Literatura Catalana: Evolució, Autors i Moviments

Evolució de les Llengües Romàniques

Factors que van influir en l'evolució del llatí al català:

• La influència de les llengües preromanes, que van deixar lèxic i habilitats fonètiques.
• La intensitat de la romanització.
• La influència del superstrat en els camps semàntics (colors, lèxic comú, noms propis).

Canvis morfològics:

• Aparició de l'article.
• Substitució de les declinacions per les preposicions.

Canvis en el lèxic:

• Cultismes (amb poques modificacions).
• Llenguatge provinent del llatí vulgar (patrimonial o hereditari).

Ramon Llull: Creador de la Prosa Catalana

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232. Va rebre una educació cortesana i es va convertir al cristianisme després d'una aparició de Jesús crucificat. El seu objectiu proselitista era convertir els infidels mitjançant els seus llibres, els quals tenien una intenció didàctica. Va viatjar per Europa, Àfrica i l'Orient Pròxim. Entre les seves obres destaquen El llibre d'Evast e Aloma i Blanquerna son fill i El llibre de meravelles.

Característiques de la prosa lul·liana:

• Rigorosa i precisa.
• Elements cultes i populars.
• Mots propis.
• Occitanismes, llatinismes i catalanismes.

Les Cròniques Medievals: Definició i Funció

Les cròniques són breus anotacions sobre fets històrics sense una estructura cronològica rigorosa. Tracten temes relacionats amb l'església, els monestirs, la monarquia franca i els comtes catalans. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets amb valor didàctic.

L'Humanisme: Característiques Generals

L'home s'allibera del poder teocràtic. La raó esdevé l'única font de coneixement i es fomenta la formació en la cultura grecollatina. Es fusiona la realitat amb la fantasia i es combinen els sentits literals amb els metafòrics. Els gèneres literaris més destacats són l'epístola i el diàleg filosòfic.

Bernat Metge i Lo Somni

Bernat Metge (1340-1413) va tenir una actitud crítica i escèptica. Va ser el creador de l'obra humanista catalana Lo somni (1399). En aquesta obra, a través de la filosofia i el diàleg, explica que el rei Joan I se li va aparèixer en un somni per confessar-li que les acusacions que se li atribuïen a Bernat, protagonista i escriptor, eren falses. L'obra es caracteritza per la precisió, el rigor, la claredat i pels recursos provinents del llatí, com ara els llatinismes adaptats al català i els complements de verb al final de la frase.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell, cavaller valencià, va escriure Tirant lo Blanc. L'obra és versemblant, ja que inclou episodis amorosos i escenes de la vida quotidiana. Té un to col·loquial i graciós, així com un estil solemne i oratori.

La Novel·la Cavalleresca (Segles XIV-XV)

Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries. Es caracteritza per la versemblança i pel refinament de les corts de l'època. Altres característiques són:

1. L'amor humà i natural.
2. L'humor sensual.
3. El diàleg no poètic.
4. Les accions es desenvolupen a l'exterior, amb viatges, etc.

Els personatges són rodons i evolucionen al llarg de la novel·la. L'heroi és valent i fort, però també pot resultar ferit. L'acció té lloc en llocs localitzables, no inventats. La característica més representativa és la versemblança del relat.

La Lírica Trobadoresca i Jordi de Sant Jordi

La lírica trobadoresca seguia unes normes rigoroses, ja que els joglars havien de memoritzar-la. L'estrofisme es basava en la cobla, de 8 versos. La mètrica era sempre d'heptasíl·labs i octosíl·labs. La rima era sempre consonant. L'art de trobar podia ser:

• Leu: senzill, per a tothom.
• Clus: difícil d'entendre.
• Ric: refinat.

Temes:

• Cançó: melodia pròpia, de 5 o 7 cobles, segueix les pautes de l'amor cortès.
• Pastorel·la: diàleg entre un cavaller i una pastora, a la qual intenta enamorar.
• Alba: en arribar, apareix la tristor per la separació dels amants.

