Lírica Medieval a Catalunya: Trobador, Joglar i Poesia Romànica

La Lírica Medieval: Orígens i Característiques

La poesia lírica expressa sentiments i sensacions personals, i a l'Edat Mitjana era principalment poesia cantada. L'autor, tant si era conegut com anònim, havia de ser poeta i músic. Els orígens de la lírica medieval cal cercar-los en el món romà. La poesia medieval presenta uns continguts diferenciats:

• El religiós, que sorgeix d'una societat profundament cristianitzada.
• El profà, que s'origina al si d'una societat feudal, amb la diversitat pròpia de cadascun dels seus estaments.

Trobador, Joglar i Poeta: Rols a la Lírica Medieval

El concepte de trobador es contraposava al de poeta. Els poetes versificaven en llatí poemes destinats a la lectura individual, mentre que els trobadors componien en llengua vulgar cançons de caràcter profà que s'interpretaven davant un públic cortesà. Per interpretar l'obra d'un trobador, calia la figura del joglar.

El joglar líric havia de tenir una gran preparació; podia cantar sense acompanyament, però també podia acompanyar-se de l'arpa, el llaüt o altres joglars. El públic no llegia aquesta poesia, sinó que la rebia a través del cant i la representació, ja que en aquest període l'accés a la llengua escrita era minoritari. Tant els compositors com els intèrprets eren essencialment viatgers, i era normal que les corts reials tinguessin al seu servei trobadors i joglars. Tot plegat va fer que la lírica i la música tinguessin un caràcter internacional i es pugui parlar d'una tradició europea.

La Poesia Trobadoresca: Primera Lírica Culta Romànica

A la major part d'Europa, el llatí clàssic fou la llengua de cultura per excel·lència durant tota l'Edat Mitjana. L'Església cristiana l'adoptà com a única llengua oficial i li donà el caràcter de llengua universal. Les escoles monàstiques transmetien ensenyaments en llatí i seguien la preceptiva literària; per a l'aprenentatge es disposava de textos d'escriptors llatins, que s'utilitzaven com a models de redacció.

Al segle VIII, les llengües parlades on s'havia implantat el llatí eren les romàniques, fruit de l'evolució del llatí vulgar. Aquestes llengües veïnes tenien punts de connexió. Les llengües romàniques no van ser utilitzades en l'escriptura fins al final del segle XI. En la poesia lírica culta, la primera manifestació va ser feta en occità. Aquests compositors van crear una koiné i les raons que van donar a la llengua la categoria de llengua culta. Si bé l'estament eclesiàstic creava una lírica culta en llatí, la noblesa se'n va distanciar amb una lírica culta i innovadora.

La Poesia Lírica Culta Escrita en Llatí

L'estament eclesiàstic va conrear una lírica culta en llatí de temàtica religiosa i profana. Els poetes eclesiàstics demostraven una formació àmplia, per una banda, el coneixement de la tradició religiosa i musical, i per l'altra, l'assimilació de les tècniques literàries dels grans autors llatins.

El monestir de Ripoll fou el centre cultural i de formació més important de Catalunya. L'any 1169, el monestir tenia 75 monjos dedicats a la pregària i a l'activitat cultural. La Bíblia de Ripoll és una de les bíblies medievals més impressionants; els monjos van conrear la poesia, van redactar vides de sants i van escriure cròniques.

La Poesia Lírica Culta Escrita en Occità

L'estament nobiliari va conrear una lírica culta escrita en occità: la lírica trobadoresca. La lírica trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en una de les llengües romàniques.

L'Art de Trobar: Tècnica i Cànon

L'art de crear cançons exigia una gran preparació tècnica. Un bon trobador havia de seguir i conèixer unes regles rígides de composició: un poema havia de presentar un conjunt d'estrofes o cobles i una rima consonant. Els trobadors no componien sota la pressió d'oferir al públic una obra original i única; seguir fidelment el cànon era més important que l'originalitat.

Els Gèneres Poètics Trobadorescos

Els poemes dels trobadors tenen tres temes principals:

• L'amor: la temàtica es desenvolupa en la cançó, l'alba i la pastorel·la.
• La guerra: la temàtica és el sirventès.
• La mort: la temàtica és el plany.

La Cançó de la Fin'amors

La cançó de la fin'amors és el gènere més característic de la poesia trobadoresca. Es tracta d'un cant d'exaltació amorosa i un cant a la bellesa i a la dignitat de la dama a la cort. El trobador assumeix el paper d'un vassall que manifesta amor i devoció a la dama. Aquest esquema és la reproducció de l'estructura feudal. La dona és sempre la muller del senyor feudal. L'última estrofa s'anomena tornada, i conté un senhal quan el trobador amaga l'autèntic nom de la dama.

L'Alba i la Pastorel·la

L'alba expressa el dolor que senten els amants en percebre l'arribada de la llum del dia; l'alba suposa la separació dels amants. Els personatges típics són:

• Guaita: company del cavaller.
• Gelós: marit de la dama.
• Lauzengiers: espiaven la dama.

La pastorel·la narra l'encontre fortuït entre una pastora i un cavaller.

El Sirventès

El sirventès és el gènere més característic de la temàtica bèl·lica. Es pot parlar de diferents tipus de sirventès:

• D'atac personal: tracta d'un senyor feudal que manifesta el seu odi a un altre.
• Polític: aborda esdeveniments del moment.
• Moral: tracta costums socials.

El Plany

El plany és una cançó fúnebre: el trobador fa l'elogi d'un difunt i expressa el dolor que sent per la seva mort.

La Poesia Lírica en Català

L'estament popular comptava amb una tradició de cançons populars: d'amor, de festa, de treball, etc. Sant Joan Crisòstom, un predicador que fou patriarca de Constantinoble, descriu de manera magistral l'existència d'aquesta tradició. Aquest gust per la cançó es va mantenir tota l'Edat Mitjana. Aquests cants populars devien evolucionar de manera paral·lela al desenvolupament de la llengua. Si els lingüistes han convingut que el pas del llatí vulgar al català es produeix al segle VIII, en aquesta època la gent devia cantar en català. La lírica popular medieval devia tenir moltes característiques en comú amb les cançons de pandero i les corrandes, la cançó de bressol feta de sons onomatopeics i la cançó de lloança de la bellesa d'una noia.

Ramon Llull, Primer Poeta Líric en Català

En l'àmbit de la poesia culta, Ramon Llull és el primer poeta líric que va escriure en català. Llull escriu un dels poemes de caràcter autobiogràfic més interessant de l'Edat Mitjana, el "Cant de Ramon", que rau en el fet de mostrar al lector la pròpia persona en el seu estat, tal com és i com se sent.

La Lírica en Altres Llengües a Catalunya

El llatí, l'occità i el català no foren les úniques llengües utilitzades a la Catalunya medieval: els poetes jueus van crear una lírica molt interessant en hebreu i els musulmans, una en àrab.

Zerahya ben Issac ha-Leví el Geroní

Zerahya ben Issac ha-Leví el Geroní fou un poeta jueu de Girona de mitjan segle XII. La seva poesia denota una profunda religiositat i una influència remarcable dels textos.