La segona república

8.LA SEGONA REPÚBLICA.

1.Introducció: es un projecte reformista per modernitzar l’Estat i millorar la situaciuó de les classes. La 2º republica la podem definir com un intent de modernitzar l’Estat prenent com a model els països de la Europa Occidental(França,Alemanya,G.B..) Aqest intent xoca amb els privilegis de l’elit dominant, oligarquia el començament s’oposaràn a la república, portant cop d’Estat, i que portarà la dictadura franquista, que va significar 40 anys d’aïllament i enderrariment. Quan va arribar la 2º republica(14 abril 1931), akests 1º governs estaran liderats per una coalición de centres d’eskerra, afegint-hi el PSOE. Tenien una agenda reformista i les seves arrels en la ideologia progressista republicana i la seba base actual era les classes mitjanes profesionals(advocats, metges, prof.universitaris..) Akest sector profesional era un percentatge molt reduit de la población. Akesta base social tenia mes pes gracies al PSEO, que avarcaba un sector important de les classes populars, q eren la gran majoria, els afiliats a la UGT.

Aqest objectiu de modernització, es pensava fer a traves de la legislación, de carácter reformista, qe es concentra en: 1.Legislació agrària:el màxim exponent va ser la llei de reforma agraria, q intentava crar pagesos propietaris o de contractes de llarga durada, i qe aqests estiguessin a favrod de la 2º rep. 2.Laboral: es va fer una legislación x regular les condicions de treb, x exempl. Els arbitratges o jurats mixtos, qe dirimien els conflictos entre treb. I empresaris d’una manera + justa. 3.Militar: la legislación va intentar rehuir el nº d’oficials(+capitals q soldats). 4. Social: Va haver un gran esforç en establir un sistema escolar públic, escoles laiques i racionals(cientifica), i treure el privilegi de l’educació a l’esglesia. Això significà qe tothom poguès accedir a aprendre.

L’agenda reformista republicana va tenir dificultats: 1.L’opció conservadora de l’elit dominant, q es movilitzarà contra el Calvi. Encara poseeixen el poder econòmic i persistiesen amb els cacics. 2.Hi havien roblemes econòmics per: 1.tot el deute de Primo de Rivera, q havia de pagar la república. 2.Degut a la crisis general de la 2ºrep., el govern es va trobar amb problemas de capital per finançar akestes reformes.

2.La caiguda de la monarquia: El general Primo de Rivera dimiteix el 30 de gener de 1930, i es substituit per Dámaso Berenguer, fins al febrer de 1931, i posteriormente, ocuparà el seu lloc l’almirall Aznar, febrer-abril 1931.

LA OPOSICIÓ.

1.Pacte de San Sebastià(agost 1930): el pacte es una alianza antimonarquica de forces republicanes i catalanistas. Formación del comité revolucionari presidit de Nieto Alcalà Zamora, el president de la 2º republica. 2. EL PSOE i la UGT es van incorporar al pacte. 3.Insurrecció a Jaca(desembre 1930): ·sublemació militar republicana al desembre de 1930. ·Afosellament dels capitans FErmin Galán i Garcia Hernandez. EL Govern va manifestar la seva intenció de convocar eleccions, però finalmente Berenguer va presentar la seva dimisió el 14 de febrer de 1931. Berenguer va ser substituit per Aznar. 4. El govern de l’almirall Aznar(febrer-abril1931): 1.va augmentar en cara més l’oposició cap a la monarquida. 2.EL 12 d’abril de 1931 es van convocar les eleccions municipals. 3. Les eleccions van ser plantejades com un plebiscito per decidir la forma de l’Estat(monarquia o republica). 4. A les principals ciutats, i a gairebé totes les capitals de provincia, van guanyar els republicans. Per tant, els resultats demostraven qe es volia una república i no pas una monarkia. Es reconeix la victoria republicana. 5. En nombroses manifestacions populars s’exigiren la proclamación de la República. 6. El rei abdica i el 14 d’abril de 1931 es proclama la república.

3.-El sistema de partits durant la 2º Rep:

Partits i organitzacions polñitiques: 1.Acción republicana: partit de centre eskerra. AL 1934 es fussiona amb el partit radical socialista x formar Izqierda Republicana. EL partit esta liderat per Manuel Azaña. 2.Partido Republicano Radical Socialista(PRRS): Líder Marcelino Domingo. Partit de centre-eskerra. 3.Esquerra Republicana de Cat(ERC): centre eskerra.Fussió del partit rep.català i Estat català. Líders: FRancesc Macià i Lluis Companys. 4.Partido Rep. Radical(PRR): Líder Alejandro Lerroux. 5. PSOE: el millor organitzat i imp. Del momento. Estava lligat a la UGT. Líders: Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto. 6.Confederación Nacional de trabajadores(CNT):anarcosindicalistas, lligat amb la FAI(federacio anarkista ibérica). Líders: Federica Montseny, Garcia Oliver, Angel Pestaña… 7.Partido Comunista de España(PCE): es va crear al 1921. Líders: Dolores Ibarruri, anomenada tmb “la pasionaria”. 8. Partit Trusquista(POUM):  creada al 1935.. Partido Obrero de unificación marxista provinent de la fussió entre BOC(Bloc Obrer i Camperol) i el petit partit troskista Izqierda Comunista de España(Maurín i Nin). 9.Acción popular: partit de dretes.(reaccionaria i catòlica). AL 1933 es fussiona amb la major part del partit de Derecha Regional Valenciana, i fomra al CEDA(confederación Española de derechos autonomas). Líders: Angel Herrera Cria(sacerdote) i Jose Mº Gil Robles. 10. Falange Española y de las JONS(juntas ofensiva nacional sindicalista). Líder: José A. Primo de Rivera. 11.Secció Monarquica: diferents partits i associacions dintre dels quals hi ha un sector important de la oligarquia dirigent.

Hi ha partits d’eskerres, de centre i de dreta per com estaven assegurts a l’Assamblea Nacional durant la Rev. Francesa. Els partits d’eskerra espanyols durant la 2º rep. Tenen coses en comú: 1. Sistema de govern republicà: alguns tmb veien la possibilitat de q existissin governs autonoms regionals. 2.desconfiança en la influència de l’esglesia i l’excercit en el poder. Va ser molt important la separación esglesia-estat. 3.Reconeixement als intel·lectuals i la educación laica i racionalista qe era important per duu a terme els canvis socials.

Els 2 principals partits d’eskerra era Izkierda republicana amb Manuel Azaña i el PSEO(socialdemocrates) El PSOE tenia dues brankes; la moderada, liderada per Prieto, k volia reformes sense conflictos revolucionaris; i la radical, liderada per Largo Caballero. L’anomenaven el Lenin espanyol. Practica no feia res x aconseguir el k deia.

A l’eskerra del PSOE hi havia el partit Comunista d’Espanya(PCE), partit petit de poca influencia malgrat el líder carismatic de “La pasionaria”, qe seguia directrius d’Stallin. Al 1935 la POUM, va col·lectivitzar els mitjans de producción. Era un partit petit pero imp. A cat. La versió socialista a Catalunya era independent del PSOE. LA USC es va unir a la joventut socialista i comunista i tmb a altres x formar el PSUC(partit socialista unificat de cat.) q seguia les directrius del com intern.

Referent als anarkistes, el moviment anarkista espanyol era el mes important de tota Europa, sobretot a cat. I andalucia(tmb valencia i aragó) a la resta compartia amb socialistas i comunistas. Al 1937 la CNT constavade 1 milio i mig d’afiliats, era el + imp. De l’estat,. D’akests 250.000 estaven a Catalunya. Hi havien 2 tendencies: 1.anarcosindicalistes: acords puntuals especifics amb partits d’eskerra i altres sindicats(Pestaña i Peiró). 2.Anarcocomunistes: volien la revolución pels metodes + durs(grup dels solidarios).

Els partits de centre-dreta són gairebeinexistents: La Derecha Liberal Republicana(Alcalà Zamora). Eren anarkistes i catòlics akests partits. El k volien era mantener l’estatus, l’ordre social i estructura polñitica i econòmica. Eren molt reacis al canvi, i  com a catòlics volien mantener els privilegis de l’esglesia. Es van oposar a la republica x la caracteritzacio del laicisme. Angel Herrera Oria estava recolzat pel Vaticà, i formà el partit d’acció Popular(moarkics, conservadors i catòlics). L’esglèsia es:”Religió, patria, ordren, familia y propiedad”. AL 1932 hi ha un intent de cop d’estat per part del general San Jurjo. Al 1933 es forma un altre partit, la CEDA, qe va ser el partit mes important de la dreta, i el seu lider era Jose Maria Gil Robles(autoritari).

Característikes de la CEDA:.Defensa la religió catòlica i un estat confessional(desde catòlics moderats fins a gent de l’extrema dreta).

Robles i el seu partit mantenien una postura accidentalista, es a dir, prefereixen una monarkia, però acepten la republica, a travès de la qual intenten guanyar les eleccions e implantar un altre sistema. Entre els q són antirepublicans i volen acabar amb el sistema de la republica(partits de dretes) i la CEDA, hi ha: un grup petit d’Acción Popular q es deia Renovacion Española(Sotelo), amb el seu discurs antirrepública, promonàrkic. AKest agrupava gent d’extrema dreta q eren monarquics i catòlics dels carlins i van formar el bloque nacional, i es presentà a les eleccions del 1936.

També estava format per partit puramente feixistes. AL 1931 es va formar Las juntas ofensivas nacionales sindicalistas(JONS) amb Ledesma i Redondo com a liders. Al 1933 es va crear al Falange Española, amb Jose Antonio Primo de Rivera com a lñider del partit. Els dos partits es van unir al 1936 sota el domini de P. Rivera, partit petit qe va anar creixent a partir de la guerra civil.

4.Fases de la República.

4.1.El bienni progresista o transformador(1931-1933)

Desprès de la declaración de la Republica, es crea un govern provisional format pels partits signats del Pacte de San Sebastià. Les mesures són: 1.Convocatòria d’eleccions per a corts constitucionals: 28 de juny de 1931. 2.Amnistia per als pressos polítics. 3.Accions d’urgència: impedir l’expulció dels pagesos de els terres.

Les eleccions de juny són guanyadores per una coalición de republicans d’eskerra i socialistas. El cap de govern era Manuel Azaña. La constitución de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre.

4.1.1.La Constitució de 1931.

1.Debat sobre la concessió del vot a les dones, Clara Campoamor; 2.Sobirania popular; 3. Extensa delcaració de drets i llibertats, entre els quals trobem: ·drets civils:divorci, igualtat de fills dins i fora del matrimoni..; ·dret a la educació; 4.La república era considerada laica. Era improtant la separación d’esglesia i estat.. Les religions són considerades associacions amb una llei especial. DEsapareix el pressupost per al clergat(l’Estat no paga tot i k la desaparició es progressiva). Supressió dels ordres monàstics amb obediència fora de l’estat(jesuites). Es va prohibir excercir l’ensenyament(l’esglèsia estaria fora de la educación) ES promociona l’ensenyament públic i laic. Tolerancia religiosa. EL culte està rehuir a l’àmbit privat(llibertat de conciencia i cultes). 5. Unicameral: només una cambra. Tribunal de Garanties Constitucionals(si enviaven lleis que no estaven d’acord o no eren constitucionals). 6. Divisió de poders: executiu:president i cap de govern; legislatiu:corts; judicial:tribunals de justicia. 7.La dona te dret a establir autonomies regionals.

4.1.2.Principals problemas i com es van tractar.

1.Problema Del Nacionalisme: Catalunya: el 14 d’abril de 1931 Lluis Companys proclama la republica. Francesc Macià proclama la republica catalana com a estat integrant de la federación ibèrica(proclama un estat federal).  Alcalà Zamora es va dirigir a BCN i va cridar l’ordre a Francesc Macià, q es va tirar enrrere. Es va començar a recuperar el govern autònom de Cat, anomenant-lo Generalitat(presidida x Macià). S’elavora l’estatut de Núria(pel lloc on es va formar). Akest s’aprova a cat, però a l’anar a Madrid, les corts l’aproven però el retallen una mica(1932). Macià es president fins a finals del 1933 xqe mor, i es substituit x Lluis Companys. País Basc: El PNB era el + imp.(democràta-cristià), i tenia un vinvle entre el nacionalisme i la religió. Van fer un projecte d’estatut i volien tenir les competencias de les relacions esglèsia-estat. S’aprova el 1936, un cop començada la guerra. Galicia: possibilitat de tenir un govern autònom però no es va donar mai xqe va tenir la guerra i es va qedar sota el comandament del regime franquista.

Catalunya, el País Basc i Galicia demanaven governs autònoms. 2.La reforma agrària: molts problemas als latifundis i vivien en una situación de penuria. La 2º rep. Intentà fer una reforma agrària x mmillorar la situación dels pagesos. Abans d’això, una de les 1º meesures va ser “el decreto de labores forzoso”, q consistia en obligar als propietaris a conrear les terres segons el costum del lloc i l’ús, si no ho feien, les terres podien ser sedides per cornear-les a entitats camperotes. Posteriorment es va redactar la Llei de reforma agrària(1932), qe tenia 3 objectius principals: 1.acabar amb les finkes massa grans de miles d’hectàrees; 2.sancionar l’absentisme dels propietris, obligant-los a cornear les terres sobre l’amenaça d’expropiació; Proporcionar als pagesos mitjans de subsistència xqe surtin de la pobresa i qe es converteixin en consumidors de productes Industrials. De cara a dur a terme això, es va crear una institución, L’institut de reforma agrària (IRA), encarregat de fer l’inventari de les terres i també havia de reunir els fons necessaris x posibles indemnisacions. A Extremadura, la impaciencia dels pagesos se’ls hi va donar una cessió de terres durant 4 anys, 100.000hectarees a 30.000 pagesos. A l’esclatat de la guerra, la repressió a Extremadura va ser brutal contra els pagesos. La reforma agrària va ser lenta i hi havia pocs Diners. En 2 anys va passar l’equivalent a un latifundio. La reforma té una certa moderación i es difícil de conjugar els interessos dels propietaris i pagessos. La reforma es va aturar durant el bienni de dretes. Al guanyar el front popular es va tornar a intentar rependre(febrer de 1936). 3.El problema de l’esglèsia: l’estat havia estat confessional. L’esglesia rebia una part dels pressupostos de l’estat. S’identificava amb l’élit domimant(partit de dretes). La republica no va ser ben rebuda per a l’esglesia, ja qe pretenia separar l’esglesia i l’estat, per tant, sempre hi van haver conflictes en akest sentit. LA tensió e sva agreujar per l’actitud dels dos sectors; l’eslgesia tenia una actitud molt rígida, i els partits republicans anticlericals. Es van expropiar 80.000 hectarees dels 27 Grandes de Espanta. L’esglesia poseïa unes 21.000 finkes rústikes(edificis+terres), 120.000 finkes urbanes i 6.000 censos(renda,inversió). Tenia deute públic i altres béns, Rebia de l’estat 67 milions de ptes anuals. Dominava l’ensenyament i tenia influencia a nivell social i polític. Es promou la educación laica, companyia de Jesus i els pressupostos de l’esglesias’havien d’eliminar gradualmente. Hi va haver intents per arribar a acords amb l’església. 4.L’amenaça militar: 1932 va haver un intent de cop d’estat x part del general San jurjo. Es va intentar aïllar als generals conspiracionistes, desninant-los a llocs distants entre si però no van pendre mesures suficients i van continuar. Es va fer una reforma de l’excèrcit x modernitzar-lo i depenent del poder civil.Van oferir la jubilación a una gran part dels oficials, a la meitat dels generals i un 40% de la resta d’oficials. 5.Altres reformes:va haver un gran l’impuls de l’educació pública i racionalista. Es van crear de 10.000 a 13.000 noves escoles i 7.000 noves places de mestres. Es va augmentar un 50% el pressupost. Es va fer un gran esforç molt important respecte al tema educatiu. Les missions pedagògiqes tenien x objectiu qe la cultura arribès als llocs + petits(pobles). Es van crear biblioekes ambulants; teatre(Garcia Lorca) o espectable als pobles petits. Va haver inents de reforma en la sanitat amb la cosntrucció de nous hospitals, serveis d’assistència i prevenció social. A nivell de treball es creà l’institut contra l’atur forçós i el Consell de treball; la llei de contractes de treball(reduïa la jornada laboral); llei de jurats mixtos. A nivell Social, es van establir certs drets per a les dones; la llei de divorci, qe va establir igualtat entre dones i homes en el matrimoni; akestes tmb van tenir el dret de la custodia dels fills.

4.1.3. Conflictes

1.Conflicte amb l’excèrcit: des de qe es va declarar la republica hi ha conspiuracions militars en contra. EL primer cop d’estat va ser al 1932 pel general San Jurjo(eciliat). Es va aturar i procesar alguns dels conspiradors.

Els generals es van dispersar pero va continuar la  conspiración. 2.Conflicte amb l’esglèsia: des del començament es va oposar. Va destacar el cardenal Segura per la seva posición en contra. Va escriure una pastoral(article eclesiàstic sobre algun tema). El 7 de maig de 1931 la pastoral declarava la guerra a la 2º republica. Demanava als catòlics q agafessin les armes contra “els destructors de la religio”, a més, fa un homenatge a la monarquia d’Alfons XII. Al juliol Espriu una carta col·lectiva on declara qe la sobirania popular anava en contra de l’esglèsia. Es va convertir en el símbol de la instransigència de l’esglèsia. Es va exiliar a França des d’on conspirà i tornà al país clandesitnament on l’expulsaren. Se li demana al Papa la substitución i el canvien pel cardenal Gomà(igual o pitjor q ell). Coincideix amb intents de la república d’apropar-se a l’esglèssia a travès del bisbe Vidal i Barranguer. Hi ha l’anticlericalisme popular el 13 de maig de 1931, tornant la crema de convents. Comença un albercat devant del diari ABC, un enfrontament entre monarquics i republicans(van matar a un nen de 13 anys). Com a protesta es va formar una concentración a la plaça del Sol. EL Govern declarà l’estat de guerra però trigà en reaccionar. Això no va afavorir gens a la esquerra i el govern de la república. 3.-Revoltes anarquistas: la impaciència dels treballadors campesins era cada cop major. S’agreuja en la gent que viu a la miseria i es creen conflictos xqe volen q vagi + ràpid. La vaga va ser reprimida pel govern i hi va haver descontents per part de la dreta(govern no prou dur) i per l’eskerra(no esta d’acord amb les detencions). Al 1933 la CNT crida a la vaga general revolucionaria a tot l’estat. Als pobles de “casas viejas”(andalucia), hi havia molt d’atur. Vivien de treballs esporàdics majoritariament. Es trobaven des de q els empresaris utilitzaven el lock out. 4.REvoltes anarquistas: repressió per part dels guardies de salt i la guardia civil fins q nomes queda una casa. A l’assalt moren 12 persones i despres fa campanya contra la república x aqests fets. 5.Ocupacions de terres: jornalers ocupen terres ilegal van ser expulsats. 1936 ocupació terres q acaben legalitzades.

