Literatura catalan 1

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,61 KB

 
DE LA NORMALITZACIÓ A LA PERSECUCIÓ (1931-1975) Amb la proclamació de la República Espanyola el 1931 Catalunya va ser lúnic territori que va aconseguir estatut dautonomia(1932). Ni les Illes Balears ni València lhavien aprovat quan va esclatar la guerra lany 1936.Lestatut va conferir a la Generalitat poder legislatiu en algunes matèries dins el territori català. No es va aconseguir tot el que la majoria de catalans desitjaven, però Catalunya no havia tengut tanta autonomia per decidir en algunes decisions des del segle XV. El català va ser proclamat llengua oficial juntament amb el castellà i ladministració i lensenyament es van catalanitzar un altre cop. La premsa en català feia la competència a la premsa en castellà.Amb el franquisme el català va ser postergat a dialecto i va ser prohibit utilitzar-lo en usos oficials i en qualsevol manifestació pública. Va significar també linici duna actuació per fer que el català fos associat a valors negatius, mentre que el castellà es relacionava amb el poder i el prestigi; les conseqüències daquesta valoració encara perduren avui. A part algun llibre de pietat, el primer llibre que es va publicar en català després de la Guerra Civil va ser lobra de Verdaguer, el 1943, amb lortografia prefabriana; així el català sassociava a cosa del passat.Després de la derrota de les forces de lEix a la Segona Guerra Mundial el règim franquista va aparentar que suavitzava la política repressiva. Durant els anys 40 i 50 ledició de llibres i les representacions teatrals en català eren escasses. A partir dels anys 60, en què el règim es va haver dobrir a Europa, les edicions en català comencen a tenir un aire duna certa normalitat. Però el català encara quedava fora de qualsevol ús oficial i del sistema escolar. 4.2 LA NORMATIVITZACIÓ DEL CATALÀLa necessitat de normativitzar la llengua catalana shavia començat a promoure el 1860 amb dues propostes oposades: els qui defensaven el català que ara es parla i les qui defensaven que el català literari shavia de basar exclusivament en els autors clàssics medievals. A la dècada dels anys 90 la revista lAvenç inicià una campanya en què denunciava les mancances del català literari de lèpoca i proposava solucions concretes que aplicava en els seus escrits. Per primer cop començava una reforma basada en estudis científics i criteris moderns.Lany 1901 el mallorquí Antoni M. Alcover publicava la Lletra de convit, que va significar linici dels treballs per a lelaboració dun diccionari de la llengua catalana referit a tots els territoris on es parla: Diccionari català-valencià-balear, publicat en fascicles entre el 1926 i el 1962. Lany 1906 el mateix Alcover va presidir el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en què participaren persones darreu dels països Catalans i importants lingüistes internacionals. Va servir per ampliar la base de consens social al voltant de la necessitat de la normativització del català i per determinar-ne les línies bàsiques.Lany 1911 lInsitut dEstudis Catalans va crear la Secció Filològica, que sencarregà de dur a terme la normativització del català. El primer president en va ser Antoni M. Alcover. EL 1913 lInsitut dEstudis Catalans va publicar les Normes ortogràfiques, primera fita en la normativització del català. El procés normativitzador va continuar sota la direcció de Pompeu Fabra, amb la publicació del Diccionari ortogràfic (1917), la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana(1932).La normativització impulsada per Fabra es basava en els principis de modernitat, unitat, genuïnitat, universalitat, i funcionalitat; és a dir, lobjectiu era assolir un model de llengua adequat als temps moderns que fos vàlid per a tot el territori lingüístic.Així es publicaren gramàtiques que adaptaven les normes a la realitat illenca. El 1931 F. De B. Moll publicà lOrtografia mallorquina i el 1932 són les Normes de Castelló LINSTITUT DESTUDIS CATALANS LInsitut dEstudis Catalans ha continuat des daleshores com a màxima autoritat acadèmica pel que fa a la normativa lingüística. Lany 1995 va publicar el Diccionari de la llengua catalana que substituïa, pel que fa ala caràcter normatiu, el Diccionari general de la llengua catalana del 1932. Actualment prepara ledició de la gramàtica normativa, que amplia i actualitza les obres de referència de Fabra. Als darrers anys latenció de la tasca normativa, molt consolidada en la llengua escrita, sha centrat sobretot en la llengua oral, impulsada per la importància dels mitjans audiovisuals. També shan editat altres obres fonamentals per a la llengua catalana que son usades com a referents normatius, com per exemple Gramàtica del català contemporani dirigida per Joan Solà. 4.3 SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA LLENGUA Tot i els intents de minorització que ha patit la llengua catalana durant els darrers segles, encara és àmpliament coneguda i usada a tots els seus territoris. La distribució dels valors de coneixements del català als diversos territoris és desiguals, i són bàsicament condicionats per la situació legal i per la proporció de població resident que ha nascut fora del territori de llengua catalana. Els coneixements pròpiament acadèmics encara són baixos.A bona part del territori de parla catalana la població que nha nascut fora supera a les Balears el 40%. Lorigen es molt heterogeni, a les illes Balears el 15% dels residents son estrangers. En general la llengua que utilitzen els immigrants es la oficial del Estat.És cert també que una part considerable de la població daquest origen aprèn el català, majoritàriament, però, a través del sistema escolar i no per la interacció social, la qual cosa significa que no narriben a tenir un domini prou fluid per fer-ne de la llengua de comunicació habitual. La integració efectiva en català de la població immigrant és una de les claus bàsiques per assolir la normalitat lingüística del català.La fragmentació administrativa dels territoris de llengua catalana explica que les polítiques lingüístiques que shi apliquen siguin de signe diferent i que lestatus oficial sigui divers, per exemple: llengua oficial a Andorra, cooficial a la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears, llengua coneguda a lAlguer...A Catalunya lús de la llengua catalana en les administracions locals i lautonòmica ha estat reintrodüit completament i de manera menys general a les Balears, encara que a Andorra sempre ha estat la llengua de la administració. Al país Valencià el català shi ha incorporat en menor mesura. A làmbit estatal (exceptuant Andorra), lús del català a Espanya es molt reduït i a França i Italia inexistent.Ladministració de justícia ha estat molt resistent a acceptar, a la pràctica, loficialitat del català. El coneixement de la llengua per part de jutges i magistrats, només es considerat un mèrit i no un requisit per exercir en territoris de parla catalana. El resultat és que lús del català es precari fins i tot on la normalització està més avançada.El sistema educatiu és el primer factor dextensió del català a bona part del domini lingüístic. És la llengua principal de lensenyament a Catalunya i de molts centres de les balears i té una notable presencia com a llengua vehicular a Andorra i al Pais Valencià.Tot i aquest increment de la presència a lescola i dels coneixements del català a bona part del territori, no sha trencat la posició de subordinació a les llengües estatals ni les normes dús negatives. Això fa que, en les relacions interpersonals, els comportaments lingüístics presentin deficiències que dificulten lextensió de lus domèstic del català.En el camp de la creació cultural (exceptuant el cinema), la llengua catalana té una vitalitat considerable, però lluny de ser majoritàriament respecte al consum. Una de les causes es la poca promoció als medis, que fa que aquesta producció sigui oculta En la docència universitària, la llengua catalana és àmpliament als centres de comunitats catalanoparlants i una presencia precària a la resta.Amb relació a la recerca, el català, es força present a congressos i trobades científiques que es fan en territoris de llengua catalana; però en disminueix lús quan es tracta de publicacions a causa de la forta que fa langlès i dels sistemes espanyols de foment de la recerca. Així i tot hi ha diverses revistes científiques en català de diversa temàtica


SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA LLENGUA CATALANA Romanització i territoris catalans (expansió territorial)Roma va conquerir tota la zona del mar Mediterrani i hi va implantar la llengua i la cultura llatina. Levolució del llatí en aquestes zones va donar origen a un conjunt de llengües denominades romàniques, entre elles el català. On es parla català hi arribaren els romans el segle III a.C. fins lany 476 d.C.Els visigots procedents del nord sestabliren a la península conservant la cultura llatina. La dominació àrab si que va provocar la diferenciació del llatí: a Catalunya no van estar ni un segle, a València cinc i a Mallorca tres, perquè la conquistaren més tard. El terreny català fou el menys arabitzat i va passar a dependre del regne dels francs. El català soriginà a un territori delimitat entre el nord de les Corberes i al sud dels rius Llobregat i Segre. A partir del comptes Guifré el Pelós els comtats es van anar unint i arriben a constituir una unitat política amb el comtat de Rosselló, rebent el nom de Catalunya la vella. A partir daquest moment ja no es parla llatí, sinó les altres llengües que han evolucionat. El 1137 es casen el compte de Barcelona Ramon Berenguer amb la filla del rei dAragó, construint una unitat política federada: la corona dAragó. Després de la unió sinicia la reconquesta de les zones perdudes, que són influïdes per altres llengües (trets fonètics distints).Jaume I començà lexpansió pel Mediterrani. Primer Mallorca (1229) Eivissa i Formentera (1235) i el regne de València fins al Xúquer, que són repoblats per catalans i aragonesos. El model de llenguatge escrit avança fins un model que anomenaríem oficial i va dependre del prestigi que influeix la monarquia i lús que feu la Cancelleria reial. És el trencament de lús del català només per a parla popular, ampliant el seus usos fins a lescriptura, arribant a utilitzar el català en tots els àmbits. El català escrit. Ramon LlullLaparició del català escrit és del segle IX, on es troben textos en llatí on apareixen mots amb una fonètica clarament catalana, també napareixen més amb topònims, antropònims i frases en català intercalades a textos llatins. A finals del segle XI comencen a aparèixer escrits complets en català (Homilies d Organyà, XII, Usatges de Barcelona XII, Llibre del Consolat de Mar XIV, codi de lleis marítimes). En aquest context favorable Ramon Llull pogué produir obres que li atorguen el qualificatiu del creador del català literari. Tengueren gran importància les quatre grans cròniques (segles XIII i XIV): el llibre dels feyts (Jaume I, prosa primitiva), Llibre del rei En Pere (Bernat Desclot, llengua de la Cancelleria), crònica de Ramon Muntaner (obra literària) i la crònica de Pere el cerimoniós (prosa cancelleresca). La decadènciaEl rei Martí lHumà va morir sense descendència legítima i es proclama rei a Ferran dAntequera. Amb el compromís de Casp (1412) sinicia la decadència de la Corona dAragó en tots els aspectes, provocant un retrocés de la llengua catalana als usos oficials. A causa de la crisi, Barcelona perd lhegemonia política, cultural i econòmica que passa a València. El segle XV és el gran segle valencià i la literatura ho reflecteix. Després de la mort de Ferran II, el seu nét Carles I es converteix en rei de la Corona dAragó i la de Castella, el català es deixa de parlar a la Cort, però encara es mantenen els seus organismes de govern.El 1659 arran del tractat dels Pirineus es fragmenta el territori català perquè la corona espanyola cedeix a França els territoris del Rosselló i la Cerdanya on el català fou prohibit. A Sardenya el castellà va substituir el català. El segle XVII la literatura castellana sexpandeix i influeix sobre la catalana, convertint-se en un reflex de la castellana. En aquesta època el castellà es considerava la bellesa, modernitat, mentre que el català era símbol de lendarreriment i la imperfecció.El fet més decisiu per a la llengua fou el desenllaç de la Guerra de Successió, on els països de la Corona dAragó oposaven el federalisme al centralisme castellà, posant-se de part de larxiduc Carles dÀustria. Finalment Felip de borbó és proclamat rei i aboleix els furts i privilegis de la Corona dAragó, imposant les lleis de Castella i el castellà com a llengua única. El 1768 i el 1780 es dictaren les reials