Liberalisme, Nacionalisme, Tradicionalisme, Absolutisme, i més

Liberalisme

El liberalisme com a corrent polític demana una constitució i una representació parlamentària. Aquest també s'anomenaria al pas del temps Liberalisme doctrinari. D'altra banda, hi haurà sectors hereus dels jacobins que reclamaran llibertats i mesures d'igualtat social.

Nacionalisme

Es basava a fer coincidir els estats amb les nacions i defensava els drets dels pobles a disposar de si mateixos. El nacionalisme es va inspirar en dues concepcions diferents del que era una nació:

1. Provenia de la Rev. Francesa.
2. Va néixer del refús a la dominació francesa i va trobar la seva inspiració en el retorn a la tradició.

Tradicionalisme

Defensa el retorn a les velles creences. Els eixos sobre els quals gira el seu pensament són:

1. La creença legítima.
2. El caràcter inapel·lable de la revelació divina.
3. L'afirmació de l'origen teocràtic.
4. La justificació teològica de les idees de legitimitat.

Absolutisme

Defensava que el poder emanava de Déu i que tan sols eren sobirans legítims aquells a qui el tron corresponia per herència.

Rev. del 1848

És la còpia de la revolució de febrer a París. És una revolució liberal però democràtica, i al mateix temps nacional. Frankfurt es reunirà amb una assemblea i crearà un govern que proclamarà una constitució amb el sistema parlamentari. Hi ha dues alternatives: La Gran Alemanya, que és tota l'Alemanya més Àustria, i la petita Alemanya que era denominada per Prússia, bo i excloent-ne Àustria (s'imposa). Guanya la petita Alemanya que oferirà la corona al rei de Prússia, i aquest la rebutja ja que no és un parlament liberal.

Problemes de l'Itàlia unificada

Els problemes que va tenir Itàlia a la unificació van ser:

1. Que faltaven per unificar-se Trento i Trieste.
2. Era la qüestió del Mezzogiorno, que al sud eren pobres i al nord eren rics.

Nacionalisme alemany

Per la conquesta de Napoleó, l'Alemanya actual, va suposar l'annexió amb França de la riba esquerra del Rin i la dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic (1805). Herder va definir els components de Volksgeist (sentiment nacionalista alemany), els orígens dels quals es fonamentaven en el seu passat medieval, el seu folklore i els seus mites tradicionals.

Otto Von Bismarck

Guillem I va ser el nou monarca a Prússia, es va demostrar respectuós amb la constitució i amb empenta per a solucionar el problema nacional. Però finalment al 1862 Otto Von Bismarck va ser nomenat canceller de Prússia; i va ser l'home que va inspirar la unitat alemanya i li va donar forma definitiva. I també, va assegurar la neutralitat d'Europa i l'aïllament d'Àustria.

La consecució de la unitat

La consolidació del nou estat alemany unificat es va realitzar en tres fases successives:

1. Enfrontament amb Dinamarca (1864): Va ser la guerra dels Ducats. La guerra es va formar per Prússia aliada amb Àustria.
2. La guerra amb Àustria (1866): Va ser una guerra preparada per Bismarck. Prússia va tenir el triomf i va aconseguir la dissolució de la Confederació de l'Alemanya del Nord.
3. La guerra de França (1870): Alemanya es negava a la unió dels estats alemanys sota el lideratge de Prússia.