Literatura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,43 KB
La decadència
es una denominacio que s'aplica a un periode de la historia de la literatura catalana que compren tres segles. Nomes es va aplicar a l'ambit de la literatura culta, pero a la literatura popular va ser un exit
CAUSES XV
Al 1412 l'ultim rei de la dinastia del casal a Barcelona, mor sense descendencia i es tria com a rei Ferran d'antequera.
Aquest canvi provoca que el reis s'allunyesin dels problemes del poble, i van instaurar la figura dels virreis.
CAUSES XVI
Una guerra civil a Valencia, 1519-1523 "la guerra de les germanies"
Aquesta guerra va enfrontar la noblesa amb les copes populars. Aixo fa que la minoria de sectors mes castellanitzats s'imposin a la majoria de la poblacio(diglòsia)
CAUSES XVII
Al 1609 son expulsats els moriscos de Valencia i va suposar una devellada i crisi economica molt importants. Algunes comarques van ser repoblades per gent castellancs i unes altres van esser poblada per mallorquins
1640-1652 va haver una guerra entre el Conde Duc de Olivares i la poblacio catalana.
Roselló, Vallespir, Alta cerdanya i conflent
Van pasar a pertanyer al rei de França, en virtut del anomenat Tractat dels Pirineus 1695. I aquestes comarques es van francesitzar diglòssicament( llengua imposada que fa reduir la llengua que havia en aquell poble o ciutat)
CAUSES XVII
La guerra de succesió 1705-1714
HI havien dos candidats FELIP V(frances) CARLES(alemany)
Va guanyar en FELIP V, nomes començar el regnat i fer el DECRET DE NOVA PLANTA (prohibició de la llengua catalana en tots els àmbits, l'abolicio de tots els organs de govern i van ser tancades totes les universitats per crear una a Cervera)
AUTORS XVI
Pere Sarafí (el grec)1505 escriptor i pintor. obra molt amplia des de composicions trobadoresques a sonets italianitzats. Obra mes important: versions de canço popular.
Joan Pujol [mort a mataró 1603] autor poema èpic (batalles i conqestes) ‘el Lepant’: primer poema culte extens de la peninsula i primer poema epic de Catalunya en aqet segle. Sempre utilitza decasíl·labs. Obra dedicada a Ausiàs March; ‘visió en somnis’ (on Ausiàs March es queixa de les males traduccions de les seves obres).
Cristòfol Despuig, [1510-1580] autor: ‘’els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa’’ (renaixementista inspirada en els dialegs classics: 6 converses entre D.Pedro [caballer valencià], Fabio[militar de tortosa] i Lucio[alter ego de l’autor]) recull d’dees reformistes que s’estenen per Europa.
AUTORS XVII
Rector de Vallfugona [tortosa1579-1623vallfugona] molt influit per les dues escoles(culteranisme i conceptisme) tots els seus poemes son sonets; cultes + molta retorica / escatologics + imatges de malgust (q el va fer famós).
-Francesc de Fontanella 1678 Funebre Obsequi amb una eclipsada bellesa(llibre de sonets) Tempus fugit, Carpe Diem.
AUTORS XVIII
POESIA
Fra Agusti Eura nascut al 1684 EN memoria d'una sepultura. Anatomia mental del cos humà. També va fer obres de teatre com Amor, firmesa i porcia o Lo desengany
PROSA
Rafael d'Amat i de Cortada i de Sanjust Baro de Maldà 1746 Unic representat de la noblesa no castellanitzat. Amb una obra molt extensa de prosa.
Ramis i Ramis 1746 Dels pocs que seguia l'estetica neoclàssica. Nascut a Menorca, fundador de la societat de cultura de Maó. Lucrecia
Literatura transmissió oral
Cançons: Tenen una forma que anomenem romanç
romanç:nombre indeterminat de versos(20-30) dels quals els prells rimen amb rima assonant mentre que els senars son versos blancs
S'acotumen a ajuntar pel seu origen:
autòcton(nascut aqui. Els segadors, la dama d'Aragó)
Ultrapirinenca(de frança o occitania. La presso de Napols)
castellana(gennel·lo)
Cançons de bandolers: El fenomen del bandolerisme va ser molt present a Catalunya els XVI XVII, destaquen Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinerda, la societat es dividia en nyerros(politica feudal) i cadells(politica municipal)
Començaven recordant la infantesa, inmediatament explica el que el va portar a deliquir, normalment una injusticia. Els mitificats, teoricament robaben als rics per donarli als pobres. Se sol parlar de la persona estimada que no podiar tornar a veure per l'empresonament.
Nadales: son les que anomenem del cicle del nadal, desde l'anunciacio fins la fugida a Egipte.
Les que coneixem ara son recents SXVIII. I les melodies son molt mes antigues que les lletres. A vegades l'origen es profà
VOCABULARY
Antitesi:Figura que consisteix a contraposar dues e xpressions que tenen significats contrari
cadència MASCULINA: quan el vers s'acaba en paraula aguda
cadència FEMENINA: Acaba en paraula plana o esdruixola
CULTERANISME: es una poesia molt carregada de figures retòriques. Es més important la forma que el fons(Luis de Gongora)
CONCEPTISME: el que fa es carregar la poesia de ideies molta densitat conceptual. Carrega mes el fons.(Quevedo)
encavalcament: Quan talles una unitat singtactica de vers a vers o d'estrofa en estrofa
hipérbaton:capgirar l'ordre logic de la frase
hiperbole: consisteix en augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageraci o(herois)
Literació: Anar repetin un so per tal de conseguir un efecte sonor
Metafora:identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre
Paradoxa: algo que teoricament diries que no pot ser i que en realitat si
rima ASSONANT: quan coincideixen en l'acabament del vers els sons vocàlics despres de l'ultima vocal tonica
rima CONSONANT: quan l'acabament dels versos coincideixen tots despres de l'ultima vocal tònica
VERS BLANC: tenen mètrica pero no rima .
es una denominacio que s'aplica a un periode de la historia de la literatura catalana que compren tres segles. Nomes es va aplicar a l'ambit de la literatura culta, pero a la literatura popular va ser un exit
CAUSES XV
Al 1412 l'ultim rei de la dinastia del casal a Barcelona, mor sense descendencia i es tria com a rei Ferran d'antequera.
Aquest canvi provoca que el reis s'allunyesin dels problemes del poble, i van instaurar la figura dels virreis.
CAUSES XVI
Una guerra civil a Valencia, 1519-1523 "la guerra de les germanies"
Aquesta guerra va enfrontar la noblesa amb les copes populars. Aixo fa que la minoria de sectors mes castellanitzats s'imposin a la majoria de la poblacio(diglòsia)
CAUSES XVII
Al 1609 son expulsats els moriscos de Valencia i va suposar una devellada i crisi economica molt importants. Algunes comarques van ser repoblades per gent castellancs i unes altres van esser poblada per mallorquins
1640-1652 va haver una guerra entre el Conde Duc de Olivares i la poblacio catalana.
Roselló, Vallespir, Alta cerdanya i conflent
Van pasar a pertanyer al rei de França, en virtut del anomenat Tractat dels Pirineus 1695. I aquestes comarques es van francesitzar diglòssicament( llengua imposada que fa reduir la llengua que havia en aquell poble o ciutat)
CAUSES XVII
La guerra de succesió 1705-1714
HI havien dos candidats FELIP V(frances) CARLES(alemany)
Va guanyar en FELIP V, nomes començar el regnat i fer el DECRET DE NOVA PLANTA (prohibició de la llengua catalana en tots els àmbits, l'abolicio de tots els organs de govern i van ser tancades totes les universitats per crear una a Cervera)
AUTORS XVI
Pere Sarafí (el grec)1505 escriptor i pintor. obra molt amplia des de composicions trobadoresques a sonets italianitzats. Obra mes important: versions de canço popular.
Joan Pujol [mort a mataró 1603] autor poema èpic (batalles i conqestes) ‘el Lepant’: primer poema culte extens de la peninsula i primer poema epic de Catalunya en aqet segle. Sempre utilitza decasíl·labs. Obra dedicada a Ausiàs March; ‘visió en somnis’ (on Ausiàs March es queixa de les males traduccions de les seves obres).
Cristòfol Despuig, [1510-1580] autor: ‘’els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa’’ (renaixementista inspirada en els dialegs classics: 6 converses entre D.Pedro [caballer valencià], Fabio[militar de tortosa] i Lucio[alter ego de l’autor]) recull d’dees reformistes que s’estenen per Europa.
AUTORS XVII
Rector de Vallfugona [tortosa1579-1623vallfugona] molt influit per les dues escoles(culteranisme i conceptisme) tots els seus poemes son sonets; cultes + molta retorica / escatologics + imatges de malgust (q el va fer famós).
-Francesc de Fontanella 1678 Funebre Obsequi amb una eclipsada bellesa(llibre de sonets) Tempus fugit, Carpe Diem.
AUTORS XVIII
POESIA
Fra Agusti Eura nascut al 1684 EN memoria d'una sepultura. Anatomia mental del cos humà. També va fer obres de teatre com Amor, firmesa i porcia o Lo desengany
PROSA
Rafael d'Amat i de Cortada i de Sanjust Baro de Maldà 1746 Unic representat de la noblesa no castellanitzat. Amb una obra molt extensa de prosa.
Ramis i Ramis 1746 Dels pocs que seguia l'estetica neoclàssica. Nascut a Menorca, fundador de la societat de cultura de Maó. Lucrecia
Literatura transmissió oral
Cançons: Tenen una forma que anomenem romanç
romanç:nombre indeterminat de versos(20-30) dels quals els prells rimen amb rima assonant mentre que els senars son versos blancs
S'acotumen a ajuntar pel seu origen:
autòcton(nascut aqui. Els segadors, la dama d'Aragó)
Ultrapirinenca(de frança o occitania. La presso de Napols)
castellana(gennel·lo)
Cançons de bandolers: El fenomen del bandolerisme va ser molt present a Catalunya els XVI XVII, destaquen Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinerda, la societat es dividia en nyerros(politica feudal) i cadells(politica municipal)
Començaven recordant la infantesa, inmediatament explica el que el va portar a deliquir, normalment una injusticia. Els mitificats, teoricament robaben als rics per donarli als pobres. Se sol parlar de la persona estimada que no podiar tornar a veure per l'empresonament.
Nadales: son les que anomenem del cicle del nadal, desde l'anunciacio fins la fugida a Egipte.
Les que coneixem ara son recents SXVIII. I les melodies son molt mes antigues que les lletres. A vegades l'origen es profà
VOCABULARY
Antitesi:Figura que consisteix a contraposar dues e xpressions que tenen significats contrari
cadència MASCULINA: quan el vers s'acaba en paraula aguda
cadència FEMENINA: Acaba en paraula plana o esdruixola
CULTERANISME: es una poesia molt carregada de figures retòriques. Es més important la forma que el fons(Luis de Gongora)
CONCEPTISME: el que fa es carregar la poesia de ideies molta densitat conceptual. Carrega mes el fons.(Quevedo)
encavalcament: Quan talles una unitat singtactica de vers a vers o d'estrofa en estrofa
hipérbaton:capgirar l'ordre logic de la frase
hiperbole: consisteix en augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageraci o(herois)
Literació: Anar repetin un so per tal de conseguir un efecte sonor
Metafora:identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre
Paradoxa: algo que teoricament diries que no pot ser i que en realitat si
rima ASSONANT: quan coincideixen en l'acabament del vers els sons vocàlics despres de l'ultima vocal tonica
rima CONSONANT: quan l'acabament dels versos coincideixen tots despres de l'ultima vocal tònica
VERS BLANC: tenen mètrica pero no rima .