Laminació encreuada

Un estrat és un cos de roca sedimentària que correspon a un únic episodi de sedimentació, limitat per una superfície inferior (mur) i una superior (sostre). 
El límit entre estrats és marcat per : 1.Canvid de litologia 2. Superfícies de erosió 3.Superfícies de no-sedimentació 4.Fina capa pelítica que separa estrats d'igual o diferent naturalesa.   Lateralment, els estrats es van aprimant i s'atasconen amb d'altres. 

La informació que contenen els estrats prové de l'observació de diversos aspectes:

1. Contingut de fòssiñs. 2. Color 3.Composició litòlogica i mineral 4.Estructures sedimentàries. 

//2.Estructures sedimentàries

  serveixen per llegir el passat dels estrats, en distingim dos tipus: 1.Estructures de la superfície d'estratificació 2.Estructures internes. 

1rEDLSE

Podem trobar-les al mur o al sostre dels estrats i poden ser originals o motlles.

·Marques de corrent

Marques deixades pel moviment d'aigua, pot arrosegar pedres petites sobre el fons, i deixar estries que indiquen la direcció del corrent. /

·Esquerdes de retracció

Es formen en argiles quan fa temps que no plou. /

·Empremtes de pluja

Marques circulars a manera de petits cràters, deixades per l'acció de les gotes de pluja sobre una superfície perillosa. /

·Motlles de cristalls

Motlles deixats per sals cristal·lines característics d'ambients àrids.

/·Empremtes fòssils

Marques deixades per animals que es desplacen damunt de terrenys tous. Les petjades de vertebrats s'anomenen ICNITES.

/·Ripples o arrugues

Ondulacions superficials provocades pel flux d'un medi, sigui aigua o vent, que arrossega sorra a no gaire velocitat/.

·Bases erosives:

es donen quan l'estrat superior erosiona el sostre de l'inferior, quan aquesta erosió  va ser produïda per un antic curs d'aigua es parla de PALEOCANALS.

2nESTRINTER

·Estratificació massiva

Es dóna quan dins d'un estrat no s'observa cap mena d'estructura. Sol correspondre a episodies de sedimentació ràpida. /

·Laminació fina

Dind d'un estrat és possible distingit fines làmines de característiques diferents, com ara variació de color o petits canvis de litologia. /

·Laminació encreuada:

presenta làmines que no són paral·leles a l'estratificació, cap al mur són asimptòtiques però cap al sostre es posen en posició obliqua. /·

Granoclassificació

Presenta un canvi gradual de mida dels clasts, de manera que pot augmentar cap a la part superior de l'estrat o bé disminuir.

/·Bioturbació

Es dóna quan els organismes (crustacis, bivalbes..) han excavat galeries i han destruït la laminació totalment o parcialment, BURROW s'anomena cadascuna d'aquestes galeries.

//3. Interpretar el passat estudiant el present:

Principi de l'actualisme

Els processos geològics que actuen avui dia són els mateixos que van actuar en el passat.  A partir d'aquest principi, deduim que les condicions físiques, químiques i biològiques d'un medi actual poden comparar-se a les del mateix medi en el passat. Ex: el vent crea dunes de sorra al desert ara i abans.     Entenem per fàcies estratigràfica l'aspecte dels estrats, és a dir, la seva composició, podem deduir les condicions del medi en què es va produir la sedimentació en el passat.   
Per conca sedimentària entenem una depressió de l'escorça terrestre, de grans dimensions, on es produeix sedimentació, envoltada de zones de relleu, cap al centre de la conca, generalemtn tindrem els ambients més distals o allunyats de l'àrea font, on la major part dels sediments seran de caràcter autòcton i detrítics fins, als marges hi haurà els ambients més proximals, que rebran aportacions detrítiques grolleres al·lòctones de l'àrea font.                
    Podem definir un medi sedimentari o ambient sedimentari com una àrea que té unes condicions físiques i químiques ( i una organismes determinats) on hi ha sedimentació.   Els ambients sedimentaria es poden classificar en CONTINENTALS, MARINS I DE TRANSICIÓ.  

AMBIENTS CONTINENTALS:

  es  formen en condicions subaèries, presenten sediments detrítics amb coloracions vermelloses, a causa de l'oxidació del ferro en condicions aeròbiques.
  ·Fluvial ( MAT: detrítics, clasts arrodonits./ ES.SED: laminació encreuada, granoclassificació, bases erosives

ripples, marques de corrent en superfície./ FOSS: Poc abundants, poden trobar-se petjades o esquelets a les argiles). Correspon als rius i a la seva zona d'inundació, els sediments fluvials representen els cursos baixos, ja que són les zones on predomina la sedimentació.

// ·Al·luvial

(MAT:detrítics, predomini de conglomerats i bretxes / ESSED: Massiu, granoclassificació, bases erosives./ FOSS:Molt extranys.) correspon als cons de dejecció o ventalls al·luvials localitzats als marges de les serralades, on moren els torrents.

// ·Desèrtic: (

MAT: predomina la sorra molt ben classificada / ESTRSED: Laminació encreuada a gran escala i a petita escala (ripples)/ FOSS: molt extranys.) caract. D'ambients molt àrids, on el mitjà de trasport que predomina és el vent, es formen dipòsits de dunes on els clasts tenen una mida molt similar.

