La poesía del renacimiento

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,05 KB

 
Estructura:la trama de Solitud flueix entre 2 punts: quan la mila dscobrei i intuyes la soltat del món obscur.Cristal·lització interna de la propia solitd.Marca el principi i el final d’un viatfe inciatic del protagonista desde la por i l’incertesa incials fins a la segurat d’haver conquerit la propia maduresa
PYT
:P tenim l’aplec i el fet trasvalsador és la bancarrota absoluta del matrimoni.T:la festa ptita de murons i al violación de la mila per part de l’anima. MAties: Personatge negatiu. Es gandul x trballar i inactiu a l’hora de de tenir cura de la Muller.L’ànima:personatge negatiu.Encara forçes obscures de la destrucción. Tipus animalesc.Contrapunt pastor i enemic natural.Representa la viataltat primària,desformada i animal de la terra.Pastor:fara de guia de la Mila.Llengua:existeix lligam entre geografía i llengua.Els seus personatges parla pirineica,pasa als pirineus.Llengua SXIX,podem trobar incrreció.Li costa aceptar la llengua.Us dialectal: Narrador-culte altres personatges dialectal i bulgar.Pastor: varian no identificable com a dialectal.Parla característica del pirineu.Estil:Domini i invenció de llengua com a eina creativa.Creació llenguatge autoctoni no en l’intent de transmetre una sensabilitat i snesacions des del cos d’una dona.novetat ja que Espriu sobre una dona i ella és una dona i per expresar els sentiments d’una dona hi ha llenguatge concret.Narrador:és homniscient,extradiagetice i això vol dir que l narrador no particpa en la historia que explika.Es extern.Akest narrador anira construint el relat i li donar unitat discursiva.El procediment ke fa servir l’anomenen omnisciencia selectiva pk el discurs de la veu narrativa se centra en la figura del prsonatge principal(mila-muntanya). I localitza el rlat des de la seva pespectiva.La mila fa de reflector d’aquesta omnisciencia.Utilizta un llenguatge culte.Relats dins de relats explikats de manera indirecte.Rondalles:Serveixen per caracteritzar el pastor.tracten del tema de la imaginacio,totes les rondalles segueixen els elements propis de la rondalla popular.El narrador tb utilitza el flaix bach(historia dela mila).LT:La quesito sensorial, està tret de l musica i això ho porten els francesos.Els autors, eren tambe pintors i es nota molt.Els narradors modernistas representen el determinisme,visió de l’individu com a inteligente represntat per l’artista modrnista.La mila guanya es cpaç de vencer el determinisme.La mila es mes complexe de la figura modernista.Personatge que conte tots els ingredients.Es valenta supervivent,afronta la seva realitat.

Dunció de la dona-generar vida.De qui prové la descomfiança que la mila demostra en les seves relacions amb el SP,el qual com androgin és la reprsntacio de la vida universal que en destinar-lo ella a la rproduccio l’anul·la com a persona.
Vidaipotenciasexual(anima):Gent exterminador i reproductor.Psexual:dins del marc terrana es dfinit com la cosa mes ruïna de la muntanya el seun nom denota allo que representa, les forces oscures que consitueixen l’essencia dels cosmos.Represnta el mal i el sexe.al costat del ganiver qu es un simbol fàl·lic,el caractrizta el fet d’esser caçador de males manyes.La seva funció es la del sexe masculi destructor i alhora creador de vida.Conills:objecte de descorxament de l’ànima tenen en els homes el seu camp de referència.L’acció de l’anima es una premonicio referida igualmente al pastor i a la mila.Simbol femeni com creador de vida.El pastor:es caracteriztat com a dominador

del Ramat de les forces de la naturalesa,portador d’una falç defensiva,que fa us del ganivet per escorxar la llebre que a caçat.
Cargol:animal hermafrodita recollit dejonat i cuinat pel pastor.es objecte d’un banket camperol en el kual combregan tots els personatges inclós l’ànima ke fa la seva Aparicio tardamente i se’ls menja punxan-los amb el ganivet i els dona de menjar a la fura.Segueix vamisn diversos els simbols dels cargols,en mans del pastor l’esclufolles buides reben una funcio decorativa i artistica.En Calvi com a representacio de la fertilitat i de les forçes comikes desencadenades com a sexe de destrucción s’associen a l’anima.Grill:simbol de continuitat de la vida es seguida del desig de menjar cargols,un desig que li desperta una salivera.Estracta d’una explicitación metafórica de la presència de la sexualitat.BraM:matriu de la vida.El pastor ha estat mort i el se domini ha esdevingut feu del diable,xke en el fons allo que triomfa es la vida universla que l’anima simbolitza que destrueix l’individu per tal de renovar l’especie i de aquí be el rebuig radical de l’ermita quen la mila abandona la muntanya,xke la saviesa la individualitat s’assoleix amb la anihilació.

Entradas relacionadas: