Límits de l'adolescencia Joan fuster

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

J. Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l’any 1964, època en què el

règim franquista començà una progressiva obertura internacional i es van

extingint la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents

des del final de la Guerra Civil.

Al llarg de la dècada dels 40, la tràgica situació de la postguerra a Espanya

s’havia accentuat per les conseqüències de la II GM tant des del punt de

vista econòmic i polític com des del cultural i filósòfic.  

Fruit dels moviments civils i reivindicatius d’aquesta etapa històrica, a inicis

del 60 destaca l’aparició en l’àmbit català del fenomen de la Nova Cançó

amb la formació d’Els Setze Jutges.

 Empesos per les circumstàncies històriques a triar la reflexió sobre

el país majoritàriament. L’assaig és percebut com un gènere que pot influir en

la societat.

TRAJECTÒRIA I BLOCS

L’obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d’assaigs humanístics de

Joan Fuster, el qual preferia respecte a altres treballs.

Hom pot distingir sis modalitats d’assaigs humanístics fusterians:

1. Estructurats sobre un únic tema

2. El diccionari sistemàtic volterià

3. Recopilació d’articles i assaigs breus sobre una temàtica semblant

4. L’aforisme

5. El dietari

6. Reculls d’articles de premsa

La seua literatura es basa en la raó, la qual pren com a actitud davant la vida, més que no com a mètode de pensament.

Més específicament s’insereix Fuster en el grup d’assagistes en català perquè la seua visió literària i cultural abraça tot el territori del domini lingüístic.

Connecta, doncs, amb autors com Joan Maragall. 

bloc d’Estudis d’història cultural a la investigació de la nostra literatura o dels nostres clàssics . Les èpoques  més li van interessar més problemes al voltant del nostre fet lingüístic i la nostra consciència col·lectiva com a nació. Quant als escrits sociopolítics, podem subratllar una gran diversitat formal i

temàtica, guiada per una passió obssesiva.

Finalment, ressenyem els treballs de críticai altres escrits on s’apleguen traduccions d’obres literàries , entrevistes, pròlegs, epistolaris, etc.

Característiques GENERALS GÉNERE ASSAIG

Després de la II GM es produí un ressorgiment de l’assaig des de la concepció més humanista. Per altra banda, des de l’àmbit científic es van escriure obres a fi de reflexionar millor sobre aspectes de la ciència o per facilitar-ne una divulgació més àmplia.

Quant a l’assaig en català, al voltant dels anys 50 es va decantar

majoritàriament per la «reflexió sobre el país», en paraules de Joan Fuster. 

A la dècada dels 60, quan Fuster publica Diccionari per a ociosos (1964),

també trobarem l’assaig polític. Considerat un gènere que pot influir en la

societat, serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d’informació i

protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68. 

Altres modalitats de l’assaig foren les biografies i memòries