La literatura catalana medieval: trobadors i cròniques

El món trobadoresc a Occitània

L'autor que escriu poemes en llatí s'anomena poeta i el qui ho fa en provençal, trobador. Eren els primers poetes lírics i cultes que elevaren la seva llengua vernacular (occità o provençal) a la categoria de llengua literària. Els poemes tractaven de temàtica amorosa, destinats a dones normalment casades de l'alta noblesa a les que juraven devoció i obediència eterna; es tractava l'amor amb refinament i espiritualitat. En aquesta època, la poesia culta era escrita en provençal i hi destaquem autors catalans com Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona i Ponç de la Guàrdia.

Ramon Llull i el naixement de la prosa

Ramon Llull va produir els primers textos en català durant els segles XIII i XIV. Amb l'aparició de la burgesia arran de la crisi del feudalisme, l'ús del català entra en competència amb el llatí; la seva aportació va ser decisiva per al naixement de la literatura catalana. En sabem d'ell per la Vida coetània, una biografia; estava casat amb muller i tenia dos fills fins que, el 1265, va viatjar per una aparició de Jesucrist per Bolonya, Roma i París amb tres objectius:

• La conversió dels infidels.
• La redacció de llibres basats en l'ideari cristià.
• La construcció d'escoles i monestirs on formar futurs missioners.

Entre 1232 i 1316, Llull va ser un autor polifacètic; la seva producció abraça diverses branques com l'alquímia, l'astronomia i la física. Va ser un dels primers escriptors a utilitzar una llengua neollatina, el català, per tractar matèries que fins aleshores s'escrivien només en llatí. Tant la seva prosa com el seu pensament van inspirar generacions futures. De la seva extensa obra destaquen la prosa filosòfica i científica, l'obra narrativa, la poètica i la mística.

Les quatre grans cròniques

S'utilitzaven per justificar fets polítics i històrics:

Crònica de Jaume I (1244-1274)

Relata les gestes més importants en primera persona, com les conquestes de Mallorca i València. El monarca es presenta sovint com un heroi i dóna detalls de la seva vida. La versemblança i el detallisme fan pensar que va ser coordinada directament pel monarca i es caracteritza pel predomini d'un llenguatge popular i col·loquial.

Bernat Desclot (1283-1288)

Escrita suposadament per Bernat Escrivà, membre de la cort. El protagonista és Pere II el Gran i narra la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya. Destaca pel seu vigor i objectivitat.

Ramon Muntaner (1208-1328)

Recull els passatges més emocionants i apassionats, com l'expedició catalana a l'Orient, amb l'objectiu de lloar els reis del Casal d'Aragó. Va ser escrita per ser llegida en veu alta, ja que hi trobem recursos joglarescos juntament amb un llenguatge viu i col·loquial.

Pere III el Cerimoniós (1349-1385)

Narra el regnat de Pere III i el del seu pare, Alfons el Benigne. Relata els fets polítics amb una objectivitat total; el rei no es presenta com un heroi. Tracta dos episodis principals: la reincorporació del Regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.