Jordi de Sant Jordi:

És un poeta valencià que fa de pont entre la poesia trobadoresca i la poesia moderna (concretada per Ausiàs March). El seu tema principal és la mort per amor. Utilitza versos estramps (decasíl·labs, sense rima i mots plans). La seva llengua és provençal, però molt catalanitzada. La nostàlgia és la característica més representativa, la qual representa la solitud i l'enyorança.

Ausiàs March (1397-1459)

Va néixer a Gandia i va morir a València. Es va casar amb Isabel Martorell, que va morir. Després, es va casar amb Joana Escorna. Aquesta vida amorosa es reflecteix en els seus turmentats poemes.

Temes:

1. L'amor i la relació amb la dona.
2. Moral i esperit.
3. La mort.

Temàtica: la dona no idealitzada, sinó humana i real.

Estil: abandó dels tòpics trobadorescos. Utilitza imatges reals de la vida quotidiana. Crueltat, és a dir, un estil dur i directe.

Llengua: ús d'un català pur. Catalanització de la llengua poètica.

La Decadència (Segles XVI-XIX)

La Decadència consisteix en la castellanització de tota Espanya. La Decadència catalana contrasta amb l'anomenat Segle d'Or de la literatura castellana. Aquesta època va influir en els autors del moviment següent, la Renaixença.

La Renaixença i la Influència del Romanticisme

La Renaixença va suposar la recuperació de la llengua catalana, perduda durant la Decadència. Hi predominen els sentiments, l'exaltació patriòtica i els temes històrics. Es barregen cultismes i neologismes amb mots populars. Hi ha una identificació entre la llengua i la pàtria.

Objectius:

1. Retorn dels clàssics grecollatins.
2. Normativització de la llengua catalana.
3. Noves institucions que donen suport al moviment, a més de les antigues.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Va néixer a Osona. Els seus trets principals són la varietat temàtica, la riquesa lingüística i la imaginació. Les seves característiques romàntiques són:

1. Temperament idealista i rebel.
2. Relació dels seus sentiments amb els paisatges catalans.
3. Concepció romàntica de la poesia.
4. Amor per la seva pàtria.
5. Sentiments de nostàlgia i enyorança.

Les seves dues grans obres van ser L'Atlàntida i Canigó.

La Poesia del Renaixement: Pere Serafí

Temàtica:

1. Idealització de la dona, insatisfacció amorosa del poeta.
2. Els mites grecollatins.
3. La natura com a marc simbòlic dels poemes.

Pere Serafí: va introduir el sonet a Catalunya amb els seus poemes.

La Poesia Barroca: El Rector de Vallfogona

Temàtica:

• Desengany i frustració (la mort, el pessimisme).
• El contrast (realitat/il·lusió).
• Deformacions de la realitat.
• Influència del barroc castellà.

El Teatre Romàntic

Característiques:

1. L'amor: una passió absoluta, un amor perfecte i impossible, per això el final sempre és tràgic.
2. L'heroi: lluita contra una societat injusta, la seva vida són desgràcies i el seu final és tràgic.
3. Emocions: amb un conjunt de recursos, fan que el públic se sensibilitzi, no només amb amors platònics sinó també amb intriga i escenes impactants.

A Catalunya, els temes principals són:

• Drama històric: el protagonista, absolut o secundari, provoca el desencadenament de l'acció.
• Costums rurals: s'idealitzen les famílies rurals catalanes.

Àngel Guimerà i el Teatre del Segle XIX

Realisme i Naturalisme

Realisme:

Presenta la realitat tal com és. Els seus trets principals són:

1. Observació freda i imparcial de la realitat.
2. Creació d'una il·lusió de la realitat (versemblança).
3. Psicologia complexa i evolució dels personatges al llarg del llibre.
4. Valor literari, sociològic i històric.
5. Presentació de la vida i els problemes de la societat burgesa.

Tècniques:

1. Narrador omniscient (objectivitat).
2. Presentació d'imatges de la realitat a la ficció novel·lesca.
3. Els diàlegs donen realisme i vida a allò que s'explica.

Naturalisme:

És l'evolució i radicalització de la novel·la realista. Analitza la societat amb una actitud científica. Els homes estan creats genèticament, però el medi i la voluntat poden capgirar-ho. La versemblança implica que la narració ha de ser coherent i justificada, independentment de si és falsa o no.

Narcís Oller