Les formes del relleu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,77 KB

 
sistma morfoclimàtic d ls zons frds: glacrsglacra: ma sa d gl prmannt originada pr l’acumulació, la compactació i la transformació d nu. s dsplaça pr la sup. trrstr.
en akys yocs on la tmpratura s manté pr sota dls 0ºc durant tot l’any, als cims muntanyosos i a ls rodalis dls 2 pols.

tipus:
·
caskt.l gl flueix en tots ls dirccions, fins arribar al mar. ayà forma 1a plataforma glacial d gl flotant, k s manté 1ida al continnt.ls icbrgs sónls trossos d gl k s’ an dsprès d’aksta.
·
alpí. són ls situads als cims d ls muntanys on i a nus prpètus a causa d ls baixs tmpraturs

procssos golÒgics ralitzats pr ls glacrs.· mtorització i erosió:
mtorització d tipus mcànic.
l’erosió és immnsa i s ralitza d dus manrs:
- arrncada:l gl arrnca i arrossgals fragmnts d ls roks, dixant-ls ratyads.
- abrasió: polimnt d la suprfície d ls roks k xtn a t5erml gl ils matrials k transxta.ls fragmnts polvoritzats s’incorxen al gl d la glacra.
roks amoltonads: a la cara orientada cap al naixemnt d la glacral gl produeix 1a erosió pr abrasió il pndnt s suavitza. a la cara orientada enl sntit d l’avançamnt, l’erosió és d’arrncada, la roca té ratyads il pndnt és més abrupt.

·
transxt
pot arrossgar roks d grans dimnsions (blocs erràtics) k cap altr agnt gològic no pot. no fa 1 transxt slctiu. arrossga 1a barrja d matrials d divrss mids (
tiys).

· s
dimntació
els tiys s dipositn i formn
morns.

parts d’una glacra alpina
3 parts:
·
circ: zona circular situada a la part més alta d la glacra, on s’ i acumula la n e u.

·
yengua: riu d gl pr on avança la glacra. la vlocitat d’avançamnt és més gran a la zona cntral k als latrals. la yengua acostuma a prsntar fracturs imxtants.
avança i s fa més yarga durant ls èpoks d rfrdamnt i rtrocdix sil clima s torna més suau

·
morns: zons on s produeix la sdimntació dls matrials. són d 3 tipus:
- morna trminal: on acaba la glacra i s fonl gl, formant 1 yac o riu.
- morns latrals: formads pls matrials k diposita la yengua als 2 costats. si s’unixen ls yenws d dus glacrs k circuln xal·llamnt enmig s’ i forma 1a morna cntral.
- morna d fons: dipòsits arrossgats pl fons d la yengua glacial.

emprmts k dixa 1a glacra:
quan ls glacrs dsaparixen, ls principals emprmts són:
- cubta: dprssió en forma d bol, excavada pr 1 circ k acostuma a sr ocupada pr 1 yac
- vay en forma d u: pr on discorria la yengua
- morns: acumulacions d tiys k a dipositat la glacra. d vgads obturn la vay i formn yacs.
- orn o cim piramidal: rsultat dl dsgast dl cim d la muntanya, ralitzat pr 2 circs o més.
- vays pnjads: rsts d’antigus glacrs scundàris k acostumavn a circular pr 1a altura suprior. acabn a ls spatyers, (vors aguds k marknl dsnivy i k dsprés formn cascads)
- crstria: structura muntanyosa d’arsts aguds, originada pr l’acció erosiva d ls yenws d dus glacrs k discorrn en xal·ll.
- fiords: vays glacials ocupads pl mar


sistma morfoclimàtic d ls zons tmprads
stan situads entrls 40º ils 60º d latitud i tnn 1a tmpratura mitjana d 10ºc; ls plugs són abundants i ls stacions climàtiks stan molt marcads. l’agnt gològic k i prdomina és l’aigua.
l’enrgia dls torrnts i rius stà en funció dl cabal d’aigua k transxtn i d la vlocitat dl corrnt, k crix quan augmntal pndnt pr on discorr.

torrnts
corrnts d’aigua ocasionals i intrmitnts k discorrn pr 1 trrny d pndnt molt fort.l su cabal s rstringix a dtrminads èpoks: durantl dsgl o dsprés d’una prcipitació abundant.
3 parts:
·
conca d rcpció: zona suprior on s runixen ls aiws i s concntrn. i prdomina l’erosió.
·
canal d dsguàs: zona mitjana k forma la yera d gl pr on circula l’aigua a gran vlocitat.
·
con d djcció o vntay al·luvial: on acabal torrnt. s’ i produeix la sdimntació sobtada. l’aigua prd vlocitat d manra brusca.
rius
corrnts d’aigua prmannts i canalitzats k circuln pr 1 trrny d mnor pndnt kls torrnts.
s’alimntn d ls prcipitacions d nu p pluja k acostumn a arribar- i pls torrnts d muntanya.
fan 1 transxt slctiu.ls matrials són conduïts i arrncats pr ordr d major a mnor mida.ls sdimnts fluvials tnnl nom d’al·luvions.
el podr d transxt augmnta o disminueix quan o fal cabal. la quantitat màxima d cabal s’obsrva en ls èpoks d crscuda. durant l’stiatg,l cabal és mínim.
a msura k transcorrl curs,l cabal va augmntant gràcis a ls aiws k s’ i abokn.
el curs s dividix en 3 trams:
·
curs alt:l riu té 1a gran enrgia, discorr a gran vlocitat i o prdominn l’erosió il transxt. akst gran podr erosiu fa k la vay fluvial adopti forma d v o formi gorgs quan travssa zons rocoss.ls ràpids i cascads són frqüents.

·
curs mitjà:l pndnt disminueix, prd vlocitat i prd podr erosiu.l transxt s fa més lnt i provoca k la vay s vagi omplint ambls sdimnts k ja no s podn arrossgar.
la yera s’amplia formant 1a vay d fons pla amb forma d’obi (plana d’inundació) k s’inunda d tant en tant. en cada dsbordamnt, s’ompl d sdimnts fluvials dipositats pl riu.
el traçat pot tnir forms difrnts:
- rct: quan l riu té molta enrgia en akst tram.
- anastomitzat: quanl riu té mnys enrgia, s formn barrs a la mitat d la yera, k s bifurca en 2 canals.
- mandriform: sil riu a prdut quasi tota l’enrgia, la yera traça 1a camí d corbs (mandrs)
en 1 mandr, l’aigua k circula pr la part extrior té més força k la k circula pr la part intrior. pr això s produeix erosió a la part extrior d ls costs i sdimntació a la intrior
dsprés d’un príod d tmps dtrminat,l mandr evoluciona i forma 1
mandr abandonat.
ls
trrasss fluvials s formn pr l’erosió vrtical k exercixenls rius sobr la plana d’inundació. quanl riu s’encaixa enl trrny, l’antiga plana d’inundació no tona a sr ocupada i als ors kda com 1 sglaó.

·
curs baix: situat a la dsmbocadura dl riu i ls svs rodalis. s’ i produeix la sdimntació. ls forms més abituals d la trobada riu-mar són:
- dlta: quanl riu dipositals sdimnts tocant la dsmbocadura i dsguassa pr divrsos canals.
- stuari: dscarrga ls aiws pr 1a sola boca.
- ria: en ocasions en quèl mar inunda la vay fluvial k s troba pr sota dl su nivy.

Entradas relacionadas: