L´estirp de l´horror:

Enviado por Aracor y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

 
Resumen:

Tot  va començar ambl´arribada d´un extranger que volia fer negocis amb el vell Macià.

Un dia l´extranger, Nordahl Skram, assessina a una jovecriada d´en Macià i el penchen.

Més tard, Maria, las filla d´en Macià, te un fill productede les seues relacions amb Nordahl.

Maria va fugir i en Macià es va fer carreg de Tomeu, al seunet.

Tomeu, sempre va estar marginat per la gent del poble, menysper un company que s´anomenava Gerard, del qual es va fer amic.

Els anys van pasar i Gerard es va casar.

Tomeu va heredar el màs d´en Macià i va fer proyectes pelfutur del màs, pero va arribar l´época en que es va acavar el treball.

Tomeu, fart de tindre una vida tan desgraciada, es vaarrancar del coll la medalla del seu pare, la qual estava maleida, i va fugir.

En el poble, va haver un temps en el que ningú savia res deTomeu, fins que va assessinar a una dona i es va portar al seu fill.

Un diumenge, en l´església del poble, va entrar Tomeu i totsels que hi havien en l´església, entre els qual es trovaven Gerard i la seuadona, van estar inquietants i atemorits.

Quan van surtir fora de l´església Gerard i Tomeu, hi vanestar esperant-los uns quants del poble per a ferne justicia. Aleshores, algúde la multitud va disparar Tomeu i el va matar.

Gerard, va arribar a la seua casa i es va encontrar el nedóque Tomeu hi havia raptat.

Gerard es va fer carreg d´aquell xiquet que es va anomenarJordi, el qual va heredar tot el más d´en Macià i n o va tindre els mateixosproblemas que van tindre els seus antepasats.



Opinió Personal:

Sincerament,aquest llibre m´agradat perque l´he vist interesant.

M´havien dit queaquest llibre era aborrit perque no dona rés de por, pero a mi m´agradatbastant..

 

Al principi, no m´enterava de rés, pero després ja me ivaendinxant en l´historia.

 

Lo que no m´agradat rés del llibre és que no conta en que estransformen Nordahl Skram i Tomeu.

 

Jo diria que es convirteisen en una especie de vampirs quemoseguen els colls de les seues víctimes i que la medalla eisa tan extranyaimpedisc que es transformen en aquells esers tan salvatges.

 

La forma de descriure als personatjes es bona, i també laforma de descriure els llocs i les estacions de l´any.

 

No sé si la intenció de l´autor era dar por al que legeix elllibre,  pero sincerament a mi no me hadonat rés de por.


Entradas relacionadas: