Léxic d la llngua catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,85 KB

 
El léxic d la llngua catalana s'ha anat formant amb aportacions d llngües diverses i amb paraules i expressions formads a partir d paraules pròpies,encara s produeixn creacions lèxikes a partir d lexemes propis i paraules provinents d'altres llengües. Substrat preromà: Paraules anteriors a la romanització, provinents d llengües indoeuropees (celta iprecelta): cabana, cabàs, avenc, borni, bedoll, llicorella i topònims com Besalú, Salardú, Vall-llòbrega, Torellóo Talarn. //i d no indoeuropees (iber i basc): morro, barranc, barraca, lleganya i topònims cm Arinsal, Aran, Andorra, Isavarre. Estrat bàsic llatí: el lèxic derivat dl llatí vulgar, k constitueix la gran majoria d ls paraules catalanes. Aportacions posteriors: Cultismes: incorporació d paraules d llngües clàssikes (llatí culte i grec). Superstrat: incorporació d paraules d llngües k s van sobreposar a l'estrat llatí cm a cnseqüència d invasions. Adstrat: incorporació d paraules d llngües q han stat n contacte fronterer amb el català. Altres influències: incorporació paraules d llngües influents x raons d'història d la cultura. Lèxic patrimonial: heretat d l'evolció fonètica dl llatí vulgar, inclou mots referits a ls parts dl cos humà, al parentiu, a l'habitatge, als animals, a l'agricultura. .(mots populars:fruit d la transf fonètica k a partir dl llatí vulgar anaven fent els parlants) Lèxic culte: format x mots adoptats d ls llengües clàssikes n la sva forma scrita i snse gairebé cap evolució fonètica. (mots cultes,savis o cultismes i fan referència als camps d la religió, ciències, lleis..) -Doblet:parella d mots un d popular(enyorar) i un d culte (ignorar) derivats d la mateixa arrel llatina(IGNORARE) -Semicultisme: mot k ha seguit parcialmnt l'evolució fonètica popular .MIRACULUM ha donat miracle. -Pseudoderivat: mot català k deriva d'un mot llatí.bucal és pseudoderivat d boca. Germanismes k ja existien n l llatí vulgar: bandera, sabó, blanc, blau, bru, gris, guerra.. Mots d'origen gòtic: guàrdia, ric, estaca.. Mots d'origen fràncic: banc,alou,marca.. Antropònims germànics: Bernat, Guillem, Raimon, Ricard, Albert, Roderic, Guibert.. Topònims germànics: Gombrèn, la Geltrú, Requesens.. Arabismes :-militar: almirall, talaia, alcàsser -marina: drassana meteorologia: garbí, xaloc -administrció: alcalde, raval, alqueria cnstrucció: rajola, magatzem, alcova -atuells i obj domèstics: gerra, safata, barnús -agricultura: sèquia, sínia, síndria -kímica: alquímia, alcohol, quitrà -comerç i msures: albarà, duana, tarifa. Antropònims aràbics: Alcàntara, Massot, Ràfols, Rafeques Topònims aràbics: Gallifa, Gelida, Calaf, Vinaròs. //Benidorm, Benicarló, Benifallet. Mossarabismes: colombaire, xinxa, orxata, romesco// topònims: Campello, Amposta Prèstec o manlleu: elements lèxics k una llngua adopta d'una altra, alguns no pateixen cap adaptació fonètica ni gràfica Occitanismes: mestral, refrany, viola .Castellanismes: amo, caldo, alabar ,hisenda Gallicismes: jardí, bufet, carpeta, retratat. Italianismes: anxova, violí, mortadel·la, campanil. Sardismes: Es limiten al alguerès, (casido per rusc). Indoamericanismes: patata, piragua, huracà, tomàquet, cacauet. Anglicismes: no adaptats: jazz whisky/// adaptats: bistec, interviu, pòquer, futbol, bungalou. Lexicalització: procés d'agrupació n un ordre determinat d'uns mots l significat dl qual sunitari, no s pot deduir el significat d la suma d significats d cada mot. -Compostos sintagmàtics: unitats lèxikes amb forma d sintagma i ekivaln a la categ gram al voltant d la qual són formats .-nomi: ekivalen a un nom i s formen x 2 noms (cotxe bomba),prep o conj enmig (blat d moro,mel i mató nom+prep+inf (màkina d'afaitar) ,nom+adj (alta tnsió) o det+nom(3ªedat). -adj: ekivalen a un adj i s formen amb un adj+un altre elemnt(blau cel,figa tova,blau marí) verbls: ekivalen a un verb, vb+nom (plegar veles) vb+inf (deixar-se caure) vb+prep+nom (posar n escena) vb+ad j (filar prima)vb+adv(fer fora). Locucions: unitats lèxikes formades x diversos elemnts i ekivaln a una categ diferent d la k té la paraula principal -Adv: a poc a poc, de gom a gom, d pressa, en va -prep: abans d, fora d, a causa d -conj: abans k, x tal k, així k, tot seguit k. Frases fetes: expressions lxicalitzades k contenen un verb i altres elemnts, l seu significat ekival a una idea o anunciat.Neologismes: paraula nova, d'aparició recent k la llngua forma a partir dls recursos propis o bé manllevant-la a una altra llngua neologismes: -Manlleus a l'anglès (dopatge, internet, zoom, xat) francès (suflé) italià (tifosi) -Creació a partir d rcursos propis(derivació,composició// formants cultes// markes cm a genèrics(kleenex, walkman, vamba) //truncació, sigles, acrònims //altres rcursos: varietats socials d la llngua coco x cervell, derivacions no previstes alcaldable o a partir d noms propis pujolista.




Entradas relacionadas: