Literatura Catalana Medieval i Moderna: Del Trobar al Noucentisme

La Lírica Medieval

El Trobar

Els poetes medievals escrivien en llatí, la llengua de cultura. En canvi, els trobadors utilitzaven la llengua vulgar, donant un caràcter profà a les seves composicions. Els joglars eren els encarregats d'interpretar aquestes obres per a un públic que escoltava. La poesia cantada expressava sentiments i sensacions personals. Els seus orígens es troben en el món romà, però amb un contingut diferenciat: el religiós.

La poesia culta escrita en occità va influenciar la noblesa catalana, que va seguir els passos de la noblesa occitana. La lírica trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en llengua romànica. L'art de trobar consistia a seguir un cànon establert per crear cançons que exigia una preparació tècnica.

Poetes i Gèneres Poètics

Els temes principals eren:

• L'amor: la cançó, l'alba i la pastorel·la.
• La guerra: el sirventès.
• La mort: el plany.

La Cançó de la Fin'Amors

Reproduïa l'estructura feudal en l'àmbit amorós. El vocabulari inclou termes com: el gilós, els lauzengiers, fenhedor (tímid), pregador (suplicant), entendedor (enamorat tolerat), drutz (amic, amant), domna, midons, tornada i senyal.

L'Alba i la Pastorel·la

El Sirventès

Generalment usava melodies i rimes de cançons ja existents. Gènere de temàtica bèl·lica:

• D'atac personal.
• Polític: del moment, de les croades i de les lluites polítiques.
• Moral: costums socials.

El Plany

Cançó fúnebre per elogiar un difunt (rei o senyor feudal). La lírica trobadoresca a partir de la primera meitat del segle XII es difon a altres corts: Catalunya i nord d'Itàlia.

Els Inicis del Teatre Català Contemporani

La tradició teatral catalana provinent de l'Edat Moderna es fonamentava en gèneres populars de caràcter còmic i religiós. Durant el segle XIX, es van crear companyies teatrals i van aparèixer els dramaturgs. El 1850 es van construir els primers teatres. El teatre còmic va tenir un paper molt important, i a poc a poc s'hi va imposant el drama romàntic. Frederic Soler i Àngel Guimerà són els dos grans autors del teatre català del segle XIX.

Frederic Soler

En la seva creació teatral, podem diferenciar dues etapes: la primera de caràcter còmic, i la segona de drames romàntics. Les obres de la primera etapa, representades per la companyia La Gata, es van anomenar gatades. Aquestes eren paròdies que ridiculitzaven les actituds heroiques i grandiloqüents dels drames romàntics. Les obres de la segona etapa, representades per la companyia Teatre Català, inclouen drames històrics medievals, com per exemple Batalla de reines. Soler va consolidar l'escena catalana amb un públic i uns gèneres orientats cap a la concepció més comercial.

Noucentisme

El Noucentisme va ser un moviment estètic i cultural a Catalunya, principalment entre 1906 i 1923. Aquest període coincideix parcialment amb la producció dels artistes modernistes, fet que va provocar friccions. Més que un estil artístic, va ser un moviment per impulsar la difusió d'idees i l'aplicació d'una política cultural. El 1920, amb la retirada d'Eugeni d'Ors de la política cultural catalana i la marxa de Josep Carner a l'estranger, es va iniciar la davallada del moviment, agreujada per la dictadura de 1923. El terme Noucentisme va ser creat per Eugeni d'Ors el 1906. Una de les característiques de la producció noucentista és la reducció de la creació en determinats gèneres literaris: la poesia i l'assaig.

Modernisme

El Modernisme pretenia una modernització cultural i artística amb tres objectius: renovació dels materials artístics, valoració de la consciència artística i reivindicació del passat històric de les ciutats. Característiques: admiració pel caos, visió de la natura en estat pur, interès per la música i ambients rurals, i valoració de l'anarquisme i l'individualisme.

Joan Maragall

Va néixer el 1860 a Barcelona. Va conèixer el catalanisme i el regeneracionisme, i es va interessar per l'alemany. El 1895 va publicar Poesies, un homenatge a una natura viva i mesurada. El 1898 va publicar Oda a Espanya, on expressa una nova visió d'Espanya. El 1903 va exposar la teoria de la "paraula viva", i el 1909 va publicar Oda nova a Barcelona.

Noucentisme (segona menció)

Interès per l'ordre amb formes clares i idees objectives, elogi a la cultura i la civilitat, admiració pels ambients urbans, valoració de la raó i potenciació de les institucions.

Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970)

Escriptor precoç:

• Va col·laborar a La Veu de Catalunya.
• Va dirigir la revista Catalunya.
• El 1905 ja havia adquirit rellevància pública.
• El 1911 va ser reconegut com a traductor: Molière, Dickens...
• El 1920 va guanyar les oposicions a diplomàtic.
• El 1921 va abandonar Catalunya fins al 1970.

Etapes

• Primeres provatures formals: Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906).
• La Plenitud: Auques i ventalls (1914), La paraula en el vent (1914), L'oreig entre les canyes (1921).
• Reflexió, nostàlgia i preciosisme: El cor quiet (1925).
• L'exili a Buenos Aires: Nabí (1941).
• Poesies (1957): Reordenació del material poètic: Llunyania (1952), Arbres (1953).

Obra Dramàtica

• El giravolt de maig (1927).
• Cop de vent (1966).

Prosa

• L'idil·li dels nyanyos (1903).
• Les planetes del verdum (1918).

Catalunya dels Segles XIX-XX

Durant la darreria del segle XIX i l'inici del segle XX, Catalunya va viure un intens procés d'industrialització, que va provocar canvis importants en l'estructura social. El nou model econòmic va donar protagonisme a nous grups socials: el proletariat i la burgesia. Gràcies al progrés científic, es va produir una explosió demogràfica i una revolució urbanística, propiciada per les primeres grans migracions cap a la metròpoli catalana.

Modernisme (segona menció)

El Modernisme va ser un ampli moviment europeu a cavall dels segles XIX i XX. Conegut com a Jugendstil a Alemanya i Art Nouveau a Anglaterra i França, pretenia contribuir a la modernització cultural i artística. Es va desplegar en tots els camps de les arts plàstiques, la música i la literatura. Els seus objectius eren la renovació dels materials artístics, la valoració de la consciència artística i la reivindicació del passat històric de les ciutats. En els àmbits cultes, el Modernisme va donar pas al Noucentisme. En el Modernisme català, es distingeixen dues tendències: l'esteticista o decadentista i el regeneracionisme.