Límits de l'adolescencia Joan fuster

˃En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra? J. Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l’any 1964, època en què el Règim franquista començà una progressiva obertura internacional i es van Extingint la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents Des del final de la Guerra Civil. Al llarg de la dècada dels 40, la tràgica situació de la postguerra a Espanya S’havia accentuat per les conseqüències de la II GM tant des del punt de Vista econòmic i polític com des del cultural i filósòfic. L’existencialisme, amb La figura de Sartre com a emblema, serà una conseqüència d’aquesta crisi Moral i creativa. Els escriptors explicitaran el seu compromís amb una visió Progressista i crítica amb la problemàtica social i cultural. En el gènere Assagístic influirà intensament el corrent existencialista, cosa que aflorarà en Algunes obres fusterianes. Fruit dels moviments civils i reivindicatius d’aquesta etapa històrica, a inicis Del 60 destaca l’aparició en l’àmbit català del fenomen de la Nova Cançó Amb la formació d’Els Setze Jutges. Influïts pel corrent francés de la cançó Protesta, el seu objectiu era normalitzar i defensar l'ús del català cantant Cançons contemporànies en aquesta llengua. Entre els seus membres, Podem destacar Francesc Pi de la Serra, Raimon o Lluís Llach. Quant al circuit editorial en català, cal dir que al llarg de la dècada dels 50 Aconsegueix sortir de la clandestinitat i recuperar la força creativa que s’havia Sostingut des de l’exili fins arribar a la fita simbòlica de l’any 1962 amb la Fundació d’Edicions 62. Al llarg de la dècada s’afegiran noves editorials com Ara Proa, Enciclopèdia Catalana i Tres i Quatre. A més a més, també es produeix un creixement de la premsa períòdica. Es Consoliden revistes culturals del període anterior com Canigó i Serra D’Or i N’apareixen de noves com, per exemple, la valenciana Gorg (1969-72). Quant a l’assaig, es diversifica i comencen a publicar-se obres que van més Enllà dels temes nacionals, els quals ocuparen els escriptors de la dècada Anterior, empesos per les circumstàncies històriques a triar la reflexió sobre El país majoritàriament. L’assaig és percebut com un gènere que pot influir en La societat, així que la reflexió política serà cabdal per a les generacions Joves, necessitades d’informació i protagonistes dels moviments de Contestació del Maig del 68. (extret de G. López-Pampló, D’Ors a Fuster, PUV, València) 1 ˃Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues Algunes característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres Etapes o blocs) L’obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d’assaigs humanístics de Joan Fuster, el qual preferia respecte a altres treballs, com ell mateix Assegurava: «l’»assaig» clàssic, el derivat del venerable Montaigne, el «gènere» que m’hauria agradat de cultivar, com a treball regular». Hom pot distingir sis modalitats d’assaigs humanístics fusterians: 1. Estructurats sobre un únic tema: El descrèdit de la realitat (1955), Les Originalitats (1956) 2. El diccionari sistemàtic volterià: Diccionari per a ociosos (1964) 3. Recopilació d’articles i assaigs breus sobre una temàtica semblant: L’home Mesura de totes les coses (1967), Babels i Babilònies (1972) 4. L’aforisme: Judicis finals (1960), Consells, proverbis i insolències (1968), Sagitari (1985) 5. El dietari: Causar-se d’esperar (1965), Diari 1952-1960 6. Reculls d’articles de premsa: Examen de consciència (1968) Aquest assaigs són dits humanístics per la temàtica directament humana, més Intemporal i no tant dependent dels avatars del moment; són, de més a més, Una tasca contínua, la seua tasca de per vida. Suposen un esforç de Comprensió envers els homes, les coses, els fets i els temps que Fuster també Espera dels lectors. Aquests interessos, tan universals, insereixen la seua Literatura en el pensament europeu d’ençà de l’humanisme dels Segle XVI, un Corrent que es basa en la raó, la qual pren com a actitud davant la vida, més Que no com a mètode de pensament. I l’escepticisme sistemàtic com a tret Principal de les seues reflexions, un remei contra les ideologies i la Uniformització del pensament. Més específicament s’insereix Fuster en el grup d’assagistes en català perquè La seua visió literària i cultural abraça tot el territori del domini lingüístic. Connecta, doncs, amb autors com Carles Riba, Jaume Vicens Vives, Carles Soldevila i especialment, Joan Maragall, Eugeni d’Ors i Josep Pla com a més Destacats. Per altra banda, rep les influències europees del discurs marxista, L’escepticisme contemporani i l’existencialisme. Però la independència Intel·lectual que Fuster reivindica explica el fet que se situe al marge de Qualsevol proposta sistematitzadora de pensament per a interpretar el món i Que mai no siga seguidor de cap dels importants corrents ideològics o estètics De l’època en què va viure. Tot i això, manifestava preferència pels pensadors Moralistes francesos. Més enllà dels assaigs humanístics, Fuster es dedicà en el bloc d’Estudis D’història cultural a la investigació de la nostra literatura o dels nostres Clàssics (Literatura catalana contemporània, Jaume Roig i Sor Isabel de