Lesenes colosseu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,11 KB
COLOSSEU
O AMFITEATRE FLAVI Aquesta obra
Arquitectònica anomenada Colosseu o Amfiteatre Flavi va ser fet per un autor
Desconegut però hem pogut saber que va ser començat a construir pel mandat de
L’emperador
Flavi Vespasià al segle I a.C, concretament entre el 72 i 80 i va Ser inaugurat l’any 80 per Tit. En aquell moment atesa la impossibilitat de Governar un territori tan gran, es trenca amb la monarquia i s’opta per un nou Sistema polític, liderat per un emperador i es divideix el territori en Províncies. A més, va ser un gran període de romanització i de globalització Cultural. Cal afegir que hi havia una sòlida estructura social, judicial, Política i comercial, l’emperador representava el màxim poder, és a dir, el cim Jeràrquic. Es va crear el dret ROMà i per últim, va ser el moment de màxima Expansió de l’Imperi ROMà. Aquest amfiteatre fet de blocs de marbre travertí, Formigó, maó, pedra i estuc es troba a Roma, una de les ciutats més gran, tenia Més d’un milió d’habitants al segle I a.C i quan va caure l’Imperi va passar a Ser Constantinoble. Utilitza un estil ROMà imperial. Es va construir sobre les Ruïnes d’un gran part creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea. Es troba situat en un dels extrems de l’antic fòrum de la ciutat de Roma i Proper al circ Màxim. Aquesta obra arquitectònica s’anomena colosseu per la Gran estàtua de 40 m que hi havia de l’emperador Neró que estava a prop del Monument. En aquest s’hi celebraven espectacles de lluita entre gladiadors (munera
) i feres salvatges (venationes) i, fins i tot, s’hi Escenificaven batalles històriques i naumàquies (batalles navals), per a les Quals omplien l’arena d’aigua, lo dolent és que eren molt cares i es van fer Molt poques. Els espectales fets en aquest amfiteatre eren molt diferents als Grecs, ja que eren més grollers i només tenen una funció lúdica. L’entrada era Gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social. La construcció De l’Amfiteatre Flavi va ser considerada com un regal de l’emperador del poble, Amb el qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la Seva divinitat. L’emperador podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o Baixant el polze. Aquesta obra arquitectònica s’erigeix sobre un podi o estilòbat. Podem veure que té una forma oval, de dos teatres junts. Pel que fa a la Planta, és el·líptica i defineix l’espai de manera concèntrica. Aixeca una Estructura de dos pilars mitjançant els arcs de mig punt i es va duplicant cada Cop que es fa més alt per tal d’aguantar tot el pes. Al centre hi ha l’arena, On tenien lloc els espectacles, i al voltant hi ha la càvea, lloc on es situen Les graderies en les qual s’asseien els 5000 espectadors que podia arribar a Acollir. L’emperador estava a la primera graderia i els primeres eren els més Rics i s’anava pujant. I aquesta es dividia segons les diferents classes Socials. L’accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. A Partir d’aquí, hi ha una organització de galeries anulars i radials coronades Per voltes de canó i d’aresta que permetien la circulació a tot el recinte. Les Comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que Donaven accés a les graderies a través d’unes portes anomenades vomitoris. Sota De l’arena, al subsòl, hi havia una obra de maons que servia per guardar les Diferents dependències de serveis, també i havien cel·les per a ls feres i Estava dotada amb un sistema d’impermeabilitat de conducció de l’aigua capaç de Transformar l’arena en una gran piscina (naumàquia). Pel que fa a la façana Exterior, els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs De mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament Purament decoratiu. I aquests pissos mitjançant els arcs marquen l’evolució Estilística. El primer nivell podem veure que utilitzen les columnes d’estil Dòric (toscà). La base esta dividida en dos estereòbats i un estilobat. El fust Es totalment llis, sobre d’aquest hi ha el collarí que permet unir-lo amb el capitell, Dividit en l’equí que permet passar de la forma cilíndrica a una forma quadrada i després hi ha l’àbac. Sobre hi ha l’arquitrau que és simple i sense ornamentacions, a continuació hi Ha el fris que és totalment llis, és a dir, no està dividit com és normal en Els tríglifs i la mètopa i, per últim, Hi ha la cornisa. Al segon nivell hi ha les columnes d’estil jònic la base de Les quals està dividia entre el tor i la escòcia. Sobre d’aquesta hi ha el fust Que és totalment llis i sense ornamentacions. Després trobem el capitell que Destaca per tindre les volutes, és a dir, la forma d’espiral propi d’aquest Estil, a continuació hi ha l’arquitrau dividit en tres franges superposades i El fris totalment llis. Per últim, trobem una cornisa elaborada i poc sortint i Hi havia també escultures que representaven déus i atletes.El tercer nivell Estan formats per columnes d’estil corinti, la base està dividida en dos bossells i dues escòcies, Dalt d’aquesta base hi ha el fust que podem veure que és totalment llis. Sobre D’aquest hi ha el capitell que es caracteritza per estar decorat per fulles D’acant que són pròpies d’aquest estil, utilitzat sempre pels romans. A Continuació trobem l’arquitrau que està format per tres franges superposades. Sobre hi ha el fris simple i sense ornamentacions i per últim, trobem una Cornisa elaborada i poc sortint. Hi havia escultures que representaven atletes I déus. El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb Pilastres adossades i petites finestres rectangulars. Estava decorat amb Lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium
) que protegia els espectadors De la pluja i del sol. I també hi havia medalles que reproduïen els déus.L’amfiteatre Flavi està molt influenciat dels teatres grecs com el d’Epidaure, ja que Aquesta tipologia, arquitectònicament pròpia dels romans, consistia en la uníó De dos teatres. Es va influenciar en autors com Marcello del segle 13 a.C i es Va influenciar en la superposició d’ordres als diferents pisos que era propi de L’hel·lenisme. Va servir com a model posterior pel Renaixement (Albertí) i el Barroc. Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l’arena al Subsòl van ser un model prototípic molt seguit en la construcció d’altres Amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions han servit de model per a la Construcció de recintes esportius moderns, entre els quals, destaquen els Estadis de futbol i les places de toros. Per últim, trobem l’amfiteatre de Nimes, a Espanya hi ha a Tarragona, Mèrida...: a Itàlia hi ha a Verona i Pompeia, etc.
Flavi Vespasià al segle I a.C, concretament entre el 72 i 80 i va Ser inaugurat l’any 80 per Tit. En aquell moment atesa la impossibilitat de Governar un territori tan gran, es trenca amb la monarquia i s’opta per un nou Sistema polític, liderat per un emperador i es divideix el territori en Províncies. A més, va ser un gran període de romanització i de globalització Cultural. Cal afegir que hi havia una sòlida estructura social, judicial, Política i comercial, l’emperador representava el màxim poder, és a dir, el cim Jeràrquic. Es va crear el dret ROMà i per últim, va ser el moment de màxima Expansió de l’Imperi ROMà. Aquest amfiteatre fet de blocs de marbre travertí, Formigó, maó, pedra i estuc es troba a Roma, una de les ciutats més gran, tenia Més d’un milió d’habitants al segle I a.C i quan va caure l’Imperi va passar a Ser Constantinoble. Utilitza un estil ROMà imperial. Es va construir sobre les Ruïnes d’un gran part creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea. Es troba situat en un dels extrems de l’antic fòrum de la ciutat de Roma i Proper al circ Màxim. Aquesta obra arquitectònica s’anomena colosseu per la Gran estàtua de 40 m que hi havia de l’emperador Neró que estava a prop del Monument. En aquest s’hi celebraven espectacles de lluita entre gladiadors (munera
) i feres salvatges (venationes) i, fins i tot, s’hi Escenificaven batalles històriques i naumàquies (batalles navals), per a les Quals omplien l’arena d’aigua, lo dolent és que eren molt cares i es van fer Molt poques. Els espectales fets en aquest amfiteatre eren molt diferents als Grecs, ja que eren més grollers i només tenen una funció lúdica. L’entrada era Gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social. La construcció De l’Amfiteatre Flavi va ser considerada com un regal de l’emperador del poble, Amb el qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la Seva divinitat. L’emperador podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o Baixant el polze. Aquesta obra arquitectònica s’erigeix sobre un podi o estilòbat. Podem veure que té una forma oval, de dos teatres junts. Pel que fa a la Planta, és el·líptica i defineix l’espai de manera concèntrica. Aixeca una Estructura de dos pilars mitjançant els arcs de mig punt i es va duplicant cada Cop que es fa més alt per tal d’aguantar tot el pes. Al centre hi ha l’arena, On tenien lloc els espectacles, i al voltant hi ha la càvea, lloc on es situen Les graderies en les qual s’asseien els 5000 espectadors que podia arribar a Acollir. L’emperador estava a la primera graderia i els primeres eren els més Rics i s’anava pujant. I aquesta es dividia segons les diferents classes Socials. L’accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. A Partir d’aquí, hi ha una organització de galeries anulars i radials coronades Per voltes de canó i d’aresta que permetien la circulació a tot el recinte. Les Comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que Donaven accés a les graderies a través d’unes portes anomenades vomitoris. Sota De l’arena, al subsòl, hi havia una obra de maons que servia per guardar les Diferents dependències de serveis, també i havien cel·les per a ls feres i Estava dotada amb un sistema d’impermeabilitat de conducció de l’aigua capaç de Transformar l’arena en una gran piscina (naumàquia). Pel que fa a la façana Exterior, els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs De mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament Purament decoratiu. I aquests pissos mitjançant els arcs marquen l’evolució Estilística. El primer nivell podem veure que utilitzen les columnes d’estil Dòric (toscà). La base esta dividida en dos estereòbats i un estilobat. El fust Es totalment llis, sobre d’aquest hi ha el collarí que permet unir-lo amb el capitell, Dividit en l’equí que permet passar de la forma cilíndrica a una forma quadrada i després hi ha l’àbac. Sobre hi ha l’arquitrau que és simple i sense ornamentacions, a continuació hi Ha el fris que és totalment llis, és a dir, no està dividit com és normal en Els tríglifs i la mètopa i, per últim, Hi ha la cornisa. Al segon nivell hi ha les columnes d’estil jònic la base de Les quals està dividia entre el tor i la escòcia. Sobre d’aquesta hi ha el fust Que és totalment llis i sense ornamentacions. Després trobem el capitell que Destaca per tindre les volutes, és a dir, la forma d’espiral propi d’aquest Estil, a continuació hi ha l’arquitrau dividit en tres franges superposades i El fris totalment llis. Per últim, trobem una cornisa elaborada i poc sortint i Hi havia també escultures que representaven déus i atletes.El tercer nivell Estan formats per columnes d’estil corinti, la base està dividida en dos bossells i dues escòcies, Dalt d’aquesta base hi ha el fust que podem veure que és totalment llis. Sobre D’aquest hi ha el capitell que es caracteritza per estar decorat per fulles D’acant que són pròpies d’aquest estil, utilitzat sempre pels romans. A Continuació trobem l’arquitrau que està format per tres franges superposades. Sobre hi ha el fris simple i sense ornamentacions i per últim, trobem una Cornisa elaborada i poc sortint. Hi havia escultures que representaven atletes I déus. El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb Pilastres adossades i petites finestres rectangulars. Estava decorat amb Lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium
) que protegia els espectadors De la pluja i del sol. I també hi havia medalles que reproduïen els déus.L’amfiteatre Flavi està molt influenciat dels teatres grecs com el d’Epidaure, ja que Aquesta tipologia, arquitectònicament pròpia dels romans, consistia en la uníó De dos teatres. Es va influenciar en autors com Marcello del segle 13 a.C i es Va influenciar en la superposició d’ordres als diferents pisos que era propi de L’hel·lenisme. Va servir com a model posterior pel Renaixement (Albertí) i el Barroc. Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l’arena al Subsòl van ser un model prototípic molt seguit en la construcció d’altres Amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions han servit de model per a la Construcció de recintes esportius moderns, entre els quals, destaquen els Estadis de futbol i les places de toros. Per últim, trobem l’amfiteatre de Nimes, a Espanya hi ha a Tarragona, Mèrida...: a Itàlia hi ha a Verona i Pompeia, etc.