Lípids: Estructura, Propietats Químiques i Classificació

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,12 KB

Lípids: Composició i Característiques

Estan constituïts per carboni (C) i hidrogen (H). Són un grup de biomolècules orgàniques que compleixen dues característiques fonamentals:

  • Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars.
  • Són solubles en dissolvents orgànics, no polars.

Classificació dels Àcids Grassos

Àcids Grassos Saturats

Presenten enllaços simples entre els àtoms de carboni. Exemples destacats són l'**àcid esteàric** i l'**àcid palmític**.

Àcids Grassos Insaturats

Presenten un o més enllaços dobles entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada. Es classifiquen en:

  • **Monoinsaturats:** Els que tenen un únic enllaç doble (Exemple: àcid oleic).
  • **Poliinsaturats:** Els que tenen més d'un enllaç doble (Exemple: àcid linoleic).

Propietats Químiques dels Lípids

  • Reacció d'Esterificació

    Dóna lloc a un èster i una molècula d'aigua.

  • Reacció de Saponificació

    Reacció d'un àcid gras amb una base forta que dóna lloc a una sal d'àcid gras, coneguda com a **sabó**. Els sabons són insolubles i formen dispersions col·loïdals.

Propietats Físiques dels Lípids

Solubilitat

Com més gran és la cadena hidrocarbonada d'un àcid gras, més insoluble és en aigua i més soluble és en dissolvents apolars. Els sabons són molècules **amfipàtiques** (molècules bipolars que presenten una part hidròfila i una part hidròfoba).

Punt de Fusió

Els àcids grassos tendeixen a agrupar-se perquè entre els grups carboxils s'estableixen enllaços d'hidrogen i, sobretot, perquè entre els trams lipòfils de les cadenes es formen enllaços per forces de Van der Waals.

Com més llarga sigui la cadena alifàtica, més enllaços per forces de Van der Waals es formen i més tendència presenten a constituir sòlids.

En els àcids grassos insaturats, la presència d'enllaços dobles fa que les cadenes lineals presentin «colzes», la qual cosa dificulta l'ordenació espacial en paral·lel de les cadenes hidrocarbonades. Això redueix els enllaços per forces de Van der Waals. En conseqüència, els punts de fusió dels àcids grassos insaturats són molt més baixos que els dels àcids grassos saturats de pes molecular semblant.

Classificació dels Lípids: Lípids Simples (Hololípids)

Són èsters formats exclusivament per àcids grassos i un alcohol.

Acilglicèrids

Lípids simples formats per l'esterificació d'1, 2 o 3 molècules d'àcids grassos amb una molècula d'alcohol (glicerina). Els greixos són acilglicèrids amb una funció de reserva alimentària.

Segons el nombre d'àcids grassos que formen la molècula, els acilglicèrids reben el nom de:

  • **Monoacilglicèrid** (1 àcid gras)
  • **Diacilglicèrid** (2 àcids grassos)
  • **Triacilglicèrid** (3 àcids grassos)

Classificació segons la saturació i l'estat a temperatura ambient:

  • Si presenten com a mínim un àcid gras insaturat, són **olis**.
  • Si tots són saturats, a temperatura ambient són **sèu**.
  • Si representen àcids grassos de cadena curta, a temperatura ambient són **mantega**.
  • Si estan mancats de polaritat, són **greixos neutres**.

Els acilglicèrids, davant de bases, donen lloc a reaccions de **saponificació**, produint molècules de sabó.

Cèrids

Exemple de component: (CH₂)₁₄.

Lípids Complexos

Estan formats per àcids grassos, un alcohol i un tercer tipus de molècula.

  • Fosfoglicèrids

    Formats per dos àcids grassos, una glicerina i un grup fosfat unit a un aminoalcohol.

  • Fosfoesfingolípids

    Unió d'un àcid gras, una esfingosina, un grup fosfat i un aminoalcohol.

  • Glicoesfingolípids

    Unió d'un àcid gras, una esfingosina i un glúcid. Tenen funció de receptors de molècules externes.

Lípids Insaponificables

Isoprenoides

Classificació segons el nombre d'unitats d'isoprè:

  • Monoterpens
  • Diterpens
  • Triterpens
  • Tetraterpens
  • Politerpens

Esteroides

  • Esterols

    Exemples: colesterol, vitamines D.

  • Hormones Esteroides

    Exemples: hormones suprarenals i hormones sexuals.

Funcions Biològiques dels Lípids

  • Funció de Reserva Energètica

    Principal reserva energètica de l'organisme.

  • Funció Estructural

    Els lípids que formen les bicapes lipídiques de la membrana cel·lular.

  • Funció Protectora

    Els acilglicèrids recobreixen els òrgans per protegir-los dels cops, i les ceres recobreixen la superfície de la pell i actuen com a aïllants tèrmics.

  • Funció Catalitzadora i Reguladora

    Inclou les vitamines lipídiques, les hormones i les prostaglandines.

  • Funció Transportadora

    Transport dels lípids des de l'intestí fins al lloc on s'utilitzen.