Límits de la Ciència: Epistemologia, Ontologia i Pseudociència

Límits de la Ciència: Epistemologia i Ontologia

La filosofia de la ciència s'enfronta a dos reptes principals: epistemologia i ontologia.

Repte Epistemològic

Consisteix a assenyalar els límits entre el que és ciència i el que no ho és. És a dir, entre el coneixement científic i el pseudoconeixement (problema de la demarcació).

• Filòsofs positivistes: Defensen l'existència d'un mètode, vàlid per a totes les ciències empíriques i per a totes les èpoques, que permeti distingir el que és ciència del que no ho és. Sense aquest mètode, s'hauria d'abandonar la idea de tota racionalitat en la ciència. Exemples: Karl Popper, Imre Lakatos.
• Filòsofs relativistes: Tenen el punt de vista oposat, sostenen que no existeix cap mètode i que la ciència no es diferencia d'altres formes de coneixement. Exemple: Paul Feyerabend.

Repte Ontològic

Consisteix a determinar si tenen existència real les unitats científiques no observables.

• Realisme: L'objectiu de la ciència és formular enunciats vertaders sobre el món en tots els aspectes, i no solament en l'aspecte d'allò observable (així la ciència va progressant).
• Antirealisme: L'objectiu de la ciència és formular enunciats vertaders sobre el món observable, encara que els enunciats sobre l'inobservable no pretenen ser ni falsos ni vertaders.

Distingir entre Ciència i No Ciència

El problema de la demarcació és el problema que s'han plantejat els filòsofs per trobar un criteri que permeti distingir entre ciència i no ciència.

La pseudociència aprofita el prestigi de la ciència per presentar els seus continguts com a ciència, contaminant les opinions de la gent amb errors. La podem distingir:

Criteri Extern

En general, els continguts pseudocientífics no s'elaboren en centres d'investigació específics, ni s'obtenen per mitjà d'experiments controlats. Tampoc no s'adeqüen a les característiques pròpies de la ciència ni solen expressar-se en el mateix llenguatge.

Criteri Intern

• Verificabilitat: La verificabilitat dels enunciats serveix per saber quins enunciats són científics i quins no. Verificar un enunciat vol dir comprovar a la pràctica si succeeix allò que l'enunciat afirma. També serveix per identificar si són vertaders o falsos.
• Falsabilitat: O refutabilitat, els enunciats mai poden ser verificats per l'experiència, però sí refutats. Amb aquest raonament és possible deduir la falsedat d'un enunciat partint de la veritat. Mentre que la verificació dels enunciats universals és impossible, la seva falsació és possible i fàcil: un sol cop n'hi ha prou.

L'Historicisme de Dilthey

• Els fenòmens històrics són el resultat de la suma de la societat i les seves institucions. L'art, la religió, el dret, etc., expressen l'esperit dels seus autors i la societat d'on han sorgit.
• Cada esdeveniment històric té una essencial individualitat, la qual cosa dificulta la seva comprensió.
• Cada societat és una forma de vida adaptada a la naturalesa.
• La comprensió de la història, entesa com "la vida de la societat", ha de tenir en compte la nostra pròpia vivència cultural.
• Les persones objectivitzen i materialitzen el seu esperit en les obres que han deixat, en les quals ja està impresa la seva vida. Això permet fer una reconstrucció biogràfica capaç de captar aquest esperit. Al mateix temps, cada individu pertany a una col·lectivitat.

L'historicisme de Dilthey té la pretensió d'estudiar la vida individual i, a partir d'aquí, transcendir fins a la realitat històrica o social.

Mètode Hermenèutic

Va ser proposat per Dilthey. És un mètode que consisteix en la interpretació de les dades de la realitat, és a dir, en el coneixement previ d'aquestes. Permet una comprensió de l'ésser humà que les va originar.

Aquest mètode s'ha convertit en una tècnica d'interpretació de testimonis escrits. Segons Dilthey, ens permet obtenir un coneixement científic de validesa universal encara que es parteixi de fets singulars.