Literatura catalana medieval: Crònica de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós

Literatura catalana medieval

Les grans cròniques catalanes

Crònica de Jaume I o Llibre dels feits: escrita i coordinada per Jaume I el Conqueridor al segle XIII, narra les conquestes de València i Mallorca, explica fets militars i quotidians de Jaume I i utilitza un llenguatge popular amb refranys i expressions col·loquials, així com altres llengües com l'aragonès, el castellà, el francès i l'àrab.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei Pere el Gran: escrita pel tresorer reial Bernat Desclot al segle XIII, narra el regnat del rei Pere el Gran, explica la conquesta de Sicília i la invasió catalana per part dels francesos. Utilitza un llenguatge objectiu i impersonal, però entusiàstic quan parla del rei Pere.

Crònica de Ramon Muntaner: escrita al segle XIV, narra des del naixement de Jaume I el Conqueridor fins a la coronació d'Alfons el Benigne, i explica les conquestes d'Atenes i Neopàtria (els almogàvers i Roger de Flor). Està escrita en primera persona, amb un llenguatge viu i col·loquial, elements juglaresc s i un providencialisme segons el qual els reis catalans són instruments de Déu.

Crònica de Pere el Cerimoniós: escrita pels escrivans de la Cancelleria Reial al segle XIV, narra els regnats de Pere el Cerimoniós i del seu pare, Alfons el Benigne. Explica la reincorporació de Mallorca i la guerra contra nobles rebels de València i Aragó, amb un llenguatge objectiu i impersonal.

Autors i obres en prosa religiosa i doctrinal

• Francesc Eiximenis (Ff): La Crestià, exposició del dogma i de la moral cristianes.
• Vicent Ferrer (Fd): Sermons, defensa de l'Església catòlica i del Papa.
• Anselm Turmeda (Islam): La disputa de l'ase, atac contra l'Església catòlica.

Prosa humanística

Context i característiques

La prosa humanística es desenvolupa al segle XIV i es caracteritza per l'admiració pels autors greco-llatins, l'interès per l'home i la natura, l'esperit crític i la valoració de la bellesa i dels llibres.

Bernat Metge

Introductor de l'Humanisme català al segle XIV, és autor de Lo Somni, la seva millor obra i un exemple destacat de prosa humanística. Consta de quatre llibres:

1. El primer mostra el seu escepticisme sobre la immortalitat de l'ànima.
2. El segon comenta l'actualitat històrica del moment.
3. El tercer ataca les dones.
4. El quart és un elogi de les dones, sobretot de les reines catalanes.

Novel·la de cavalleries

Novel·la de cavalleries: característiques generals

Es tracta d'un gènere de prosa narrativa del segle XV amb les següents característiques:

• Tema: aventures d'un heroi valent i cortès, d'acord amb els ideals cavallerescos.
• Espai: marc geogràfic indeterminat.
• Temps: època coetània a l'autor.
• Personatges: valents i forts, dins dels límits humans (sense elements sobrenaturals o màgics).
• Intencionalitat: mantenir el prestigi de la noblesa.

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una obra d'autor anònim, del gènere de novel·la de cavalleries. El protagonista, Curial, és un jove sense fortuna que s'enamora de Güelfa, una jove noble i vídua. Aquesta l'ajudarà a convertir-se en cavaller. Els fets i els personatges són versemblants, i l'espai correspon a llocs reals de França i Itàlia. L'obra se situa al segle XIII, durant el regnat de Pere II el Gran.