La represa: la plaça del diamant

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,9 KB

 
2 Mercè Rodoreda
2.1 Vida
Mercè Rodoreda (Barcelona1908-Girona1983) va viure una infantesa plàcida,e en un ambient en què la presència de les flors de jardí de la casa familiar tingué pera ella una importància cabdal, que després trasllada a la seva obra de forma simbòlica. Als vint anys es va casar amb un oncle seu molt mes gran que ella, del qual es va separar uns anys després.
Durant la Guerra Civil va treballar per la Generalitat de Catalunya i un cop acabada es va exiliar a París, però amb la invasió per part dAlemanya i va anar a Bordeus. El 1954 sestablí a Ginebra i va treballar dintèrpret a les Nacions Unides. Als anys setanta va tornar a Catalunya i es va establir a Romanyà de la Selva.
2.2Obra
3. Primeres obres: Aloma

Entre 1932 i 1936 Mercè Rodoreda va escriure quatre novel·les però no les va considerar dins la seva obra per que les considerava daprenentatge. Això demostra una alta autoexigència és la primera mostra del rigor literari que presidirà tota la vida literària de la millor novel·lista catalana de tots els temps.
La primera novel·la és Aloma (publicada el 1938 i refeta el 69). Shi observa la traça de lautora a lhora de tractar el punt de vista narratiu, la seva capacitat per aprofundir en la psicologia del seu personatge i una sèrie de temes que seran constants a la seva obra (relacions amoroses complexes, submissió de la dona, solitud última de tots els personatges) i un estil que lautora anirà perfeccionant.
Aloma es una novel·la psicològica en què es fa el retrat duna adolescent a través de la qual es dóna una visió de Barcelona de preguerra.
A causa de la Guerra Civil i de lexili, Mercè no tornà a escriure seriosament fins que no sestablí a Suïssa. El 1958 publicà
Vint-i-dos contes, un recull on continua la temàtica del triangle amorós que ja havia encetat a Aloma.


La represa: La plaça del Diamant
Amb La plaça del Diamant Mercè Rodoreda reprèn la producció novel·lística. Publicada el 1962, fou rebuda amb gran fervor per la crítica, que en destacà la contundència dun estil sàviament trobat per lautora. Lautora ens presenta, la història duna dona senzilla que topa amb la vida que li toca viure sense sentir-sen protagonista. Tot li és imposat: la voluntat del marit, la Guerra Civil amb el marit al front, la postguerra... Mercè novel·la una part sagnant de la història col·lectiva a traves duns ulls i una veu innocents i és aquesta combinació el que fa la novel·la fascinant.
A la primera part, hi impera lalegria del barri que gira entorn a la plaça que dona títol al llibre, amb una protagonista jove, i alegre. El seu matrimoni, i el naixement dels seus dos fills presideixen aquesta part de lobra, en que es comença a observar la submissió de la dona a la voluntat del marit, i es simbolitzen els coloms com langoixa de la dona. A la segona part la Guerra Civil fa acte de presència on mor el marit i la Colometa viu una situació límit. Malgrat tot es aquí on es produeix lalliberament personal. A la tercera part, vídua, refà la seva vida al costat dun botiguer. Els fills creixen i ella sevadeix del món real creant un món mental carregat de mites. A
El carrer de les camèlies(1966) Rodoreda presenta novament temes tractats a La plaça del diamant.
La maduresa creativa: Mirall trencat
Amb la novel·la Jardí vora el mar i el recull de contes La meva Cristina i altes contes(1967) sinicià una nova etapa en la producció de Mercè Rodoreda, caracteritzada pel domini narratiu dun món simbòlic i per una concepció mítica de la vida que culminen amb la novel·la Mirall Trencat(1974).
Amb
Mirall trencat, Mercè sorprèn tothom. Els temes, els personatges, els símbols, les tècniques narratives, el pas del temps...
Mirall trencat narra la història duna família de lalta burgesia de Barcelona, des de els seus orígens fins la seva desaparició. La novel·la transcorre al llarg de tres generacions amb dos eixos principals: una torre amb un gran jardí (escenari físic de la novel·la) i Armanda, una minyona que ha conegut tothom i per tant sap totes les històries.
Els personatges, posseïdors de molts secrets, ja grans recorden la vida que han viscut. La novel·la presenta un vaivé constant en el temps i molts interrogants que havien quedat oberts i es van resolent a mesura que el lector va llegint.
Mercè Rodoreda desplega a
Mirall trancat un ventall de tècniques com: narrador omniscient, monòleg interior i lestil lliure indirecte. Els elements simbòlics que, lentament, es van introduint a Mirall trencat fins a envair gairebé la part final del llibre.

Entradas relacionadas: