Literatura Catalana Medieval: Llull, Cròniques i Bernat Metge
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,35 KB
Segle XII: Context Històric i Cultural
El segle XII marca la transició entre l'època medieval i la moderna. Es caracteritza per la fi de l'art trobadoresc i la consolidació de la figura del cavaller. L'economia mercantil i la política s'estabilitzen. El comerç floreix gràcies a la moneda, i els contactes lingüístics i culturals s'intensifiquen. La convivència entre religions és un tret distintiu d'aquesta època. Els descobriments geogràfics i l'augment demogràfic marquen el període. L'Església capitalitza el poder, mentre que l'abstracció filosòfica guanya terreny. Apareix la novel·la burgesa.
Ramon Llull (1232-1316)
Ramon Llull és una figura clau de la literatura catalana medieval. La seva obra abasta diversos gèneres:
Didàctica
- Llibre del gentil e los tres savis: Presenta la veritat argumentada, no basada en l'autoritat.
- Llibre de l'ordre de cavalleria: Manual del perfecte cavaller, que defensa els febles, persegueix els malvats i és fidel al seu senyor.
Narrativa
- Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill: Explora temes com el matrimoni (Evast i Aloma), la viduïtat (Nastàsia) i la vida religiosa (Blanquerna, fill d'Evast i Aloma, i Natana).
- Fèlix o Llibre de meravelles: Dividit en deu parts: Déu, àngels, cel, elements, plantes, metalls, bèsties, home, paradís i infern.
Poesia
La poesia de Llull és autobiogràfica, amb un fort component d'amor universal i elements místics. Destaquen Lo desconhort i Lo cant de Ramon.
Llengua
Llull és considerat el creador de la prosa literària catalana. Va ser el primer a utilitzar una llengua vulgar en la seva obra, amb un vocabulari ric de més de 7000 paraules.
Les Quatre Grans Cròniques
Les cròniques medievals catalanes són una font històrica de gran valor. Inicialment, eren escrites en llatí i se centraven en fets antics, sovint amb una visió esbiaixada per l'Església. Les cançons de gesta, de transmissió oral, narraven de forma solemne i simple les gestes de protagonistes idealitzats, tant del passat com del present.
Característiques Generals de les Cròniques
- Extensió variable, depenent dels fets narrats.
- Destinades a ser llegides posteriorment.
- To heroic i intenció patriòtica.
- Judici personal de l'autor, sovint amb fredor.
- Relaten fets contemporanis o immediatament anteriors.
- Reflecteixen les lleis del país (Usatges), el dret marítim (Consolat de Mar) i les institucions (Corts Catalanes).
- La llengua i l'art (gòtic) són senyals d'identitat.
Jaume I (1208-1276) - Llibre dels Fets
Narra les conquestes de Mallorca, València i Múrcia. Destaca pel seu verisme (tot i que no sempre reflecteix tota la veritat) i pel seu intimisme autobiogràfic, utilitzant el "nos" majestàtic. Les seves fonts són els seus records i les cançons de gesta.
Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII) - Llibre del Rei en Pere
- Primera part: Unió de Catalunya i Aragó, combat a Alemanya, batalla de les Navas de Tolosa i conquesta de Mallorca. No hi ha un rigor històric cronològic estricte.
- Segona part: Retrat de Pere II el Gran, intervenció a Sicília i invasió de Catalunya. Gran rigor històric, cronològic i geogràfic. Manca de personalitat i fredor davant de fets cruels. Va influenciar Ramon Muntaner.
Ramon Muntaner (1265-1336) - Crònica
Nascut a Peralada, va ser un personatge important de l'època, participant en l'exèrcit i com a administrador econòmic a l'illa de Gerba.
- Primera part: Regnats de Pere II, Jaume I i Alfons II.
- Segona part: Regnat de Jaume II el Just, guerra de Sicília i fets de la Companyia Catalana.
- Tercera part: Coronació d'Alfons III el Benigne.
Característiques: Escrita per ser llegida en veu alta, deixa constància dels seus mèrits, dialoga amb el lector i va influenciar l'obra Tirant lo Blanc.
Pere III el Cerimoniós (1319-1387) - Crònica
Narra el seu regnat i el d'Alfons III. Justifica la seva política i les guerres contra la Unió Aragonesa i Valenciana, i contra Castella i Gènova.
Característiques: Influenciada pel Llibre dels Fets, utilitza el "nos" majestàtic i justifica la seva política. Les seves fonts són la Cancelleria Reial i els records dels seus treballadors. Pere III va ser el reunificador dels estats catalans, va fundar les universitats d'Osca i Perpinyà, va crear la Biblioteca Reial i el Panteó Reial del Poblet.
Segle XIV: Context i Bernat Metge
El segle XIV va estar marcat per un ambient de desconfiança després de la pesta negra. Creix l'interès pel món (descobriments), la naturalesa (química), el propi cos i la societat. S'implanta el poder reial amb l'aliança de la burgesia. La pintura i l'escultura perden hieratisme i guanyen expressivitat. Els humanistes es converteixen en els portaveus de la nova visió del món. Apareix la impremta i es popularitzen les cobles en llaor de Nostra Senyora Santa Maria. La burgesia accedeix a la lectura.
Bernat Metge (1340/46-1413)
Nascut a Barcelona, va quedar orfe de pare als 13 anys. Va ser secretari de la reina amb Ferrer Sayol. Va ser processat per malversació de diners públics durant el regnat de Joan I. Després de la mort de Joan I, va ser empresonat i posteriorment va esdevenir secretari de Martí I l'Humà.
Lo Somni (1399)
Lo Somni és una obra en prosa dividida en quatre llibres:
- Llibre primer: Diàleg entre Joan I i Bernat Metge sobre la immortalitat de l'ànima. Els arguments de Metge són refutats, excepte el del fantasma. Joan I li anuncia que serà alliberat.
- Llibre segon: Acompanyat per Tirèsies i Orfeu, Metge explica la mort del rei i les seves experiències al purgatori. Se li ordena escriure el llibre per demostrar la seva innocència.
- Llibre tercer: Orfeu i Tirèsies expliquen les seves vides. Tirèsies expressa una opinió pèssima de les dones.
- Llibre quart: Bernat Metge defensa les dones, citant sis reines com a exemple (Violant de Bar i Maria de Luna). Es desperta pels lladrucs dels gossos.