Literatura Catalana: Assaig, Teatre, Narrativa i Avantguardes

L'assaig literari i la figura de Joan Fuster

• Gènere literari que té l’objectiu d’exposar idees sobre un tema qualsevol d’interès general.
• Text expositiu i argumentatiu.
• Escrits en primera persona; són textos subjectius.
• Expressen l'opinió de l’autor.
• Contenen referències o citacions d’altres autors.
• Ús de recursos expressius com la ironia, la comparació o l'interrogació retòrica.
• Poden ser articles d’opinió, aforismes, diaris personals, etc.
• Post-1950: Es produeix una certa relaxació de la censura.

Joan Fuster

• Autor compromès amb la seua terra i el seu temps.
• Obra extensa de gran influència en la societat valenciana.
• Estudià Dret i escrigué crítica literària.
• Assaig destacat: "El descrèdit de la realitat".
• Obres clau: "Nosaltres, els valencians" (per conèixer la història, cultura i problemes d’identitat nacional valenciana) i "Diccionari per a ociosos".
• Estil: Incisiu, sincer, irònic i directe.

El teatre català de postguerra i la seua renovació

• 1936-1946: Prohibició del teatre en català a Catalunya. A Mallorca i a València es van permetre algunes representacions, però sota estricta censura.

Dècada dels anys 50

• Etapa més permissiva on es reprèn la producció teatral.
• Aparició del teatre independent (Agrupació Dramàtica de Barcelona).
• Representació d’obres clàssiques i de teatre d’avantguarda o de l’absurd (Joan Brossa, Salvador Espriu o Manuel de Pedrolo).
• A València destaca el sainet i un nou teatre renovat amb Martí Domínguez o Francesc de Paula.

Dècada dels anys 60 i 70

• L'Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, creada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, obre nous corrents i mètodes d’interpretació.
• Consolidació del teatre independent com a instrument de lluita i consciència política.
• Les figures del director i els actors prenen un paper rellevant.
• Es busca un públic nou i popular, ampliant l’espai a carrers i places.
• Renovació del llenguatge escènic: El text se subordina a la gestualitat, el mim, el joc i l’espectacle.
• El públic adopta un paper participatiu.
• Grups destacats: Els Joglars, Comediants, Dagoll Dagom i La Fura dels Baus.
• Anys 70: Incorporació de gèneres com el còmic i el cinema.
• Nous dramaturgs: Jordi Teixidor amb "El retaule del flautista".
• A València: Rodolf Sirera com a màxim exponent de la renovació teatral amb "El verí del teatre".

La narrativa: de l'exili a la novel·la actual

• Molts escriptors s’exiliaren a França i Amèrica; la majoria van tornar posteriorment.
• A l’exili escrivien en revistes i novel·les que no arribaven al país per la censura.
• Fou el gènere més perjudicat, amb publicacions locals a partir dels anys 50.
• Dues tendències principals: novel·la psicològica i novel·la realista.

Dècades dels 40 i 50

• Escriptors des de l’exili: Mercè Rodoreda i Pere Calders.
• Prohibició de publicar en català (edicions a l’exili).
• 1947: Es convoca el premi Joanot Martorell de novel·la.
• Els novel·listes expliquen la realitat política, social i cultural mitjançant símbols i mitologia.
• Autors: Pere Calders, Manuel de Pedrolo i Enric Valor amb "Rondalles valencianes" i "L’ambició d’Aleix".

Dècada dels anys 60

Novel·la psicològica

• Anàlisi minuciosa dels personatges i del seu món interior.
• Recursos: Narració en primera persona i monòleg interior (la consciència del personatge flueix lliurement).
• Personatges representats per símbols.
• Obres: "La plaça del Diamant" (Mercè Rodoreda) i "Bearn o la sala de les nines" (Llorenç Villalonga).

Novel·la realista

• Descriu la realitat quotidiana i denuncia l’opressió de les classes populars.
• Autors destacats: Enric Valor i Baltasar Porcel.

Dècada dels anys 70

• Publicacions d'escriptors nascuts després de la guerra, educats sota la dictadura.
• Obres amb to provocatiu que introdueixen elements com el còmic, la televisió, el cinema i l’estètica pop.
• Autors: Terenci Moix, Baltasar Porcel i Carmelina Sánchez-Cutillas.

Les Avantguardes: trencament i modernitat

Les avantguardes són moviments artístics que apareixen a Europa entre 1916 i 1954. Es caracteritzen pel trencament de les formes d’expressió tradicionals i una actitud de protesta i inconformisme social. Refusen la societat capitalista i burgesa amb una actitud de rebel·lió. Són moviments efímers i minoritaris que s'expressen mitjançant manifestos i revistes. El cinema esdevé símbol de modernitat ("Metropolis" de Fritz Lang o "Un Chien Andalou" de Salvador Dalí).

Futurisme

Naix amb el manifest de Filippo Tommaso Marinetti. Exalta els avenços tecnològics i el bel·licisme. En poesia destaca el vers lliure i l’alteració de la sintaxi.

Cubisme

Vinculat a la pintura de Picasso (1906). En literatura es caracteritza pels jocs tipogràfics i el cal·ligrama (Guillaume Apollinaire).

Dadaisme

Impulsat per Tristan Tzara, es caracteritza pel rebuig al bel·licisme i una poesia on l’instint predomina sobre la racionalitat.

Surrealisme

Iniciat el 1920 per André Breton, és el moviment més influent. Basat en la psicoanàlisi de Sigmund Freud, dona importància al món oníric, l’inconscient i el desig. Destaca la tècnica de l’escriptura automàtica.

Propostes avantguardistes catalanes

Primera Avantguarda (1916-1924)

Influenciada pel cubisme i el futurisme. Destaquen Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit. Salvat-Papasseit, d'origen obrer i autodidacta, difongué el futurisme en revistes. Obres: "Poemes en ones hertzianes", "L’irradiador del port i les gavines" i "El poema de la rosa als llavis".

Segona Avantguarda (1924-1934)

Dominada pel surrealisme. Destaquen Salvador Dalí i J. V. Foix, qui barreja el noucentisme (sonet clàssic) amb l'avantguarda (escriptura automàtica). També destaca la Generació de 1930 entorn de la revista Taula de Lletres Valencianes i l'obra de Carles Salvador ("Rosa dels vents").