4.2. El bienni negre o de dretes(1933-1936). Bienni de dretes comenta amb la victoria de la CEDA a les eleccions. El govern del partit Radical de Lerroux. Des de novembre de 1933 fins al febrer de 1936, 7 governs. La CEDA no forma parts fins a l’octubre de 1934 (3 ministres 1º i dspres 5). Alguns dels candidats eren de la oligarquia terratinent. L’objectiu era aturar reformes q s’havien començat  en el període anterior. Període d’inestabilitatr malgrat repressió policial sobre els anarqistes. Va haver vagues, conflictes entre la pagesía, manifestacions d’estudiants. Revelions anarqistes liderades per la CNT, existeix violencia extrema dreta x part de la Falange. Govern infringeix constitución quan va anestar fent de l’esqerra incloent sindicalistes de la UGT i diputats PSOE q estaven el parlament. 1934 terratinents intentaven retallar salaris. Jornalers crida x la vaga i llavors va ser quan arrestar aqesta gent d’esqerres. Milers de pagessos van ser deportats.

Un altre sector d’inestabilitats son relacions del govern central i el govern català tensions van pujar a paartir de l’aprovació lleis de contracte de conreu en el govern català al 1934. Els propietaris no estaven d’acord amb aqesta llei al tribunal de garanties constitucional. Dominat per conservadors es va anul·lar la llei. El 6 d’octubre de 1934 coincidint amb la rev a Asturies,  Lluis Companys entre la lluita del govern central i Generalitat declara la republica dins la Federació Ibérica. Com a resultat empresonen a Companys i es clausura la Generalitat. A nivell del mov. Obrer, la classe obrera te por de q passi igual k a Italia o a alemanya (s’establia una dictadura feixista). Abans de l’octubre de 1934 van haver intents d’unificar la lluita obrera(forma unions entre socialistas i anarqistes) pero va tenir poc exit. A Asturies si i es fora “la alianza obrera”. CEDA 3 ministres gverns, La UGT va asistir a la vaga general. Asturies es va formar una revolta(rev. Asturies) del 5-19 d’octubre 19341935 la llei de reforma agraria era + conservadora i favorable terratinents despres les utilitza Franco algunes d’elles. El govern del bienni negre acaba amb l’escandol de l’estraperlo(joc ruleta ilegal). De cara a les eleccions la coalición centre i esqerre(front popular) o d’esqerres. Els partits Izqierda Rep. Union Rep. PSOE. La dreta coalición CEDA i bloque nacional Calbo Sotelo. La CNT va guanyar al front popular.

4.3.De la victoria del Fron Popular al cop d’Estat (febrer-juliol 1936).

La victoria del front popular, malgrat la forta campanya de la dreta(marge no molt ampli).

La victoria va ser reconeguda per Gil Robles(lider de la CEDA). Niceto Alcalà Zamora va ser substituit per Manuel Azaña com a president. Com a 1º ministre era Casanes Quiraga, burgès del partit d’Azaña(de centre-eskerres).Durant el periode es va viure 1 ambient de cop d’estat. AL front popular no havia socialistas xqe Largo Caballero s’havia oposat xqe no volia q passes com a la 1º etapa, i identifiquessin el partita mb les queixes. El Front Popular volia tornar a l’esperit de 1931. Es va començar a posar en marxa la llei de la reforma agraria, els pagessos del sud d’Espanya van ocupar les terres. Va ser endemic la violencia de la Falange als carrers(des de que guanyaren el front encara ho eren més) Primo de Rivera era el lider, i va ser detingut i empresonat. Dies abans del 18 de juliol va ser assessinat un guardia d’assalt qe es deia Jose Castillo(republicà). Els companys van demanar llistes d’acusats per detenir a el culpable.  Van surtir forgonetes del centre on estaven. Totes portaven llistes i estaven controlades menys una, qe no se sabia res i va anar a casa de Jose Calvo Sotelo, lider del Bloque Nacional(extrema dreta). EL van agafar i el van assessinar. Respectre a al seva mort hi han dues teories, x una banda qe els ,ateixos de la dreta el van matar ja k a Franco li molestava, i x una altra, qe van ser els guardies d’assalt.

Pocs dies depres va haver un poc d’estat a Africa i a la resta de la peninsula.