Liberalisme i Nacionalisme: Fonaments i Revolució
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,79 KB
El Liberalisme: Orígens i Principis
El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica sorgida a partir de les idees de pensadors com l’anglès John Locke o dels il·lustrats francesos del segle XVIII.
Principis bàsics del liberalisme:
- Sobirania nacional: El conjunt de ciutadans constitueix la nació i elegeix uns representants que exerceixen el poder en nom seu (sistema representatiu) mitjançant el dret al sufragi (vot), el qual es canalitza a través dels partits polítics.
- Separació de poders: Per evitar-ne la concentració en una mateixa persona, el poder executiu recau en el govern, el poder legislatiu pertany a una assemblea electiva i el poder judicial està en mans dels Tribunals de Justícia.
- Constitució: L’existència d’una Constitució garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans i defineix les relacions entre els poders de l’Estat.
- Dret de propietat: Es formula com una llibertat fonamental que garanteix que els ciutadans puguin disposar dels seus béns.
El Nacionalisme i la Formació de l'Estat
El nacionalisme és una ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat.
- La nació es concep com un conjunt d’individus que tenen llaços culturals propis.
- L’Estat és una organització política formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.
Els moviments nacionalistes tenien un caràcter disgregador o unificador. En els imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes.
Tipus de Sufragi i Evolució Democràtica
- Sufragi censatari: El dret al vot estava limitat als ciutadans més rics, que eren els únics que podien ser elegits.
- Sufragi universal: Oferia el dret al vot a tots els homes.
Diferència entre Liberalisme i Democràcia
En el liberalisme podien votar només aquells que tenien coneixements o riquesa (els que "entenien"), mentre que en la democràcia vota tothom.
Causes de la Revolució
- Les males collites successives van provocar l’alçada del preu dels aliments i el consegüent descontentament popular.
- La burgesia estava descontenta davant la marginació política, ja que només els privilegiats podien ocupar càrrecs.
- La monarquia es trobava en una crisi financera a causa de les despeses de l’Estat i la cort.