La Literatura Catalana del Segle XV: Martorell i Roig

Diferències entre llibres de cavalleries i novel·la

La diferència fonamental entre ambdós gèneres resideix en el grau de versemblança i el tractament de la realitat. Mentre que els llibres de cavalleries es caracteritzen per una trama fantàstica on un heroi idealitzat i invencible s'enfronta a elements meravellosos o màgics en espais imaginaris, la novel·la cavalleresca —com el Tirant lo Blanc— aposta pel realisme.

• Mesura humana: El protagonista té virtuts i defectes.
• Geografia identificable: L'heroi triomfa gràcies a la seua força física o enginy, i no per poders sobrenaturals.
• Context social: Aquest canvi reflecteix la mentalitat del segle XV, on la novel·la cavalleresca actua com un cant nostàlgic als valors de la noblesa en un moment en què la burgesia comercial començava a guanyar protagonisme.

Joanot Martorell i la novel·la total

Joanot Martorell (1413-1465) va ser un cavaller de la petita noblesa valenciana amb un caràcter bel·licós i una vida atzarosa que va reflectir en la seua obra mestra, Tirant lo Blanc (publicada el 1490). Considerada una "novel·la total", l’obra trenca amb la fantasia dels llibres de cavalleries tradicionals per apostar per la versemblança i la mesura humana del seu protagonista.

A diferència dels herois invencibles, Tirant triomfa gràcies a la seua intel·ligència i estratègia militar, però també pateix ferides, s'enamora i acaba morint d'una malaltia comuna. Martorell combina amb habilitat l'èpica de les batalles, com la defensa de Constantinoble, amb una trama amorosa rica en erotisme i humor, utilitzant la literatura per projectar els ideals cavallerescs en un segle XV on la burgesia i el poder dels diners ja començaven a transformar la societat medieval.

Jaume Roig i la sàtira de L'Espill

Jaume Roig, metge valencià del segle XV, és l'autor de L’Espill, una destacada novel·la satírica escrita en noves rimades (versos de quatre síl·labes). L’obra és una autobiografia fictícia de caràcter profundament misogin, on el narrador relata els seus fracassos matrimonials per advertir el seu nebot contra "les males dones".

Està dividida en quatre llibres i culmina amb la "lliçó de Salomó", on s'aconsella l'abstinència i la vida espiritual com a única solució, salvant de tota crítica només la Verge Maria. L'estil destaca per un llenguatge viu i col·loquial que caricaturitza la societat de l'època.

Sor Isabel de Villena i la Vita Christi

Sor Isabel de Villena, abadessa del convent de la Trinitat, va escriure la Vita Christi amb l'objectiu d'instruir les seues monges. La seua gran aportació és el protagonisme femení, ja que narra la vida de Jesús a través de les dones que l'envoltaven (com Maria o Maria Magdalena), dotant-les de gran relleu psicològic.

Amb un estil senzill, familiar i ple de diminutius, l'obra mostra una clara consciència de feminitat que s'interpreta com una resposta a la misogínia de L'Espill de Jaume Roig.