// ·Glacial

Regions ocupades per glacials, les temperatures mitjanes per sota de 0 graus sense habituallament d'aigua líquida ja que el gel és el principal medi de erosió, transport i sedimentació. Els dipòsits s'anomenen morenes i si són fòssils til·lites.

/ ·Lacustre i palustre

Medis lacustres corresponen a estanys, zones que són prou fondes perquè no hi hagi vegetació lluny de la riba, és possible que es donon les condicions de formació del carbó. Els medis lacustres són els pantans i aiguamolls, medis poc profunds on pot haver-hi vegetació arreu, les zones periglacials es formen uns sediments característics anomenats varves.

AMBIENTS MARINS:

Es troben sota les aigües marines, els estrats que s'hi formen acostumen a tenir coloracions grises i presenten carbonats, els estrats solen tenir extensions horitzontals més amplies i, en general, la presència de fòssils és un fet comú.    

·Plataforma continental

Zona que hi ha des del litoral fins al límit submarí del continent. Les plataformes no són contínues, estan tallades per canyons que s'endinsen fins als fons abissals. Podem distingir-hi una zona proximal ( la més propra al litoral influida per sedimentació  procedent del continent) . Es pot parlar d'una zona distal lluny de les aportacions detrítiques continentals, hi pot haver esculls marginals, adosats a les costes, i esculls de geometria circular (atols).   // ·

Talús i fons oceànic:

el talús representa el límit de l'escorça continental i adquireix pendents del 5% al 15%, se submerxeigen fins a 3.000 m o 6.000m de profunditat als fons abissals, al peu del talús s'acumulen els materials disposats a la part externa de la plataforma continental, que en alguns casos s'esllavissa, formen uns dipòsits sense estructura interna que s'anomenen slumps.  
 

AMBIENTS DE TRANSICIÓ:

  zones que limiten amb els ambients continentals i marins, estan subjectes a influències continentals i marines

.   ·Costaner (platges)

medi de transició de més abast, el factor fonamental que en controla la dinàmica és l'energia de l'aigua, capaç de portar i dipositar la sorra en zones litorals. El límit superior correspon a la zona on arriben les onades durant temporals. 

/ ·Deltaic:

materials arrosegats x riu són dipositats i posteriorment retreballats per l'aigua del mar formant deltes en forma d'onades.  Diversos ambients:
1.Plana deltaica (zona emergida, espoden alternar ambients palustres i fluvials) 2
.Front deltaic (té forma de talús, i es presenta en capes lleugerament inclinades de sorres i llims que van guanyant terreny al mar.) 3
.Prodelta(part més distal i profunda, on se sedimenten els llims i les argiles.) 

/ ·Albufera:

llacunes salades, més o menys allargades en direcció a la costa, zona poc profunda, limitada cap al mar per una barrera, però que pot estar comunicada per un o diversos canal, ambients de baixa energia, on es dipositen materials detrítics fins.

4.COLUMNA ESTRATIGRÀFICA: els estrats no tenen sempre la mateixa composició, sinó que un mateix estrat pot variar lateralment de litologia, es prodeueix els canvis laterals de fàcies.
     Una sèrie o columna estratigràfica és un conjunt d'estrats que s'han sedimentat en un lloc de manera consecutiva. A través de la columna estratigràfica, es pot observar

com els ambients sedimentaris han anat variant amb el pas del temps.  

Els casos en els que la sedimentació no s'ha produït de manera contínua, és a dir , entre dos estrats hi ha un període en el qual no es produeix sedimentació, s'anomena discontinuïtats estratigràfiques.       
Anomenem hiat l'absència de sedimentació entre el sostre d'un estrat i el mur següent, el buit erosiu serveix per anomenar l'interval de temps representat per materials que es van sedimentar i van ser erosionats més endevant.
Llacuna estratigràfica, es l'absència de dìpòsits corresponents a un lapse que manquen a causa d'un buit erosiu o a un hiat.   Quan els estrats consecutius es representen paral·lels diem que són concordants.
Quan no són paral·lels, llavors s'anomenen discordants.
  La discordança angular és determinada per un pla que separa netament els estrats inferiors. En la discordança progressiva  els estrats van canviant d'angle gradualment.  La discordança progressiva es forma quan hi ha agut un plegament o basculament d'estrats i, mentre en un extrem tenia lloc erosió o peneplanació de la superfície, en l'altre es donava sedimentació. Entenem per correlació la comparació de dues o més columnes estratigràfiques.              Correlacionar estrats de columnes diferents, cal fixar-se en criteris que ens permetin compararles: ·

Criteris litològics

Composició de la roca, com en la textura, el color , l'estructura sedimentària. /

·Criteris mineralògics

Observació de minerals estranys, que es poden trobar presents en determinats estrats de sèries diferents. /

·Criteris químics

Presència d'elements químics estranys pot ajudar a fer la correlació /

·Criteris palentològics

Es basen en localització de fòssils, els quals ens permeten correlacionar estrats i també determinar edats absolutes. /

·Criteris geofísics

Poden ser paleomagnètics (camp magnètic terrestre) / ·

Criteris tectònics

Presència de discordances que es produeixen simultàniament en una regió extensa per a materials de la mateixa edat.         Una transgressió representa un ascens del nivell del mar, cosa que comporta una invasió del mar sobre la terra, una regressió és tot el contrari.