Literatura catalana: decadència, Renaixement, Barroc i Il·lustració

Decadència:

Període de la nostra literatura que abasta des del segle XVI fins al segle XVIII. Es distingeix per la desaparició de la utilització de la nostra llengua com a llengua culta. Es destaca la influència de la literatura castellana, més vigorosa. Malgrat la decadència, es manté viva la literatura de caràcter popular.

1. Renaixement:

Període que va des del darrer terç del segle XV fins a l'inici de la segona meitat del segle XVI. Representa la generalització a tot Europa de l'humanisme, que es basava en el principi clàssic.

Teatre:

Es pot observar el procés de substitució lingüística de la nostra llengua pel castellà. Les obres estan en castellà o són bilingües. Joan Ferrandis Heredia: La vesita. Luis Milà: El cortesano.

Poesia:

• Continuació de la tradició medieval.
• Persistència de la influència de l'anomenada escola satírica valenciana i de la poesia religiosa de certàmens.
• Intents de renovació mètrica.
• Imitació de la poesia popular i tradicional.
• Pere Serafí: poeta i pintor, conté nombrosos castellanismes i vulgarismes.
• Joan Timoneda: publicà cançoners de diversos autors, on predominen les cançons a imitació de la poesia de tradició popular.

Prosa:

Cristòfor Despuig: es dedicà a la historiografia i fou arxiver de la seva ciutat.

2. Barroc:

Estil que es desenvolupa a Europa durant el segle XVII. La seva aparició va ser provocada pel desengany, per un estat de pessimisme que succeí el període d'optimisme que havia comportat el Renaixement.

Poesia:

Els temes més freqüents són:

• El pas del temps.
• La brevetat de la vida.
• La proximitat de la mort.
• La caricatura tràgicoburlesca de l'existència.
• El pessimisme polític.

Conceptisme: poesia molt elaborada conceptualment que arriba a la provocació mitjançant l'associació arbitrària, la metàfora cruel i la paròdia de la mitologia. Francesc Vicent Garcia.

Culteranisme: es crea un món de bellesa absoluta, usant metàfores, neologismes, hipèrbatons… Francesc Fontanella.

3. Il·lustració i neoclassicisme:

El moviment de la Il·lustració va aparèixer a Europa al segle XVIII, segle de les llums. Gregori Maynans, Carles Ros i Manuel Joaquim Sanelo. El neoclassicisme és l'estètica amb què es manifesta l'esperit il·lustrat en les arts i en la literatura a Europa durant el segle XVIII.

Poesia:

Continuació de l'estètica barroca. Poesia neoclàssica, que esdevé narrativa, satírica, didàctica o erudita, i imita les formes i els temes clàssics. Joan Ramis, Andreu Ferrer, Joan B. Ecorigela.

Teatre:

Durant el segle XVIII conviuen el teatre popular, el barroc i el neoclàssic.

• Adoptar la regla de les 3 unitats.
• Tenir preferència per temes històrics, mitològics i bíblico-religiosos.
• Presentar una finalitat didàctica o moral.
• Utilitzar la tragèdia, en vers. Joan Ramis.

Prosa:

Prosa erudita: cal remarcar les obres escrites en defensa de la nostra llengua, com Instruccions per a l'ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac.

Prosa narrativa: destaca el valencià Lluís Galiana, amb Rondalla de rondalles, obra inspirada en Torres de Villarroel. Cal destacar també El calaix del sastre, del Baró de Maldà.

2. Barroc (repetit):

Estil que es desenvolupa a Europa durant el segle XVII. La seva aparició va ser provocada pel desengany, per un estat de pessimisme que succeí el període d'optimisme que havia comportat el Renaixement.

Poesia:

Els temes més freqüents són el pas del temps, la brevetat de la vida, la proximitat de la mort, la caricatura tràgicoburlesca de l'existència i el pessimisme polític.

Conceptisme: poesia molt elaborada conceptualment que arriba a la provocació mitjançant l'associació arbitrària, la metàfora cruel i la paròdia de la mitologia. Francesc Vicent Garcia.

Culteranisme: es crea un món de bellesa absoluta, usant metàfores, neologismes, hipèrbatons… Francesc Fontanella.

3. Il·lustració i neoclassicisme (repetit):

El moviment de la Il·lustració va aparèixer a Europa al segle XVIII, segle de les llums. Gregori Mayans, Carles Ros i Manuel Joaquim Sanelo. El neoclassicisme és l'estètica amb què es manifesta l'esperit il·lustrat en les arts i en la literatura a Europa durant el segle XVIII.

Poesia:

Continuació de l'estètica barroca. Poesia neoclàssica, que esdevé narrativa, satírica, didàctica o erudita, i imita les formes i els temes clàssics. Joan Ramis, Andreu Ferrer, Joan B. Ecorigela.

Teatre:

Durant el segle XVIII conviuen el teatre popular, el barroc i el neoclàssic.

• Adoptar la regla de les 3 unitats.
• Tenir preferència per temes històrics, mitològics i bíblico-religiosos.
• Presentar una finalitat didàctica o moral.
• Utilitzar la tragèdia, en vers. Joan Ramis.

Prosa:

Prosa erudita: cal remarcar les obres escrites en defensa de la nostra llengua, com Instruccions per a l'ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac.

Prosa narrativa: destaca el valencià Lluís Galiana, amb Rondalla de rondalles, obra inspirada en Torres de Villarroel. Cal destacar també El calaix del sastre, del Baró de Maldà.