Literatura Catalana: Abans i Després de la Guerra Civil

La Literatura Fins als Anys Quaranta

Introducció a l'Època

La cultura i la literatura catalana van viure la seva època de màxima esplendor entre els anys 1930 i 1936. Durant aquest temps, tant la política com la societat catalana passaven per un dels moments històrics més importants, igual que el catalanisme. Però l'any 1936 va començar la Guerra Civil Espanyola i es va aturar la vida cultural catalana.

Poesia Catalana Fins als Anys Quaranta

Dos dels autors més importants de la poesia catalana d'aquesta època són:

• Carles Riba: Fou un dels intel·lectuals més importants d'aquesta època. Era molt polifacètic: traduïa obres, feia d'escriptor, estava vinculat a la política... Però a causa de la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a França, i no va tornar fins a l'acabament de la guerra. Algunes de les seves obres poètiques més importants són: Estances, Elegies de Bierville i Del joc i del foc (utilitzava les "tankes", uns poemes breus d'origen japonès, i són d'esperança).
• Clementina Arderiu: Va ser la parella de Carles Riba i compartien l'interès per la poesia. Es van exiliar junts a França i tots dos van contribuir a promoure un moviment literari en la clandestinitat. Algunes de les seves obres poètiques més importants van ser: Sempre i ara i És a dir.

Teatre Català Fins als Anys Quaranta

L'autor més important va ser Josep Maria de Sagarra.

Va néixer en una família de l'aristocràcia catalana i és conegut com un escriptor prolífic (escrivia en tots els gèneres). Sagarra tenia una gran capacitat d'expressió i un vocabulari molt ric. El seu treball teatral es divideix en dues etapes:

• Etapa Costumista: Obres que parlen dels costums i sentiments de forma senzilla. Les més importants són: L'hostal de la glòria i Cafè de la Marina.
• Etapa de Postguerra: Es tracta d'una etapa amb molt teatre psicològic amb obres com: La fortuna de Sílvia.

La seva obra més important en narrativa és Vida privada.

Literatura de Postguerra

Introducció

La postguerra és aquell moment en què a Espanya acaba la Guerra Civil i comença el Franquisme. Durant aquest temps la cultura catalana rep les conseqüències del dictador Francisco Franco: va prohibir la llengua catalana, va perseguir la cultura catalana (senyera, tradicions...), l'exili de polítics i intel·lectuals (França i Amèrica).

Catalunya va patir una dura repressió per part de Franco, el que va significar la desaparició de la premsa catalana, institucions, editorials... Només es podia escriure en la nostra llengua des de la clandestinitat o l'exili.

La Narrativa

A partir de 1950 la novel·la i el conte van recuperar la importància tinguda abans de la Guerra Civil. Els principals corrents literaris són:

• Novel·la Psicològica: Se centra en l'anàlisi del món interior i la vida moral d'un personatge. La màxima representant és Mercè Rodoreda.
• Novel·la Realista: És la que denuncia la realitat del moment. Els màxims representants són: Llorenç Villalonga i Manuel de Pedrolo.

Fora d'aquesta classificació també cal esmentar Pere Calders i Josep Pla.

Mercè Rodoreda

Està considerada la millor narradora contemporània catalana. Nascuda a Barcelona, on hi va viure fins al 1939, en exiliar-se a França i Suïssa. Al llarg de la seva vida va col·laborar en revistes i diaris, i va escriure diverses novel·les. Les més importants són: Mirall trencat, La Plaça del Diamant, Aloma...

Les característiques de les seves obres són: una explicació del món interior dels personatges (novel·la psicològica) i el seu punt de vista envers la realitat que els envolta, els protagonistes de les novel·les sempre són dones, que parlen de les seves relacions i del pas del temps, i apareixen elements simbòlics (joies, miralls, coloms...).

Josep Pla

Nascut a Palafrugell a finals del segle XIX, és conegut com l'escriptor de l'Empordà, ja que el descriu en moltes obres. Va estudiar Dret a Barcelona. Després de la Guerra Civil va dedicar tota la seva vida a escriure. Era molt observador, fet que es plasma a les seves obres amb molts detalls.

Les principals característiques són: escriu sobre la realitat quotidiana i costumista catalana (als cafès, dels polítics, festes populars...), parla molt del pas del temps, utilitza moltes descripcions i un estil clar i directe. Les seves obres més importants són: El carrer estret, El quadern gris, Homenots.

Llorenç Villalonga

Nascut a Mallorca a finals del segle XIX, és un dels representants més importants de la literatura balear de postguerra. Les seves obres parlen de l'aristocràcia mallorquina, ja que ell en forma part. En alguna obra ridiculitza aquests ambients i hi explica els costums de vida, que per ell ja han caducat. Va escriure en diversos gèneres. Els temes més importants que va tractar van ser: la crítica a l'aristocràcia mallorquina i la crítica als canvis provinents del turisme.

Pere Calders

Va néixer a Barcelona i era diplomat en Belles Arts. Va destacar ben aviat com a escriptor. Va col·laborar en diaris i revistes, però es va exiliar a Mèxic i va tornar a partir de 1960. Se'l coneix per les seves narracions i contes curts. Utilitzava una temàtica diversa i un llenguatge simple.

Manuel de Pedrolo

Era metge de professió, nascut en un petit poble de la Segarra. Va participar en la Guerra Civil i va ser presoner en un camp de concentració. Al principi les seves obres estaven molt determinades per la censura franquista, però a partir de 1960 va entrar en el món literari i va rebre molts premis. Va escriure una mica de tots els gèneres. Les característiques de la seva obra van ser: gran domini de l'acció, utilització d'un estil realista.