cèdules dAranjuez que prescrivien que el castellà havia de ser lúnica llengua densenyament, que perduraren tot el segle XIX i bona part del segle XX. Malgrat això alguns il·lustrats al segle XVIII posaren les bases que serviren per a recuperar el català.EL SEGLE XIX. LA RENAIXENÇ A Al final del segle XVIII i al principi del XIX nous corrents intel·lectuals afavoriren la preocupació per la llengua i la cultura catalanes, i en determinats casos, coincidien amb els sectors populars, que mantenen linterès per la cultura tradicional. En aquest període és important la publicació de gramàtiques i diccionaris, encara que alguns eren per facilitar laprenentatge del castellà. Encara que al any 1857 es va publicar la Llei Moyano que va establir lensenyament obligatori en Castellà i la prohibició de representar obres de teatre exclusivament en català.L Oda a la pàtria(1833) dAribau, que ell titula La pàtria. Trobes, simbòlicament representa linici de la recuperació del català com a llengua literària. Els Jocs florals hi van fer també un paper molt important. Però va ser gracies a diversos intel·lectuals i escriptor que varen fer possible el moviment de la Renaixença. Els jocs florals obriren el camí cap a l¡ús del català en literatura culta, en les publicacions i en els actes públics formals i cap a la normativització del català. EL SEGLE XX. LA RECUPERACIÓ DEL CATALÀ Enric Prat de la Riba, un teòric del catalanisme, va ver un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Com a membre daquest partit va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona el 1907. Des daquest càrrec va dur a terme diversos projectes polítics i socials que contribuïren a reforçar la presència de la llengua catalana en la vida social i a iniciar grans projectes per a la seva consolidació dom a llengua de cultura.Aquell mateix any va fundar LInstitut dEstudis Catalans, una corporació dedicada a la mateixa investigació científica superior en tots els àmbits que va ser decisiva pel que fa a lextensió del prestigi i de lús de la llengua catalana.Tot i que durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) el català va ser prohibit als centres públics, a les escoles i a la publicitat, va ser en aquesta època que es varen crear una sèrie de revistes i deditorials com a continuació de la política cultural que havia començat la Mancomunitat de Catalunya, que havia estat suprimida el 1925. LA DEMOCRÀCIA. EL CATALÀ, LLENGUA OFICIAL Uns anys després de la mort de Franco(1975), el 6 de Novembre de 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola, que convertia lEstat espanyol en un Estat de dret amb un règim polític democràtic. A continuació saprovaren els estatuts dautonomia de Catalunya(1978) i de les Balears(1983), que reconeixien el català com a llengua pròpia i la declaraven oficial juntament amb el castellà, i el de València(1982), que feia oficial la llengua catalana, amb el nom de valencià, juntament amb el castellàPoc després saprovaren les lleis de normalització lingüística de Catalunya(1983), de Valencia(1983) i de les Balears(1986), que explicitaven el compromís formal de les administracions públiques dactuar a favor de lextensió del coneixement i dels usos de la llengua catalana. El Català, als darrers als darrers anys de la dècada dels 70, ja shavia incorporat com a assignatura al sistema educatiu i també va començar a utilitzar-shi com a llengua vehicular. I a lany 1976 va aparèixer lAvui, el primer diari en català després de la Guerra Civil. EL NOM DE LA LLENGUALa unitat de la llengua i la designació amb el nom català són inqüestionables des del camp filològic i científic, però continuen essent tema de controvèrsia en alguns ambits polítics i socials, principalment pel que fa a València. El secessionisme (blaverisme a Valencia i gonellisme a Mallorca), pretén dificultar el procés de la normalització lingüística. Si aconseguis fragmentar en dues o tres la comunitat lingüística, afebliria la posició del català en el conjunt de lEstat. A València el secessionisme nega la unitat de la llengua i en el cas de les Balears, dificulta lextensió de lús social del català amb una falsa defensa a ultrança de les particularitats insulars i el refús de les formes comunes.

Entradas relacionadas: