: Diafebus, Estefania, Carmesina, Plaerdemavida, Hipòlit i la Vídua Reposada.