Literatura Catalana Moderna: Rodoreda, Valor i Monzó
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,9 KB
Mercè Rodoreda (1908-1983)
Gran novel·lista de la literatura catalana moderna. La seva obra està marcada per la Guerra Civil i pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. Les obres se centren en l'anàlisi de personatges, sobretot femenins, que lluiten contra els enemics i descobreixen el significat de la seva identitat. La seva producció és una reflexió sobre el pas del temps. També la narrativa és simbòlica i amb un estil poètic. Visió del món pessimista per les experiències i per la situació de la dona en aquell moment. La plaça del Diamant és la novel·la que li va donar fama, va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals i polítiques. Obra traduïda a moltes llengües. Protagonista: Natàlia, Colometa, que té un monòleg interior. Mostra l'experiència de guerra i postguerra.
Context Sociopolític
El 1939 va començar al nostre país una nova etapa de vida política, social i cultural. Es va eliminar la llibertat d'expressió totalment. Els fets que es van desencadenar a partir de 1936 van trencar la continuïtat de la literatura. La cultura valenciana va patir l'espanyolització castellana. Es van exiliar molts escriptors. 1946 va ser l'any en què es van concedir permisos de publicació catalana de manera restringida. Els narradors es van proposar recuperar el públic lector i crear-ne de nou. A la dècada dels 60 ja es creen empreses editores que publiquen novel·les en català per recuperar el públic. Els narradors van ser figures aïllades. Es poden agrupar els principals narradors segons les influències: 1) novel·la d'anàlisi psicològica amb innovacions europees o americanes; 2) obres realistes: incorporen tècniques conductistes (literatura nord-americana i francesa); 3) literatura imaginativa: innovacions de països sud-americans.
Enric Valor
Des de jove es va comprometre amb el valencianisme. Va participar en el setmanari "El Tio Cuc" a Alacant. La seva producció consta de: 1) Rondalles valencianes com a manifestacions culturals d'un país; 2) Cinc novel·les que presenten les mateixes característiques, però on Valor escriu les seves experiències; 3) Relats breus. Tenen arguments ben construïts en muntanya o costa. Gran domini de la llengua. Parla en primera persona per donar més veracitat a la ficció. És narrativa realista i psicològica. Amb la novel·la Sense terra promesa comença la trilogia de Cassana, Temps de batuda i Enllà l'horitzó. Situat en un poble imaginari (130 personatges). Ha sabut crear un riquíssim registre literari.
Pronoms febles:
- CD: determinant el, la, els, les / Indeterminat: en / Neutre: ho
- CI: Singular: li / Plural: els
- CCL: amb preposició de: en / Amb qualsevol altra preposició o sense: hi
- CCM: sempre: hi
- CCT: en alguns casos: hi
- Altres CC: sempre: hi
Narrativa Anys 70
Al principi dels 70 la producció novel·lística valenciana estava decaiguda. Però els escriptors joves van conèixer nous models i va canviar el panorama. El 1974 van aparèixer dues tendències: "la novel·la de canvi" i la novel·la realista evolucionada. La novel·la de canvi utilitza dos procediments: la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre. Manipulant el codi, el novel·lista pretenia introduir el lector. En aquestes novel·les els temes van ser: crítica política i exigència de llibertat, reivindicació de la dissidència, ruptura dels valors tradicionals, desig de modernitat i d'universalisme. Altres narradors van contar històries per a un públic lector "normal" que es conformava. En aquest grup tenim sobretot narracions nostàlgiques amb records de la infantesa perduda, que també tenen com a objectiu recuperar l'idioma. Cap al 1980 diverses causes van propiciar que els narradors tinguessin una concepció més eclèctica gràcies a: la introducció de l'ensenyament en valencià, la tendència a la normalització social de l'idioma, el coneixement dels escriptors del domini lingüístic, la professionalització dels escriptors. Amb la novel·la històrica de Josep Lozano i la novel·la generacional de Joan F. Mira s'inicia un nou període de novel·la valenciana.
Quim Monzó (Barcelona 1952)
És un dels escriptors actuals més traduït i reconegut de les nostres lletres. Ha guanyat nombrosos premis. Els gèneres que més ha treballat són el conte, l'article periodístic i també la novel·la. La millor referència de la seva narrativa la tenim a Vuitanta-sis contes. Els contes de Monzó sorprenen i pertorben. La seva lectura permet advertir el rigor de l'autor en la tècnica d'armar la narració i en un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística i que tracta textos de caràcter metatextual (fa referència a altres textos literaris). La seva prosa atrau perquè cada paraula aconsegueix desfer-se del seu ús diari. Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals. Fa que les històries esquivin qualsevol temptació melodramàtica. Altre fil temàtic és la solitud, la desesperança i els actes rutinaris. Els protagonistes solen ser persones desorientades que reflecteixen la societat postmoderna. Tenen falta de valors absoluts i també són molt narcisistes (volen només la seva satisfacció). Un altre grup temàtic són les faules morals i altres contes que exploren l'activitat d'escriure i de crear. Va ser influenciat per alguns escriptors com Pere Calders, Guillem Cabrera, entre altres. Finalment, podem dir que és un gran escriptor molt important en la literatura postmoderna.