La literatura catalana dels anys 30: Modernització i cultura

La literatura dels anys trenta

Durant els anys trenta s’arriba a un punt culminant en el procés de construcció d’una literatura nacional moderna en català. Caiguda la monarquia espanyola el 1931, dins el nou règim republicà es va constituir a Catalunya el govern de la Generalitat, provisional fins a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1932.

Va representar una nova etapa d’institucionalització de la cultura catalana, es van impulsar iniciatives culturals, una política educativa i d’edicions i un impuls de les traduccions i dels intercanvis culturals. Seguint les pautes marcades per la Mancomunitat, que havia estat dissolta després del colp d’estat del general Primo de Rivera de l’any 1923, el català passa a ser la llengua de l’administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament.

La fixació de la llengua i l'IEC

El 1932 es culmina el procés de fixació de la llengua culta, que s’havia iniciat amb la publicació de les normes ortogràfiques i de la gramàtica. Destaca el paper de l’Institut d’Estudis Catalans que crea filials com les de:

• Físiques
• Químiques
• Matemàtiques
• Geografia

La modernització al País Valencià

Els anys de la República van ser favorables per a impulsar el procés de modernització de la literatura catalana al País Valencià, gràcies al grup que naix entorn de la revista Taula de Lletres Valencianes (1927-1930) amb escriptors i intel·lectuals com Carles Salvador i Adolf Pizcueta. Amb Taula comença la segona Renaixença, que va fer més per la recuperació i la normalització del català al País Valencià.

Per als homes de Taula, era clar que la recuperació cultural del País Valencià passava per un plantejament integral, que incloïa les Illes i Catalunya. Defensaven la unitat de la llengua. La política de normalització lingüística va assolir un èxit en arribar a la unificació ortogràfica. Van aparèixer revistes com La República de les Lletres (1934-1936) o el setmanari El Camí (1932-1934). Van sorgir associacions com Acció Cultural Valenciana que comptava amb la presència de joves intel·lectuals com Emili Gómez o Manuel Sanchis, i que es va plantejar la valencianització de la universitat.

La situació a Mallorca i el final d'etapa

A Mallorca aquest esclat dels anys trenta no és tan visible perquè continua present l’hegemonia de l’Escola Mallorquina. Aquest sector arriba al seu moment de maduresa amb una revista, La Nostra Terra (1928-1936), Joan Pons i Guillem Colom.

Amb la instauració de la dictadura del general Franco, l’estatut va quedar abolit i l’ús oficial del català va ser prohibit. Començava una etapa de repressió i clandestinitat per a la nostra cultura.