Legítima Defensa al Codi Penal: Requisits, Excés i Tipus

La Legítima Defensa (Article 20.4 del Codi Penal)

Intenta legitimar l’acció defensiva front a un atac injust. L’explicació més generalitzada actual que fonamenta la legítima defensa és la Tesi del Doble Fonament. Aquesta teoria defensa que el fonament de la legítima defensa rau tant en la necessitat de l’autoprotecció com en la idea de la defensa del dret. D’una banda, la defensa té un fonament individual (estem legitimats a autoprotegir-nos) i un fonament supra-individual (la idea de defensar el dret). No hi ha una exigència absoluta de proporcionalitat. S’entén que l’agressor i qui es defensa no estan en les mateixes condicions jurídiques, perquè el primer ha iniciat una agressió il·legítima. Els requisits de la legítima defensa són tres:

Requisits de la Legítima Defensa

• Agressió Il·legítima

  Es considera un requisit essencial. L’atac il·legítim s’acostuma a identificar amb un comportament actiu. L’agressió, l’atac injust, ha de ser real (objectivament s’ha d’haver produït, no només ha de ser percebuda com una agressió il·legítima per la persona, però objectivament no ho és) i ha de ser actual (l’agressió ha d’estar a punt de produir-se o s’ha d’estar produint). No hi ha legítima defensa quan l’agressió ha finalitzat. L’agressió ha de ser un fet típic i antijurídic.

• Necessitat Racional de Defensa (Concreta i Abstracta)

  La necessitat de defensa s’entén en sentit abstracte quan cal defensar un interès. La defensa en concret és el mitjà que s’ha emprat per a repel·lir l’agressió. La intensitat de la defensa ha de ser adequada a la intensitat de l’atac, tenint en compte la capacitat de la persona per a defensar-se en aquell moment. La necessitat de defensa en abstracte es refereix a la situació en què es requereix defensar-se front a una agressió il·legítima. La necessitat en concret de defensar-se implica emprar un instrument racional per a la defensa. L’Ordenament Jurídic (OJ) vol que no t’excedeixis en la reacció defensiva. Si això succeeix, mancarà la necessitat de defensa en abstracte, però això no impedirà l’aplicació de l’eximent incompleta.

• Falta o Manca de Provocació Suficient per Part del Defensor

  La persona que actua en legítima defensa no ha de provocar l’agressió il·legítima. Si la persona que actua en legítima defensa realitza una provocació, no podrà al·legar legítima defensa completa.

Element Subjectiu en la Legítima Defensa

A banda dels tres requisits objectius abans citats, cal un element subjectiu en la legítima defensa, tal com passa en totes les causes de justificació. Cal que la persona conegui i vulgui els beneficis de la causa de justificació, és a dir, ha de saber que està actuant en legítima defensa.

Tipus d'Excés en la Legítima Defensa

L’excés en la legítima defensa pot ser de dos tipus:

• Excés Extensiu en la Legítima Defensa

  Es produeix quan manca la necessitat de defensar-se en abstracte. Manca l’agressió il·legítima. No hi ha necessitat en abstracte de defensar-se. En aquests casos, no hi ha cap mena de reducció o rebaixa en la pena.

• Excés Intensiu de la Legítima Defensa

  Hi ha un excés en la reacció, ja que manca la necessitat de defensar-se en concret, tot i que la necessitat de defensar-se en abstracte existeix. S’ha excedit en la reacció defensiva, però calia una reacció defensiva. S’aplicarà, en aquests casos, una eximent incompleta. És un cas de legítima defensa incompleta. L’article 68 del Codi Penal exposa quina és la rebaixa penal en els casos de legítima defensa. En els casos d’eximent incompleta, la rebaixa serà d’un o dos graus.

Legítima Defensa Putativa

Quan es parla de legítima defensa putativa, es refereix a la situació en què el subjecte creu erròniament que concorren els pressupòsits objectius de la causa de justificació. Pensa que algú l’està agredint il·legítimament quan no és així. Es resolen d’acord amb les regles de l’error, de manera similar als casos d’error de tipus o error de prohibició (aplicació d’una pena amb una reducció d’un o dos graus al delicte comès).