Literatura cat av. 2

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,13 KB

 
Ramon Llull:Palma de Mallorca (1232) - (1316). De família noble barcelonina instal·lada a l’illa, escrivia poesia amorosa trobadoresca i vivia la vida cortesana. Amb 30 anys, va patir una crisi personal i espiritual i es va retirar al Puig de Randa, al centre de Mallorca durant nou anys per preparar la seva missió: Jusucrist li va encomanar tres objectius: conversió dels infidels al cristianisme, redacció de llibres d’ideal cristià i fundació d’escoles per formar missioners. Va fundar l’escola de llengües orientals a Miramar i va viatjar per tota Europa i en Nord d’Àfrica.Va escriure en llatí, català, àrab i en la poesia, en occità. Es conserven 250 obres de temàtica diversa. Destaquen textos narratius. “Llibre d’ordre de cavalleria” té caràcter didàctic i explica con ha de ser un cavaller cristià. Les novel·les destacades són “Blanquerna” on el protagonista passa per estats de la vida religiosa i “Libre de Meravelles o Fèlix” con Fèlix recorre el món. “Libre de les bèsties” és una sàtira de la conducta humana interpretada per animas en dorma d’apòleg. En prosa poètica destaca “Llibre d’Amic e Amat”, epíleg de “Blanquerna”, amb 366 versicles per cada dia de l’any. És una reflexió diària de l’Amic (l’home) i l’Amat (Déu) on l’obra canvia l’amor profà per l’amor diví. També destaca “Cant de Ramon o Lo desconhort” en quan a poesia.R.L. Considerava la literatura con un mitjà per servir a Déu i li permetia difondre les seves idees evangelitzadores.Les quatre grans crò niques:A l’alta edat mitjana (s.XI i XII) va sorgir la poesia èpica. Les cançons de gesta eren el gènere principal i els joglars les recitavenb en ambients cortesans i en fires i places. Als monestirs es redactaven llargues narracions en prosa i en llatí sobre fets històrics, les quatre grans cròniques catalanes. Relaten fets contemporanis a l’autor o poc anteriors. L’autor és el protagonista perquè ha estat testimoni dels fets.
Llibre dels feyts» de Jaume I : Escrit en primera persona en plural majestàtic, tracta de les conquestes de Mallorca i València i presenta a Jauma I con un heroi. De llenguatge viu i ple d’expressions populars, de vegades relata alguna escena de la vida quotidiana.
Crò nica de Bernat Desclot: Explica el regnat de Pere el Gran. Destaca per un estil detallista i rigorós i relata la conquesta de Sicília i la invasió francesa de Catalunya.
Crò nica de Ramon Muntaner: Escrita desde l’entusiasme i vitalitat de l’autor, que defensa la monarquia catalana i reivindica la unitat dels regnes de la Corona d’Aragó. Relata desde l’engendrament de Jaume I fins a la coronació d’alfons el Benigne, és una crònica providencialista, un llibre d’aventures, viatges i lluites de llenguatge popular, col·loquial.
Crò nica de Pere el Ceremonió s: El rei s’hi justifica i aporta documents i records personals. Demostra una mentalitat renaixentista on importa la política subtil i la intriga, cruel i autoritària. Narra la reincorporació del regne de Mallorca, la guerra amb Castella i la crisi de les Unions.Joanot Martorell:
Va néixer a Gandia, de família de la mitjana noblesa, va estar emparentat amb el poeta Ausiàs March. Com a cavaller que era, va viure tot un any a Anglaterra preparant un duel i aizò va suposar la seva inspiració a arrel de conèixer relats anglesos. Va morir cap al 1468, pero la seva novel·la no va ser publicada fins que Martí Joan de Galba no va retocar els episodis finals i va fer la titulació i la divisió de l’obra en capítols.
Tirant lo Blanc: La primera part, un jove bretó, Tirant, va a Anglaterra per assistir a unes festes i ser anomenat cavaller, aquesta part es basa en l’obra «Guillem de Varoic» del propi Martorell. La segona i tercera part centren l’obra en la Mediterrània, hi apareix Tirant lluitant contra els infidels i també tenen lloc diversos episodis sentimentals i humorístics. A la tercera part, Tirant va a l’Imperi grec, s’enamora de la princesa Carmesina i apareixen episodis amorosos i cortesans. La quarta part se situa al Nord d’Àfrica, Tirant hi arriba a causa d’un naufragi. Allà converteix molts sarraïns al cristianisme i aquests l’acompanyen de retorn a Constantinoble. La cinquena part parla del retrobament amb Carmesina, Tirant mor, i Carmesina segueix els seus passos.
Tirant lo Blanc és una novel·la total, ja que combina episodis amb tot tipus de temàtiques i al contrari de les novel·les de cavalleries convencionals, aporta modernitat i versemblança. L’humor i les situacions amb ironia i comicitat formen part de la novel·la i creen una complicitat amb el lector.
Narcí s Oller: Va néixer a Valls al 1846. Amb dos anys va morir el seu pare i va ser educat per un oncle advocat en un ambient culte i liberal. Va estudiar dret, va ser funcionari i procurador dels tribunals. Oller era proper al catalanisme conservador i integrat dins de la burgesia, va escriure les seves novel·les. Va morir a Barcelona el 1930.Va començar a escriure en castellà, però influenciat per la concepció estètica de la nova narrativa europea, va representar la modernització de la novel·la catalana: el pas del Romanticisme al naturalisme i realisme. Va tenir una producció novel·lística escassa, però un important nombre de contes i unes “Memòries literàries”. Com a analista de la realitat social catalana es fixà en la menestralia barcelonina a “La papallona”, i en la vida del camp català a l’època de la Restauració a “Vilaniu”. A “L’Escanyapobres” va utilitzar la figura universal de l’avar por il·lustrar l’impacte de la industrialització al camp català, fent del seu protagonista Oleguer un malalt moral que representa la mentalitat precapitalista. Als tres volums de “La febre d’or” que narra el pas d’una Barcelona menestral a una burgesa, industrial i cosmopolita sota la pressió del món de la borsa. “La bogeria” destaca per la tècnica literària, pel triple punt de vista, i per convertir el mateix naturalisme en matèria de debat a la anrració. “Pilar Prim” en època modernista, intenta connectar amb els nous corrents literaris, utilitzant un personatge femení que simbolitza la burgesia. Oller retrata els aspectes més importants del canvi històric i social del moment, la seva novel·lística es va acostar al realisme naturalsita, però sense accpetar la ideologia determinista i la denúncia social.

Entradas relacionadas: