Liberalisme Econòmic, Capitalisme i Causes de la Revolució Francesa
Liberalisme Econòmic i la Revolució Industrial
Mentre es desenvolupava la Revolució Industrial (R.I.), va sorgir un nou pensament econòmic: el liberalisme. Aquest va ser elaborat per un conjunt de pensadors anglesos clau:
- Adam Smith
- Robert Malthus
- David Ricardo
Adam Smith i la Riquesa de les Nacions (1776)
Adam Smith va escriure el 1776 "Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions". En aquest llibre va desenvolupar els principis del pensament econòmic liberal:
- La societat és un conjunt d'individus.
- La riquesa d'una nació depèn del treball dels seus individus.
- El motor de la riquesa és l'interès personal, que es projecta en interès col·lectiu.
- L'interès individual troba el seu equilibri al mercat.
- El mercat es regula per la llei de l'oferta i la demanda.
Smith defensava que l'Estat no havia d'intervenir en l'economia i es va posicionar contra el proteccionisme, els monopolis comercials i la reglamentació gremial.
David Ricardo: El Treball com a Mercaderia
David Ricardo considerava que el treball és una mercaderia i que el salari que rep el treballador ha de garantir únicament la seva supervivència.
Robert Malthus: Població i Recursos
Malthus va analitzar el desequilibri existent entre el creixement de la població i els recursos. Pensava que la població creix a un ritme superior al dels recursos disponibles.
La Propietat Privada com a Fonament del Capitalisme
El fonament d'aquest sistema econòmic és la propietat privada dels instruments de producció (fàbriques, matèries primeres, màquines, etc.).
La propietat determina l'existència de dos grups socials:
- El grup propietari: La burgesia o capitalistes.
- El grup no propietari: Els treballadors, obrers o proletaris. Aquests venen la seva força de treball per realitzar un producte a canvi d'un salari.
Capitalisme: Sistema No Planificat i Competència
El capitalisme és un sistema d'iniciativa lliure i no planificat. A nivell individual, es busca sempre el màxim benefici, la qual cosa estableix una forta competència entre les diferents empreses capitalistes.
Això va generar una necessitat constant de renovació tecnològica per part de les empreses. Aquesta renovació fa que augmenti la producció, disminueixin els preus i, finalment, es produeixin crisis de sobreproducció.
Crisis Cícliques de Sobreproducció
Aquestes crisis fan que moltes empreses tanquin i que només sobrevisquin els empresaris més forts. Sobreviuen aquelles empreses que són capaces d'adaptar-se, trobant nous productes i nous mercats.
Nou Sistema Social: La Societat de Classes
La Burgesia: Classe Dominant
Amb la Revolució Industrial i el nou sistema capitalista, la burgesia es va convertir en la classe determinant, desplaçant la noblesa. La burgesia tenia el poder econòmic i va controlar el poder polític mitjançant la instauració del sufragi censatari (només podien votar els rics). A més, controlava la premsa, la universitat, etc.
Les Classes Mitjanes
També van aparèixer les classes mitjanes, formades per persones (oficinistes, tècnics) que practicaven les anomenades professions liberals. Aquestes classes mitjanes imitaven la forma de vida de la burgesia: vestits, diversions i esquemes familiars.
Els Treballadors (Proletariat)
Els treballadors constituïen la majoria de la població i eren el grup més nombrós i explotat de la societat. Molts eren antics pagesos sense classificació laboral, contractats o acomiadats segons les necessitats de l'empresa.
Les seves condicions de vida i laborals eren extremadament dures:
- Salaris: Molt baixos, no cobrien les necessitats mínimes (alimentació, vestit, educació).
- Jornades: Llargues, de 14 a 16 hores diàries.
- Condicions: Dures (soroll, humitat, manca de seguretat).
- Protecció social: No tenien cap assegurança en cas de malaltia o atur.
- Discriminació: Dones i nens treballaven per sous més baixos que els homes.
Aquests treballadors de la primera fase de la industrialització no tenien cap legislació que els protegís. Les primeres lleis, les angleses anomenades "Factory Acts", van aparèixer el 1833.
Causes de la Revolució Francesa
Hi ha dos tipus principals de causes que van conduir a la Revolució Francesa:
1. Causes Estructurals (Pròpies de l'Antic Règim)
L'organització estamental de la societat (monarquia absoluta, societat estamental) marginava el Tercer Estat. Aquest era l'únic estament que pagava impostos i no podia accedir als càrrecs polítics, militars ni als privilegis.
2. Causes Conjunturals
Es destaquen tres factors conjunturals:
Crisi al Camp i a la Ciutat
Els anys anteriors a l'esclat de la Revolució es van caracteritzar per males collites i la caiguda del preu del vi, la qual cosa va arruïnar moltes famílies pageses. Aquesta situació va potenciar el sorgiment d'un sentiment antifeudal que pretenia acabar amb el feudalisme i aconseguir la propietat de la terra. Aquesta crisi agrària també va afectar la ciutat.
La Fallida de la Hisenda de l'Estat Francès
L'Estat Francès gastava més del que ingressava. Els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar fer pagar impostos a la noblesa. Aquesta, en oposició, va demanar la convocatòria dels Estats Generals, fet que va permetre la redacció dels anomenats Quaderns de Queixes.
Les Idees de la Il·lustració
Les idees d'igualtat i de sobirania nacional, promogudes per la Il·lustració, van potenciar una forta oposició a la societat estamental. La reunió dels Estats Generals va ser aprofitada per redactar els Quaderns de Queixes.