La Literatura Catalana del Renaixement: Autors i Gèneres
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,03 KB
El Renaixement: context i humanisme
El Renaixement és un moviment de renovació cultural que s'inspirà en les idees i en l'art clàssic de Grècia i Roma. L'esperit humanista que es desenvolupà a Itàlia durant els segles XIV i XV s'estengué a poc a poc arreu d'Europa. La producció literària en llengua catalana durant el Renaixement fou escassa, es mantingué fidel a la tradició medieval i incorporà tímidament els nous corrents italians. El canvi d'actitud de gran part dels escriptors, que començaren a emprar el castellà com a llengua literària, és un reflex de la nova realitat política i sociolingüística que desplaçava la llengua catalana dels àmbits cortesans.
La producció literària i el bilingüisme
Durant el Renaixement es produeix la renovació de la poesia i l'aparició de nous gèneres com l'assaig i, d'altra banda, un canvi d'actitud envers l'ús de la llengua literària. Hem dit que l'hegemonia del castellà com a llengua de la cort en la jove monarquia hispànica provocà el canvi de llengua literària de molts escriptors valencians, catalans i mallorquins, que començaren a escriure en castellà. Però, a més de la castellana, n'hi havia una altra que competia amb la pròpia: la llengua llatina. L'esperit d'emulació de la cultura clàssica comportà l'ideal renaixentista de recuperació del llatí, raó per la qual fou emprat com a llengua literària per la majoria dels escriptors renaixentistes.
Joan Lluís Vives i Marc
Escrigué en llatí, que s'imposà com a llengua de cultura durant el Renaixement, sobre temes com l'ordenació ciutadana de l'Europa del moment o sobre l'ànima humana i els fonaments del cristianisme, i dugué a terme una important activitat pedagògica.
Joan Boscà i Almogàver
Escrigué en castellà, llevat d'una esparsa de deu versos en català; fou dels primers escriptors que introduí la mètrica italiana a la península Ibèrica i un important difusor de Marc en la literatura castellana.
La poesia renaixentista
En la nostra poesia renaixentista podem distingir quatre tendències: l'herència d'Ausiàs Marc, la poesia popular i tradicional, la poesia satírica i la lírica que segueix les innovacions italianes.
Pere Serafí
Fou anomenat «lo Grec». Com a pintor seguí l'estil del Renaixement italianitzant i és autor d'una obra poètica variada. Hi destaca Dos llibres, recull dividit en dues parts, profana i religiosa. Mostra la influència de Petrarca i Marc, i combina formes tradicionals amb mètriques renaixentistes italianes i franceses.
Joan Pujol
Escrigué poemes de caràcter moral i religiós seguint els esquemes ideològics de la Contrareforma.
Joan Timoneda
Fou escriptor, llibreter i editor prestigiós. El cançoner més important és Flor d'enamorats, recull poètic popular de tema amorós. Timoneda fou l'introductor del conte i de la novel·la curta de procedència italiana en la literatura castellana.
El teatre del Renaixement
En la producció teatral, destaquen les obres El cortesano, de Lluís de Milà, i La vesita, de Joan Ferrandis d'Herèdia. Ferrandis d'Herèdia fou autor de poesia de caràcter popular i de peces teatrals bilingües de tipus renaixentista. La vesita mostra la influència del corrent satíric valencià i reflecteix el canvi lingüístic que s'hi produïa en favor del castellà; el llenguatge fresc i espontani de les dones contrasta amb el castellà artificiós dels homes i personatges importants.
La prosa renaixentista
La prosa del Renaixement mostra interès per diverses temàtiques: la prosa religiosa continuadora de la tradició medieval, la prosa epistolar i la historiogràfica. Les obres més significatives pertanyen a la prosa historiogràfica, que recull els fets històrics i quotidians de l'època.