Literatura Catalana: De Llull al Segle XVIII

Ramon Llull

Ramon Llull va ser un home de llarga vida i va escriure durant el segle XIII. És el primer gran clàssic de la llengua catalana. És considerat el creador del català literari perquè va donar a la llengua una riquesa lèxica i sintàctica desconegudes fins aleshores. Un dels autors més fecunds que ha existit. Se li atribueixen més de 250 obres, totes elles manuscrites. Va escriure en llatí, en català i en àrab. Dedica tots els seus esforços a difondre i a defensar la fe cristiana a partir d'arguments racionals. És conegut també en el terreny de la filosofia. Als 30 anys va canviar de vida per servir a Déu. Quan escriu fa servir recursos artístics propis de la literatura, però ell no té una finalitat estètica, sinó doctrinal. Moltes persones de l'època el consideraven massa radical en els seus principis, i no sempre li donaven suport.

Obres de Ramon Llull

• L'art lul·liana: El llibre de la contemplació en Déu, conté els seus pensaments, de caràcter enciclopèdic (1274).
• Llibre de l'ordre de cavalleria (1276): reivindica el món feudal i el paper bàsic de la cavalleria com a defensora de l'ordre i els interessos de l'església.
• Novel·les didàctiques: Llibre d'Evast e Blaquerna i Felix o llibre de les meravelles: de caràcter biogràfic exemplar. Llull ens presenta dos personatges, Blaquerna i Felix. Recull aspectes de la seva vida i que emprenen un camí de realització i perfecció personal dins de la religió.

Novel·les Cavalleresques del Segle XV

• Curial e Güelfa - Anònima
• Tirant lo Blanc - Joanot Martorell

Característiques bàsiques d'aquestes obres:

• El temps i l'espai són propers o coneguts per l'escriptor i els lectors.
• Les cançons de gesta anteriors, en vers.

Poesia d'Ausiàs March

València 1400 - 1459. Situa la llengua catalana en un dels seus punts culminants com a llengua de la poesia, va més enllà perquè s'allunya dels convencionalismes. La seva poesia té una gran intensitat emotiva i vol ser autèntica. Fa una poesia introspectiva, que intenta donar resposta als problemes externs dels éssers humans.

Obres d'Ausiàs March

• Cant d'amor: El tema principal és l'amor. En l'obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència, la relació home-dona serà una mescla d'amor sensual.
• Cant de mort: Dedicats a la mort de la seva segona esposa, Joana Escorna. Contenen una gran sinceritat, molt humana, reflexiona sobre temes que la mort d'una persona amada pot tenir en ell.
• Cant espiritual: Llarga oració de 224 versos escrita en segona persona. Demostra el seu amor a Déu.

Les Grans Cròniques

Quatre grans cròniques catalanes: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós.

Cròniques reials (segle XIII)

Cròniques sobre els reis amb interès propagandístic.

Cròniques de Bernat Desclot i de Ramon Muntaner

Ens comuniquen un missatge.

Situació a les Terres de Parla Catalana (Segle XVI)

• El procés que a Itàlia va portar de l'Humanisme al Renaixement no s'acaba de consolidar a les terres de parla catalana.
• En general es produeix una continuació de la tradició literària medievalitzant. S'insisteix en els certàmens poètics de tradició trobadoresca.
• Hi ha manca d'una llengua literària moderna. El català literari té un aire arcaïtzant i s'allunya del català parlat. Es fa servir el nom de "llengua llemosina" per a la llengua literària.
• A Catalunya els autors no s'adapten a la nova influència de la literatura castellana i tampoc tenen prou força per modernitzar la pròpia tradició.
• A València es registra una intensa participació en la brillant literatura castellana d'aquells temps ("el Siglo de Oro").
• L'obra en català que té més característiques pròpies del Renaixement i és més moderna és Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig.

Situació a les Terres de Parla Catalana (Segle XVII)

• Crisi de valors, pessimisme cultural i social, període de decepció = necessitat d'evasió, també a través de l'art.
• Hi ha dues guerres a les terres de parla catalana: la dels Segadors i la de Successió. Catalunya va ser derrotada.
• Època d'inseguretat social: es dona el fenomen del bandolerisme.
• Època de control ideològic de l'Església catòlica.
• Perdura l'estancament literari.

Característiques del Barroc com a Moment Artístic i Literari

• Accentua el contrast, l'antítesi i la paradoxa (per exemple, el contrast entre la bellesa i la lletjor, l'esperit i la matèria, la vida i la mort).
• Utilitza un llenguatge efectista i enginyós.
• Els temes més tractats són la mort, la fugacitat de les coses, el pas del temps, la destrucció, la soledat,...
• Visió pessimista de l'existència (l'ésser humà governat pels capricis de l'atzar).

Situació a les Terres de Parla Catalana (Segle XVIII)

• Època en què es dona el pensament filosòfic de la Il·lustració, també anomenada època de les llums o de l'enciclopedisme.
• S'entronitza la raó com a fonament del pensament teòric i de la seva aplicació en el terreny de la ciència, la tècnica i la indústria.
• La incidència del pensament il·lustrat a Catalunya es dona sobretot en les obres dels historiadors, que estaven interessats a redescobrir la personalitat catalana. Encara que majoritàriament van escriure en castellà, són importants perquè van preparar el terreny per a la Renaixença del segle següent.
• És el segle en què es dona el moviment artístic del Neoclassicisme, que té les següents característiques:
  • Mostra un gran respecte per seguir les normes i el rigor en les obres artístiques.
  • Creu que la literatura té una funció exemplar, que tracta d'influir de manera positiva en els individus.
  • Reincorpora en les obres literàries personatges capaços de fer actes heroics.
  • En poesia, retorna els gèneres de la faula didàctica i sàtira.
  • En teatre, predomina la tragèdia inspirada en el model de l'autor francès Racine (obres en 5 actes, en vers, seguint la norma de les 3 unitats).
• El millor autor en català d'aquest segle és el mallorquí Joan Ramis i Ramis, autor de la tragèdia Lucrècia.

Literatura Popular i Tradicional

Característiques definitòries

• Origen molt antic.
• Autor o autora anònim.
• Gran èxit entre les classes populars.
• Transmissió oral.
• Circula en diverses versions.

Quan es comença a recopilar, valorar i estudiar

• Durant el segle XIX, arran del Romanticisme (a tot Europa) i de la Renaixença (Catalunya).
• Van néixer els primers cançoners (recull de cançons) i romancers i aplecs de rondalles.
• Manuel Milà i Fontanals va ser el primer estudiós a publicar el cançoner i el romancer de parla catalana.
• Pel que fa a les rondalles, els tres autors que van fer reculls van ser: Jacint Verdaguer (Catalunya), Mossèn Antoni Alcover (Balears), Enric Valor (València).

Gèneres de literatura popular i tradicional

En vers = de tema religiós i profà.

Rondalles

Narracions anònimes transmeses oralment que presenten fets fantàstics o imaginaris.

Llegendes

Parteix de fets o elements reals però s'hi afegeixen informacions no del tot certes.