Veu Lírica, Teatre i Franquisme: Conceptes Clau de Literatura

La Veu Lírica i el Jo Poètic

La veu lírica:

El jo poètic: és el punt de vista més habitual. Tanmateix, aquest jo no s'ha de confondre amb l'autor real, sinó que és un personatge fictici dins del poema. El tu líric: pretén que el destinatari (fictici o real) reaccioni d'una manera determinada. Aquest tu pot referir-se a Déu, a la persona estimada, a la natura, o a la col·lectivitat. L'objecte poètic evocat: el poema tracta de persones, objectes, paisatges, animals... amb una intenció narrativa o descriptiva (retrat, quadre, etc.). Malgrat el distanciament aparent que implica la tercera persona, sovint el jo poètic s'identifica amb l'element descrit. El to líric: les construccions enunciatives, desideratives, dubitatives, interrogatives o exclamatives responen a intencions comunicatives -i poètiques- diferents.

Gèneres, Formes i Codis Teatrals

En l'actualitat hi ha una barreja de gèneres i de codis tan gran en els espectacles i textos teatrals, que es parla més aviat de formes teatrals que no de subgèneres. Al segle XX han anat sorgint formes com el teatre èpic (didàctic i revolucionari), el teatre de la crueltat (basat en el primitivisme i l'eliminació del text) o el teatre de l'absurd (elimina, còmicament o dramàticament, els esquemes de la lògica). Els tres grans gèneres teatrals que s'identifiquen són la tragèdia, la comèdia i el drama. La tragèdia és una obra que representa una acció humana funesta, sovint amb el resultat d'una mort o la seua acció els portarà al sacrifici, perquè s'enfronten a forces morals o religioses que els superen. En la comèdia abunden els personatges poc ennoblits, siga per la classe social o pel llenguatge que utilitzen. El drama en l'època contemporània s'entén com un gènere que es troba equidistant entre la tragèdia i la comèdia. El codi és l'estil que l'autor ens vol transmetre la història.

El Franquisme: Dictadura a Espanya

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, així com també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit. Les corts franquistes no van tenir iniciativa legislativa perquè Franco concentrava el poder executiu i el legislatiu, trencant-se doncs el principi de separació de poders propi d'un règim democràtic. Un potent aparell policíac que perseguia els membres dels partits i dels sindicats clandestins i un fort aparell propagandístic són dues característiques més del franquisme. Tot plegat va configurar un règim molt personalista que no va sobreviure a la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975.

Conceptes Poètics Clau

Prosa poètica: Literatura en prosa amb molts recursos poètics, llevat del vers.

Vers lliure: Tipus de vers que no respecta les convencions clàssiques de la mètrica.

Cal·ligrama: Poema que traça, amb les paraules del text, un dibuix que al·ludeix al tema.

Mètrica: Conjunt de preceptes per a l'elaboració de versos i estrofes.

Sinestèsia: mescla de sentits; Al·legoria: idea con forma de cosas, animales...; Zeugma: ej: era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro, gran madrugador y amigo de la caza; Al·literació: repetició de sons consonàntics (fonemes) al principi de paraules o de síl·labes accentuades; Hipèrbaton: canviar l'ordre natural sintàctic de l'oració.

Text Teatral: Literari i Didascàlic

En el text teatral hi ha text literari: basat en el diàleg teatral, i text didascàlic: (acotacions, entrada del nom dels personatges).