La Restauració (1875-1898)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 12,87 KB
Restauració Borbònica (1875-1898)
El sistema polític de la restauració: El sexenni democràtic va sortir malament els politics conservadors van pensar en tornar a la monarquia borbònica, per així evitar una possible revolució i donar estabilitat al país. El que va impulsar la restauració va se Cànoves del Castillo, que volia que governes Alfons XII, fill de Isabel II, i per evitar els errors daquesta, va crear un sistema polític en el qual es tornaven de manera pacifica el partit conservador i el partit liberal(progressistes).
Els 4 pilars de la restauració:
-La constitució de 1876(2ona constitució dEspaña). Es liberal però força conservadora. Te com a aspecte principal el naufragi censatari. En quan a la divisió de poders: el legislatiu(les lleis) esta repartit entre el rei i les corts. Lexecutiu el té el rei, i el judicial una sèrie de jutges. Aquesta constitució establia que les corts estaven dividides en senat i congres de diputats (cambra alta i cambra baixa). A més, lestat espanyol es declarava com a estat confessional catòlic, tot i que toleraven altres religions. Hi havia una amplia declaració de drets que no es van posar a la pràctica no es van complir.
-Monarquia: segons la constituí. Aquesta tindrà el paper dàrbitre. Quan un partit es desgasta, es el rei qui crida al altre partit perquè convoqui eleccions.
-El bipartidisme: Creat per Cànoves per evitar els errors dIsabel II. Saniran tornant de manera pacifica. Es possible pel sistema electoral corrupte i manipulat. 2 partits eren: a) partit liberal conservador (cànovas del castillo) b) partido liberal fusionista (práxedes Mateo sagasta)
-Lexercit serà protagonista per la seva manca de protagonista. No te presenciaa la vida politica, es queda al marge.
La restauracio ve ser bastant estable perque es van acavar els conflictos belics. (guerra carlina(són els més conservadors de lantic regim que no volien que governes una dona. Volíen a Carles Mª Isidro de Borbó. Déu, Patria i furs, i la guerra dels 10añsg.de cuba)
La guerra carlina: zones denfrontament: pais basc i catalunya. A catal. Hi va haver dues importants batalles guañades pels carlins. Lany 1873 lexercit liberal va acavar amb ells a Cataluña, i al pais basc al 1874.
La guerra dels 10 añs: Cuba forma part de la corona española pero no gaudeix dels mateixos drets dels españols. España els hi promet reformes i representació a la cort española, pero no es compleixen. Aixo portarà al cap dels anys a fer una guerra per ferse independent, però de moment amb les promeses, la guerra dels 10 añs es va acavar.
El sisteme bipartidista: eren dos partits molt semblans: els dos de minories, dacord la constitució del 76, tots dos monarquics, tos dos creien en la proa. Privada, consideraven que España havia de ser un estat liberal, unitari i centralista. Diferencies:
Conservadors: més immobilistes, no volen cap canvi, dona mes poder a lesglesia, defensa el sufragi censatari.
Liberals: volen més reformes, volen menys poder per lesglesia, defensen el sufragi universal masculí.
Tots 2 van prometre no fer cap llei que laltre hagués de treure.
Conservadors caalans igual que els españols, pero aqets no creien en el centralismo. (Manuel Duran i Bas). Liberals catalans, una mica més radicals, volen més reformes i sufragi universal. (Francesc rius i taulet).
Falsajement electoral i el caciquisme:
El torna pasific es feia mitjançant la corrupció. Era controlada pels cacics(persones influents que donaven feina als jornalers i per tant podien manipular els seus bots o sino no els donaven feina). que ho feien a regions menys desenvolupades. Estaven conxorxats amb els governadors civils.
Corrupció electoral: corrrent en totes les eleccions. Més freqüent al món rural. Fins i tot apareixen persones difuntes. Aquest conjunt de manipulacions: TUPINADAS.
El desenvolupament del torn de partits: Entre el 1876 i el 1898 el torn funciona sense cap problema. A partir del 98 (on España perd moltes cuba, philipines i puerto rico) la situació es complica. Fins al 81 h va haver sufragi censetari, pero a partir del 81 sintrodueix el sufragi universal masculí. Aquí, calia manipular els bots.
Durant el periode de la restauració, els liberals tenien tendencia a fer més reformes, entre elles la introducció del s.u.masculí. Van fer una llei dassociacions on legalitzaven altres partits politics. Una altre reforma va ser levolició de lesclavitud, i les reformes dhisenda.
Els conservadors, van impulsar el pacto del prado (entre conserv. I liberal.) per donar suport a la monarquia debant les presions de carlins i republicants.
Al final de la restaur. Ja quan estava en cisis, hi va haver els anomenats governs de concentració en que conserv. I liber. Governaven junts per ser més forts.
Les forçes politiques marginades del sistemaels republicants: nhi ha de diferents tipus:
1)Els republicants: que nhi ha de diferents tipus: Els unitaris (defensen la republica ha de ser un estat centralista), i els unitaris (defensen que cada regió té que tenir preàcticament tot el poder). Els unitaris tenen mes força a la resta despaña, mentres que els federals a Cataluña. Els unitaris estaven força fragmentats:
-Partido Republicano posibilista (Emilio cautelar)
-P.r. progresista(Manuel Ruiz Zorilla)
-P.r. Centralista (Nicolás Salmerón)
Eren forçes politiques minoritaris. Els federals tenien més força I era: - Partit republicà federal (Francesc Pi I Margall).
Quan al 81 es va fer el s.u.masculí els republicants es van unir tots meñs el possibilista en lanomenada: Unión Republicana ja que van pensar que aixis tindrien més força.
2)Els carlins: al 1876 sacava lúltima guerra carlina, alguns carlins acepten a AlfonsXII com a rei despaña. Més endevant, es van aplagar a un partít politic al voltan de Càndido Nocedal. Els bots daquest partit estaven en zones carlines. Més endevant el fill de càndico, Ramón Nocedal va adquirir i canviar el nom del partita : partido catolico Nacionalista, ho converteix en un partit catolic dultra dreta, deixant de banda lo carli.
A catalunya desde sempre lesglesia havia donat suport als carlins pero poc a poc els clergues van abandonant el carlisme i van acceptant el liberalismo.
La guerra dultramar
Cuba, la perlade les antilles: El govern español havia promes als cubans que serien igual que els españols devant de les lleis, que tindrienrepresentació a les corts, lavolició de lesclavitud, la lliertat de comerç ( cuba només pot comprar a España, a eua compra molt poca cosa, en canvi, a lhora de vendre ven la gran majoria a eua, no a España.
A cuba hi han 2 grans partits: El partido autonomista (reclamava lautonomia per cuba, format per cubans) i el partido unión Constitucional (estava amb els interesos despaña, format per españols).
Com que aquestes promeses no es van cumplir, va creixer lindependentisme. Ixis va surgir un nou partit: el partido revolucionario cubano(José Martí). Es va iniciar una insurrecio ontre els españo que va començar a la part oriental i raidament es va extender a latre part de lilla. Martinez Campos, líder de les tropes españoles, va ser enviat per planificar la situació. No tindrà gaire éxit serà substituit pel gnrl. Valeriano Weyler. Aquest fa una MENA de cams de concentracó dels camperols, tanca els pobles perque no tinguin contacte amb els rebels. Les condicions son molt dures sobretot per les malelties que hi ha a cuba.
Lny 1897 mort assesinat Cànovas del castillo, i a España hi ha un canvi de govern, entren a governar els liberals que fan una política més conciliadora per els cubans, sels dona tot el que volien, pero ja es massa tard i volen lindependencia (tenen el suport de EUA)
Les philippines: la presencia despañols alla es molt feble, hi havien meñs militars i meñs interesos economics. Basicament la població española dalla esta formada per monjes i sacerdots. Es va iniciar una revoltea contre els españols al 1896. El líder de lindependencia era José Rizl, amb el seu grup independentista cladestí Katipunan.
José es capturat i executat pels españols, i passa a ser un martir de lindependencia philipina. De moment sembla que philipines es pacifica.
La situació canvia cua el president del govenr de EUA, William McKinley, sent desde fa temps la opinió pública desfavorable dels españols. Envia un cuirassat, el Maine, al port de lhavanna, aquest estava ple de soldats, i el barco v
Esclatar. Això va ser lescusa perfecte per declarar la guerra hispano-americana que va durar molt poc i va guañar usa.
Hi van haver 2 batalles dintre daquesta guerra: 1) a cuba, la batalla de santiago. 2) a les philipines, la batalla de cavite. Les dos van ser perdudes. Es va firmar un tractat de pau, el tractat de parís o deia que españa tenia que avandonar cuba, puerto rico y les philipines, i que quedarien a protectorat america. Después, España va vendre les illes carolinas i mariannes i va quedarse sense res.
Les actituds dels catalans davant la guerra
La burguesía catalana estava a favor de la guerra ja que tenia negocis e interesos a cuba, el poble català en canvi, que era qui patia les conseqüencies de la guerre era contrari a ella. Tenien una actitud pacifista i antimilitarista. Lúnic partit que va defensar el dret dels cubans i la possibilitat dindependencia a cuba va ser el partit republicà federal, la resta de partitscatalans, les forçes militaristes, al principi van donar soport a la guerra, pero llavors van veure que calia defendra cuba ja que podia servir de precedent perque catalunya fos independent.
Les conseqüencies del desastre del 98
-Crisis economica: van ser molt menors del que sesperaven, quan la guerra va acavar els gastos van abixar i mols empresaris van tornar amb els diners que van fer a america. Els indianos, amb auqets diners van invertir en lagricoltura i lindustria a españai princialment a catalunya. (Cris.Econo. gens)
-Crisi politica: Tampoc ni va haver gaire, ja que después daixò la restauració va durar uns añs més, tot i que no tant bé. Aprareixerant una serie de personatges que seran crítics amb el sistema de la restauració, i voldran fer canvis.Sels anomena regeneracionestes (Gnrl. Polavieja). Molts politics catalans shi van afegir.
-El que si que va ser, va ser crisi moral amb gran impacte psicologic. La imatge que es tenia a la resta dEuropa era a España com un país Moribund, amb politics corruptes i un exercit ineficaz. Aiò va sumir la frustració perque es va destruir el mite de limperi español.
El regeneracionisme:
Gent que surt del progresisme. Es reunien a les institución libre de enseñanza. Un dels principals intelectuals: Francisco giner de los ríos/Joaquín Costa(aquest era polític i volia aplicar aqustes idees a la apolítica.)
Els regeneracionistas opinaven que leducació era fundamental per el desenvolupamnt de España. Va apareixre la generació del 98, són sobretot escriptors, amb una idea molt pesimista despaña, i molt crítics.
-Militars: hi haurà un canvi dactitud en els militars. Fins ara shavien quedat al marge, i ara serà més autoritari i més intransigent. Tindràmés protagonisme en la vida política.
- A partír daquest desastre, la burguesía catalana va confiar més en els partits dinàstics i donara més suport a un altre tipus de partits, els catalanistas.