Lesions i violència de gènere: nous tipus delictius

Els nous tipus delictius introduïts per la llei contra la violència de gènere

Aquesta llei ja introduït entre d’altres dos nous supòsits qualificats de lesions a l’article 148. El increment punitiu radica en el fet de ser l’ofesa l’esposa o una dona lligada amb el subjecte actiu per una relació d’afectivitat malgrat que no hi hagi convivència.

Per a explicar la qualificació penal de certes conductes atenent al sexe de la víctima i de l’autor, la doctrina ha recorregut a la idea de la discriminació positiva, basada en l’existència de situacions de vulnerabilitat. Que comporta a haver de corregir situacions de desigualtat conforme a un doble cànon de necessitat i de proporcionalitat. El fet de que el subjecte actiu hagi de ser un home exclou les conductes efectuades en el marc de relacions homosexuals. Una part de la doctrina considera que la regulació penal continguda en la llei de violència de gènere introdueix una desigualtat no raonable, lesiva del dret a la igualtat proclamada a l’art. 14 CE que prohibeix el tracte discriminatori per raó de sexe.L’art. 149 tipifica els supòsits mes greus de lesions. Conté conceptes problemàtics en termes de seguretat jurídica com el de membre principal o gravetat de la deformitat. Doncs ens trobem davant de conceptes valoratius. Cal remarcar l’absència d’un tractament qualificador adequat de la problemàtica del tràfic d’òrgans.Les lesions de l’art.149 tenen com a element comú la nota de permanència, es a dir, la impossibilitat de curació o el manteniment d’una secuela física. El supòsit contempla tan la pèrdua d’un membre com la d’un òrgan, es a dir, que és contemplen les parts internes del cos humà.Un dels aspectes més discutibles es planteja a l’hora de determinar la gravetat d’una malaltia somàtica o psíquica. En aquest cas, el criteri principal per a determinar la gravetat el trobem en la idea de permanència. Pel que fa a les mutilacions genitals, la seva inclusió es conseqüència de la preocupació per la problemàtica de certes pràctiques com la ablació del clítoris practicada per alguns immigrants africans. El codi preveu com a novetat la imposició facultativa de la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat com a tutela, curatela, guarda o acolliment. El fet de que aquestes mutilacions genitals femenines puguin estar practicades per persones pertanyents a ètnies o grups culturals que no s’han integrat social i culturalment a la societat europea obliga a una flexibilitat a l’hora de valorar la culpabilitat, cosa que fa possible l’aplicació de les regles de l’error de prohibició.

Cap la comissió del delicte mitjançant dol directe o eventual i també la causació culposa o imprudent. El delicte admet la temptativa.

Significat del delicte

Els arts. 152 i 621 tipifiquen expressament com a delicte o falta, respectivament, les diverses modalitats de lesions culposes mitjançant la remissió expressa als corresponent tipus dolosos. A l’art. 152 trobem els supòsits d’imprudència greu, mentre que al 621 trobem els d’imprudència lleu.

El tractament jurídic de les lesions culposes constitutives de delicte i de falta és diferencia, en primer lloc per les penes aplicables, en segon lloc pel tractament processal, i en tercer lloc pel regim de perseguibilitat, ja que en les faltes es necessària la denuncia de la persona ofesa.Per a diferenciar la imprudència greu de la lleu hem d’acudir a valorar la manca d’atenció més absoluta o l’absència del deure de cura més elemental. Alguns exemples serien l’error en la utilització d’armes per part de caçadors o membres dels cossos de seguretat i en l’àmbit del trànsit la conducció sota la influència de drogues o alcohol, la desatenció d’una senyal d’stop, la invasió del carril contrari en carreteres sense visibilitat, els avançaments perillosos, etc.Aquest article preveu la imposició obligatòria i acumulada a la pena privativa de llibertat, la de privació del dret de conduir vehicles a motor o ciclomotors o del dret a la tinença d’armes.Pel que fa a la imprudència professional, la infracció de la norma pot manifestar-se tan en la realització d’una activitat perillosa sense la preparació tècnica necessària, com en una indeguda aplicació dels coneixements per falta d’atenció o diligència.

VIOLÈNCIA FÍSICA O PSÍQUICA EN L’ÀMBIT FAMILIAR

El nou tipus delictiu s’estructura sobre la base d’alguns maltractaments, lesions o amenaces, que fins ara eren constitutives de falta, amb la condició de que es produeixin dintre del grup familiar o en l’àmbit de relacions legalment definides. També s’afegeix la tipificació com a delicte la causació de danys psíquics.

Existeix un tipus qualificat quan concorre alternativament alguns dels següents supòsits:

Presència de menors

1. Utilització d’armes
2. Domicili comú o de la víctima
3. Quebrantament d’una mesura de protecció

És preveu com a penes alternatives a la de presó la de treballs en benefici de la comunitat. També s’han d’acumular preceptivament la de tinença d’armes i la d’inhabilitació especial per a l’exercici de drets en l’àmbit familiar si bé, aquesta es facultativa i per aplicar-se s’haurà de valorar l’interes del menor o incapaç