Literatura

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

 
[Teatre romantic]:teatre culte-akesta tendencia proposa fer 1 teatre,basat n les idees dl romanticism.els seus segidors defensen l conreu d´una llengua arcaica i medievalitzant.les obres d´akesy corrent solen star markads n ambients istórics(pertanyen a lambit d la antiga corona catalanoaragonesa)hi predominen els personatges dominats xr passions amoroses forts i l´afany de llibertat.destaken frederic soler i angel guimera.FREderic soler(conegut tmbe amb el pseudonim de serafi pitarra)va escriure un centenar d obres aproximadamnt.amb le estrena de l obra les joies de la roser n 1866,ca consegir 1 sintesi ntre les dues visions dl teatre:la kulta i la populr.n 1a primera epoka va eskriure sainets en k critikava la societat y la politika dl seu tmps amb l´us d una llengua molt kolokial.n´es un exemple el castell dels tres dragons.posteriorment va evolucionar cap a la produccio de drames romantics i comedies costumistes km les heures del mas n 1869 lo ferrer de tall 1874.[El teatre popular]:va tenir 1 gran aceptacion i molt d exit entre les klases populars.reproduida la vida kuotidiana,i xr tant defensava l´us d´una llengua kolokial plena d vulgarismes i kastellanisms,tal kom parlava lal gent dl karrer.normalmnt utilizaven el sainet k es una peça dramatika sovint rimada,humoristikamnt i d un acte.alguns sainetises destakats foren josep rebreño i serafi pitarra.entre els valencians trobem:josep bernat i baldovi amb obres com l agÜelo pollastre o el virgo de vaisanteta i eduard escalante el sainestista valencia per antonomasia k destaka xr la deskripcio k fa dels personatgs y d la valencia dl segle XIX amb un gran domini d la teknika i dl rekursos teatrals.la trama de ls seues obrs sl sr mol simple:amrs imposibls k diferencien socials entre les families del amants,on el progres economis dls personatgs esta markat xr la utilizzcio d un kastella ple de valencianismes.entre les seues obres podriem destakar bufar en caldo gelat y les xiques de l estresuelo

[Angel gimerà]:vida)va naixer el 1845 a santa cruz d tenerife,tot i k els seus pares no es van casar fins uns anys despres segons un costum molt abitual alli.guimerá,xr sempre va amagar akest fet i deia k habi nascut el 1849.akest secret el va transmetre a alguns personatges d les seues obres teatrals k partien uns refús de la societat per una manera d´estigma lligat als seus origens.encara k guimerà se sentia plenament català sempre va sentir simpatia pel mestissatge,la kual cosa v akedar plasmada a alguns dls seus personatges k pertanyen a dos mons culturals oposats.va ser fundador del arevista la renaixença, la qual va dirigir uns anys mes tard.va practicar diverses vegades en els jocs florals en k va guanyar alguns premis va morir a barcelona el 1924.B)obra:es pot dividir en 4 etapes-1-la tragedia romàntica:s´inicia amb un drama romàntic titulat gal.la placídia on ja s´apreciaba la caracteristica principal del seu teatre:els conflictes interns dels personatgs.canvia el verb tradicional de set sil.labes pel de deu.s´inspira en temes istoriks de tradicio europea i no en el passat català.uns altres obres d akest periode son:judith de welp,el fill del rei i la me simportant de totes,mar i cel-2-la plenitud del drama: akest periodo s esten desdel 1890 fins al 1900.hi ha un acostament cap al realisme i si plasmen les tensions socials de lepoca.abandona el to solemne deixa el vers per a eskriure en prosa y aproxima als problemes + kuotidians.els confliktes dls personatgs se centren contxtos socials diferents camperols mariners.tots son viktimes d un amor possesiu k els turmenta fin a la realitzacio de lamor o la mort.le sobres + importants d akest periode son:maria rosa,la festa del blat y terra baixa y la filla del mar-3-intents modernistes:en akest moment angel guimerà era ja una utor de fama internacional,fins al punt k va ser proposat per al premi nobel,k no li va ser atorgat per raons politikes pel k sembla.quan el romanticisme ja qu ehabia desaparegut a la resta de europa,guimerà intenta acostumbrar cap a les noves tendencies naturalistes i realistes.a catalunya se l´consideraba un mite vivent un simbol del redreçament cultural català.en 1909 recebre un homenatge multitudinari i va ser nomenat membre de linstitut destudis catalns.entre les obres els k mes destaken son.Arran de terra i la santa espina.-4-retorns als origens:depres duns kuants anys de silenci,va publicark torna i alta banca.el 1924 va morir deixant a mig fer el drama per dret diví.

Entradas relacionadas: