Laocoont i els seus fills fitxa tecnica

FITXA 12: LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

FITXA TÈCNICA

Títol :

Laocoont i els seus fills

Autor :  Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes

Cronologia:  segle III-II aC

Tipologia: escultura exempta

Material: original en bronze, còpia romana en marbre

Estil: grec hel·lenístic

Tema: mitològic

Localització: Musei Vaticani (Roma)

CONTEXT HISTÒRIC

Cronologia: Segle III - II aC.

El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat l’any 1507 entre les restes de la Domus Àurea a Roma. En funció de diversos estudis s’ha considerat que la còpia romana en marbre pertany al segle I dC.

Context: La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’Imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

El grup del
Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes que s’independitzà de Pèrsia en temps d’Alexandre i que no només va aconseguir defensar la seva llibertat sinó que formarà un petit Imperi que abraçarà part de la costa d’Àsia Menor. En aquesta època de riquesa i esplendor es desenvolupa una brillant escola d’escultura, de la qual el grup escultòric atribuït a Agesandre i els seus dos fills Polidor i Atenodor, n’és un dels màxim exponent.L’escola de Rodes es caracteritza per realitzar escultures monumentals i colossals, que destaquen pel patetisme, la tensió i el moviment.

En el període hel·lenístic, tot i que Atenes manté, en certa manera, el seu prestigi, sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El grup, presentat de manera frontal essent una escultura exempta (embalum rodó) s’organitza a l’entorn de la figura principal del sacerdot que lluita per alliberar-se de l’atac de dues serps. Mentrestant els seus fills, a ambdós costats, sembla que no tinguin prou força per escapar-se.

Tot i ser una escultura exempta, el grup està representat de manera frontal (unifacial, predomini i major detallisme per davant que des dels altres angles).

Aquesta escultura es caracteritza pel dinamisme i l’expressivitat (característic del període hel·lenístic).

L’obra s’estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges – Laocoont al vèrtex superior- . També s’observa una diagonal que creua tot el grup baixant  des de la part superior esquerra (del colze dret fins al peu esquerre de Laocoont). Aquestes diagonals dónen unitat a l’acció dels tres personatges. El moviment del conjunt escultòric es veu reforçat per:

- el dinamisme intens de les dues serps que serveixen com a nexe d’uníó entre les figures, alhora que envolten els cossos i donen també sensació de moviment.

- la sensació de tensió extrema dels cossos, que tenen la musculatura molt treballada i expressen la perfecció anatòmica (sobretot la figura central) heretada del període clàssic. És per aquest motiu que l’autor representa les figures dels infants amb un cos musculat però amb unes proporcions més reduïdes. La figura del vell destaca per la seva anatomia i pel seu rostre angoixat. És també el personatge més treballat.

Aquest idealisme formal (tractament de la musculatura, per exemple) es conjuga amb una gran capacitat de representació de les emocions humanes, fet inherent al període hel·lenístic, que trenca els cànons de serenitat i equilibri. Els escultors capten perfectament el patiment (pathos)dels personatges reflectit en els rostres. En especial cal destacar l’expressió de dolor del sacerdot Laocoont, amb el front arrugat i la boca oberta.

La figura central i la de l’esquerra descansen sobre un pedestal, mentre que el de la dreta descansa sobre una base diferent. Aquesta base marca la horitzontalitat i l’equilibri enfront de la resta de l’obra, marcada pel moviment i la contorsió dels cossos.

En el cas de la figura de Laocoont hi ha un doble sofriment: l’angoixa per intentar salvar la pròpia vida afegit al fet que no pot fer res per ajudar els seus fills (eleva els ulls com una súplica als déus per un càstig injust).

Pel que fa a la tècnica i materials, l’escultura original era en bronze, segurament realitzada amb la tècnica de la cera perduda. El que conservem és una còpia romana, una talla en marbre. D’aquesta època destaquen escultures realitzades per decorar frisos i timpans de temples i altars, i escultures exemptes com la que analitzem. Totes es caracteritzen per tenir la figura humana com a tema central. Cal recordar que les escultures eren policromades.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

La temàtica de l’escultura és literària i mitològica.

Segons el mite de la guerra de Troia (Il·líada d’Homer), el sacerdot del temple de Troia, Laocoont, va advertir als seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta (ple de soldats grecs), ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada, ja que era una trampa. Així relata Virgili a la seva obra l’Eneida com va advertir Laocoont als ciutadans de Troia:

“Necis, no us fieu dels grecs ni tan sols quan us portin regals!”, Virgili, Eneida

De cop, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar a ell i als seus fills. El troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la deessa Atena i que si no l’acceptaven Troia seria destruïda.

Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents:

• Segons la mitología grega, Laocoont era un sacerdot d’Apol·lo i el seu càstig no tenia a veure amb la guerra, sinó  que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu.

• A la versió recollida a l’Eneida del poeta ROMà Virgili, va ser Atena  (partidària de la victòria grega) qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els explica Sinó.

En tots els casos, els escultors interpreten del tema el moment en què les serps ataquen el sacerdot i els seus fills, i com ells lluiten desesperadament per sobreviure.

El grup escultòric va ser trobar el 1506 entre les ruïnes del Palau de Neró a Roma i en el seu moment sembla que l’artista del Renaixement, Miquel Àngel, hi era present acompanyant l’arquitecte de papa Juli II, Giuliano da Sangallo. La impressió que els va causar va ser extraordinària fins al punt que l’artista florentí hi va saber veure la terribilità
. Que ell mateix traslladarà a les seves escultures.

Pel que fa a la funció, l’escultura estava destinada a Roma, pensada per a decorar cases importants, en aquest cas,el palau de l’emperador.

L’atribució i la datació, després de la troballa al Segle XVI, no es van produir fins al 1957 quan un grup d’estudiosos varen poder atribuir l’autoria d’aquesta obra als escultors esmentats de l’escola de Rodes (Agesandre i els seus fills) gràcies al descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments de l’Odissea d’Homer en una cova que havia estat la sala de banquets d’estiu de l’emperador Tiberi a Sperlonga, prop de Nàpols. Els noms d’aquests tres escultors estaven gravats en un dels grups, l’estil del qual és molt semblant al del Laocoont.

A partir de dades fidedignes, aquestes còpies romanes en marbre trobades a Sperlonga s’han datat al segle I dC, que és també la data atribuïda al Laocoont de manera unànime pels arqueòlegs. Actualment el grup escultòric es troba al Musei Vaticani a Roma.

MODELS I INFLUÈNCIES

L’escultura hel·lenística Déu molt a l’experiència tècnica del passat, i en alguns detalls encara té com a referent l’escultura clàssica dels segles V i IV aC.

Si el període clàssic va ser una font d’inspiració per la Renaixement, l’hel·lenístic ho va ser per al Barroc. Aquest conjunt és un magnífic exemple del barroquisme escultòric de l’hel·lenisme, que representa els cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme, igual com va fer segles després el genial escultor Barroc Bernini.